Tonanci Ferriol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTonanci Ferriol
 Governador romà 

Dades biogràfiques
Naixement 415
Mort 475 (59/60 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític
Època Imperi Romà
Dades familiars
Cònjuge Papianilla
Fills
Modifica dades a Wikidata

Tonanci Ferriol - Tonantius Ferreolus (llatí) - fou prefecte de les Gàl·lies el segle V. Es sospita que era natiu de Nimes i la seva família tenia possessions a la Narbonesa. Els seus descendents es troben a Narbona. Era nét per part de mare d'Afrani Siagri, prefecte del pretori i cònsol (381 i 382). Va exercir tres anys: el 430, 431 i 432.

Apareix esmentat en un escrit de Sidoni Apol·linar que diu que Tonanci Ferriol, prefecte romà, va residir un temps a Nimes, a la seva residència ordinària de Prussià (Prusianus), una casa rústica a la vora del Gardon.[1] El seu govern fou apreciat pel poble i els notables provincials i va tenir molta cura de reduir els impostos. Va aconseguir allunyar a Turismon de la vila d'Arle per la seva moderació i prudència, cosa que no havia aconseguit Aeci amb les seves tropes.

Arvande va exercir el mateix càrrec anys després (464-469) i contra aquest Tonanci va dirigir l'acusació de peculat i lesa majestat. El 470 estava retirat a una casa rústica que tenia a les muntanyes dels Cévennes anomenada Trévidon, quan va morir. Es creu que s'havia retirat a aquest lloc (que estaria a la dreta del Tarn a la província d'Aquitània Primera) per no haver de viure sota domini visigot.

Estava casat amb Papianila, de la mateixa família que l'emperador Marc Mecili Avit. Un dels fills, Tonanci, va destacar en el seu gust per la literatura; un altre, Rorici, fou bisbe d'Usès i un tercer, Sant Ferriol, també fou bisbe d'Usès; encara hi va haver més fills i els descendents es van perpetuar a la Narbonesa.

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. el que suggereix que almenys les ciutats episcopals de la Narbonesa -i Narbona amb seguretat- estaven sota autoritat romana, doncs sembla poc probable que la primera autoritat romana d'un territori hagués residit en territori dominat pels visigots

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).