Flacoald

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFlacoald
 Majordom de palau Regne de Borgonya

642 - 643
Warnacari II
Dades biogràfiques
Naixement segle VII
Mort c.643
Dijon
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Cònjuge Ragnoberta
Germans Amalbert
Modifica dades a Wikidata

Flacoald o Flaocad (o Flaocat) fou majordom de palau de Borgonya de 639 a 642. Fou nomenat per Nantilda, la reina mare, que li va donar la seva neboda, Ragnoberta, en matrimoni. Va aparèixer junt als magnats principals i als bisbes del regne a Orleans i fou aclamat com majordom.

El patrici burgundi Willibad tenia una antiga enemistat de molt de temps amb Flacoald.[1] Flacoald immediatament va començar a destruir a Willibad. En una cort a Chalon, Flacoald va intentar assassinar-lo, però va fallar, i llavors va sortir del seu palau per desafiar-lo a un duel, el qual el germà de Flacoald, Amalbert, va impedia celebrar.

Finalment Flacoald va convèncer a Clodoveu II de tenir cort prop d'Autun i convocar allí a Willibad. Els dos magnats burgundis s'enfrontaren en una batalla i Willibad fou mort. Flacoald només va sobreviure onze dies, morint d'una febre. Segons Fredegari, que sembla que es va interessar personalment en aquest esdeveniment, l'últim que va enregistrar, els dos homes foren les víctimes d'un judici diví, perquè havien jurat amistat en llocs sagrats i havien espoliat posteriorment terres per enriquir-se i havien fet la guerra un contra l'altre.[2]

Flaochad fou el darrer majordom de Burgúndia independent de Nèustria. A la seva mort, Erquinoald de Nèustria es convertia en alcalde.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Wallace-Hadrill, 77.
  2. . Wallace-Hadrill, 93.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988.
  • John Michael Wallace-Hadrill The Long-Haired Kings and other Studies in Frankish History. Butler & Tanner Ltd: Londres, 1962.
  • Lewis, Archibald R. "The Dukes in the Regnum Francorum, A.D. 550-751." Speculum, Vol. LI, No. 3. Juliol, 1976. pàgs. 381 a 410.