Vés al contingut

Adh-Dhàhir (fatimita)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdh-Dhàhir

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1005 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
El Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1036 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Califa fatimita
1021 (Gregorià) – 1036 (Gregorià)
← al-Hàkimal-Mustànsir → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFatimites Modifica el valor a Wikidata
ParellaRasad Modifica el valor a Wikidata
Fillsal-Mustànsir Modifica el valor a Wikidata
Pareal-Hàkim Modifica el valor a Wikidata

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah (àrab: أبو الحسن علي بن الحاكم الظاهر لإعزاز دين الله, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn al-Ḥākim aẓ-Ẓāhir li-iʿzāz dīn Allāh), més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036). Era fill del califa al-Hàhim

Després de la desaparició del califa al-Hàkim el 14 de febrer de 1021, Sitt-al-Mulk, la seva germanastra, va refusar reconèixer els drets de l'hereu (wali al-ahd) designat el 1014/1015, Abu-l-Qàsim Abd-al-Rahim (o Abd-al-Rahman) ibn Ilyas, cosí d'al-Hàkim, que era governador de Damasc. Cridat al Caire fou "suïcidat" uns mesos després. Sitt-al-Mulk, la filla del califa al-Aziz, que havia estat sovint humiliada a palau després de la mort del seu pare, va imposar llavors com a califa al seu nebot Abu-l-Hasan Ali (nascut el 1105) que tenia 16 anys, i va ordenar fer el jurament o baya pública (28 de març de 1021). Sitt-al-Mulk era cristiana i va exercir el poder efectiu, actuant com una veritable dona d'estat. Va negociar una treva amb l'Imperi Romà d'Orient. Sitt-al-Mulk va governar fins a la seva mort el febrer del 1023. Just estava a punt de signar-se la treva entre l'Imperi Romà d'Orient i el califat fatimita, que va quedar aturada per la seva mort. Llavors adh-Dàhir va agafar les regnes personalment, donant immediatament mostres d'incapacitat. No tenia cap preocupació política, moral o religiosa, i només es preocupava de viure bé, amb bon vi i esclaves, de preferència negres (de les quals l'abastia un mercader jueu que després fou visir, Abu Sad Ibrahim ibn Sahl al-Tustari).

No va tenir desitjos d'exercir personalment el poder delegant les responsabilitats en el seu entorn. El 1024/1025 i va haver una greu escassetat seguida d'una epidèmia; alguns disturbis es van produir a ciutats i zones rurals, i tres tribus síries (el Tayy Banu l-Jarrah de Transjordània contra Ramla, els kalbites adawites de Palmira contra Damasc, i els kilabites mirdàsides contra Alep) van amenaçar el poder fatimita a la regió. El 1027 no obstant es va arribar a un acord provisional amb els romans d'Orient que establia que les oracions a la mesquita de Constantinoble es ferien en nom del califa o imam fatimita i en contrapartida l'emperador podria restaurar el sant Sepulcre de Jerusalem (cremat per orde d'al-Hàkim) i totes les esglésies cristianes d'Egipte que haguessin estat destruïdes excepte les que havien estat transformades en mesquites.

L'abril/maig del 1027 fou nomenat visir l'iraquià Abu-l-Qàsim Ali ibn Àhmad al-Jarjarai, antic intendet de Sitt-al-Mulk i que havia assolit una alta posició a palau des de 1025, càrrec que estava força anys vacant (havia estat suprimit per al-Hàkim). L'eficaç general turc Anush Takin al-Dizbari va restaurar el poder fatimita a Palestina i Síria del sud i central després de la decisiva victòria sobre la coalició beduïna a la batalla d'al-Ukhuwana a l'est del llac Tiberíades (maig de 1029).

El 1032 una expedició militar conjunta fatimita-romana d'Orient va expulsar al drusos del Jabal Summak; molts drusos foren acorralats a les coves de la regió i massacrats. Finalment l'acord definitiu de treva entre els dos estats es va signar el 1034.[1] Una clàusula establia que en cas de fam en un dels dos estats l'altra transferiria blat de les reserves a l'afectat.

Adh-Dhàhir va morir als 32 anys el 13 de juny de 1036. El va succeir el seu fill Abu Tamim Maadd al-Mústansir.

Notes

[modifica]
  1. segons Yahya al-Antaki

Referències i enllaços externs

[modifica]
  • Article Fatimides al Dictionnaire historique de l'islam, Janine et Dominique Sourdel, édition PUF, 2004 ISBN 978-2-13054536-1
  • (anglès) az-Zâhir (411-427/1021-1036) i articles següents.
  • (anglès) az-Zâhir Arxivat 2012-05-31 a Wayback Machine.
  • Charles-André Julien, Histoire de l'afrique du Nord, des origines à 1830, 1931, reedició Payot, París, 1994 ISBN 978-2-228-88789-2
  • (àrab) الفاطميون Els Fatimites


Precedit per:
al-Hàkim
califa fatimita
1021-1036
Succeït per:
al-Mústansir