Hug de Xampanya
Sant Hug, vitrall del s. XIV a la catedral de Rouen | |||||||||||||
Nom original | (fr) Hugues | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||
Naixement | Hugues segona meitat del segle vii Xampanya (Xampanya-Ardenes, França) | ||||||||||||
Mort | 9 abril 730 (Gregorià) abadia de Saint-Pierre de Jumièges | ||||||||||||
Sepultura | Notre-Dame de París | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Església Catòlica | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | sacerdot catòlic, aristòcrata, bisbe catòlic | ||||||||||||
Orde religiós | Benedictins | ||||||||||||
abat i bisbe | |||||||||||||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||||||||||||
Canonització | Antiga | ||||||||||||
Festivitat | 9 d'abril | ||||||||||||
Iconografia | Com a bisbe | ||||||||||||
Família | |||||||||||||
Família | Arnulfians | ||||||||||||
Pares | Drogó de Xampanya i Adaltruda | ||||||||||||
Germans | Godofreu, Pepin i Arnulf (pipínida) |
Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Hug era fill de Drogó de Xampanya († 708) i d'Adaltruda; el seu pare era fill de Pipí d'Héristal, majordom del palau dels tres regnes francs, i de Plectruda, mentre que la seva mare és la filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i d'Anstruda.[1] Fou criat amb els seus germans per la seva besàvia materna Ansefleda.[1]
Mentre fou laic, va donar nombroses terres a les abadies de Saint-Wandrille i de Jumièges. Va voler fer vida religiosa i va repartir els seus béns, retirant-se després al monestir de Jumièges en 718, on va professar com a monjo benedictí sota l'abat Coquí.
El 722, la seu episcopal de la ciutat de Rouen estava vacant. Hug de Xampanya, que no ocupava cap càrrec a l'abadia, però hi havia destacat per la seva virtut, fou elegit i cridat com a bisbe de la ciutat. Un any després, el 723, també va acceptar el càrrec d'abat de Fontenelle. L'any següent fou de manera simultània bisbe de París i de Bayeux, a més de quart abat de Jumièges.
Al final de la seva vida es va retirar en aquesta abadia on va morir el 9 d'abril del 730. Fou enterrat a l'església de Notre-Dame de París.[1]
Notes i referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)