Drogó de Xampanya

Drogó de Xampanya
	;
Biografia
Naixement	670 (Gregorià)
Mort	708 (Gregorià) (37/38 anys)
Majordom de palau Regne de Borgonya
	697 – 708 ; ← Flacoald – Grimoald II →
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc dels Burgundis (697–708); Duc de la Xampanya (690–708)
Família	Arnulfians
Cònjuge	Adaltruda
Fills	Arnulf (pipínida), Godofreu, Hug de Xampanya, Pepin
Pares	Pipí d'Héristal i Plectruda
Germans	Carles Martell, Grimoald II i Khildebrand I

Drogó o Drocus.^[1] († 708), noms actualment sovint afrancesat com a Drogon o Dreux, duc de Xampanya, fou el fill gran de Pipí d'Héristal (vers 645 † 714), majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya, i de Plectruda.

Biografia[modifica]

Fou nomenat duc de Xampanya el 690; després del 697 fou duc dels borgonyons. Va morir a la primavera de l'any 708 i el seu pare el va fer inhumar a l'abadia de Saint-Arnoul de Metz.^[2]^[3]

Matrimoni i fills[modifica]

Amb l'objectiu de conciliar la noblesa de Nèustria, el seu pare el va casar amb Adaltruda, filla de Bercari, antic majordom de palau de Nèustria de 686 a 687, i d'Anstruda, ella mateixa filla de Warattó, igualment alcalde del palau de Nèustria de 680 a 686.^[4]^[5] la qual estava probablement emparentada amb Ebroí, majordom del palau de Nèustria de 658 a 680.^[6]

D'aquest matrimoni van néixer quatre fills:^[7]

Arnulf († 723), citat com a duc el 704 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.

Hug († 730) abat de Saint-Denis, de Fontenelle i de Jumièges, arquebisbe de Rouen el 719, bisbe de París i de Bayeux el 723.

Pipí († 723), citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.

Godefreu o Godofreu, citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es revolta contra Carles Martell.

Notes i referències[modifica]

↑ Fundació fur Medieval Genealogy: Drogon
↑ Riché, 1983, pàgs 38 i 43
↑ Settipani, 1993, pàg. 161.
↑ Riché, 1983, pàg. 37.
↑ . Settipani, 1993, pàgs. 161-162.
↑ . Fundació fur Medieval Genealogy: Ebroïn, Waratto i Giselmar.
↑ Settipani, 1993, pàg. 162

Bibliografia[modifica]

Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3).
Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4).

[Fmg-1] Fundació fur Medieval Genealogy: Drogon

[2] Riché, 1983, pàgs 38 i 43

[3] Settipani, 1993, pàg. 161.

[4] Riché, 1983, pàg. 37.

[5] . Settipani, 1993, pàgs. 161-162.

[6] . Fundació fur Medieval Genealogy: Ebroïn, Waratto i Giselmar.

[7] Settipani, 1993, pàg. 162

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Els majordoms de palau dels regnes francs merovingis
Austràsia	Gundulf (596-600) · Radó (613-616) · Hug (616-618) · Pipí de Landen (l'Antic) (abans de 624-632) · Adalgisel (632-639) · Pipí de Landen (l'Antic) (639-640) · Otó (640-643) · Grimoald I (643-657) · Wulfoald (662-676) · Pipí d'Héristal (el Jove) (676-714) · Teodebald (714-717) · Carles Martell (717-741) · Carloman (741-747) · Drogó (747-753)
Nèustria	Landeric (604-613) · Gundolald (613-després de 630) · Aega (abans de 635-642) · Erquinoald (642-658) · Ebroí (658-675) · Leudesi (675-676) · Ebroí (676-681) · Warattó (681-684) · Gislemar (684-685) · Warattó (685-686) · Bercari (686-687) · Nordebert (687-695) · Grimoald II (695-714) · Teodebald (714-715) · Ragenfred (715-717) · Carles Martell (717-741) · Pipí I el Breu (741-751)
Borgonya	Warnacari I (596-600) · Bertoald (600-603) · Protadi (603-607) · Claudi (607-vers 610) · Warnacari II (vers 610-627) · Flacoald (642-643) · Drogó de Xampanya, «duc» (690-708) · Grimoald II «duc» (708-714)