Adolfo Chacón de la Mata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdolfo Chacón de la Mata
Biografia
Naixement1892 Modifica el valor a Wikidata
Estepona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
província de Valladolid (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
CircumscripcióCadis
  Governador civil de Almeria
3 de desembre de 1933 – 11 de febrer de 1934
  Governador civil d'Alacant
11 de febrer de 1934 – 28 de maig de 1934
  Governador civil de Segòvia
22 de febrer de 1936 – 19 de juliol de 1936
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Republicana

Adolfo Chacón de la Mata (Estepona (Màlaga) 1892[1] - Valladolid, 5 de desembre de 1936) va ser un polític republicà espanyol assassinat pels revoltats en els primers mesos de la Guerra Civil.

Biografia[modifica]

Militava al Partit Radical, va ser elegit diputat en les eleccions a Corts Constituents de 1931 per la província de Cadis. Durant el bienni radical-cedista, va ser nomenat governador civil d'Almeria (desembre de 1933-febrer de 1934)[2] i Alacant (febrer-maig de 1934).[2] Davant la progressiva dretanització del Partit Radical, va seguir a Martínez Barrio en la creació del Partit Republicà Demòcrata, que posteriorment confluiria en Unió Republicana. Després del triomf del Front Popular en les eleccions legislatives de febrer de 1936 va ser nomenat governador civil de Segòvia.[2]

El 17 de juliol de 1936, en tenir-se notícia de la revolta de l'Exèrcit d'Àfrica, va manar concentrar-se en la capital totes les forces de la Guàrdia Civil de la província, cosa que va resultar fatal.[3] El dia 19 al matí es va produir la revolta de les unitats militars de la ciutat, recolzades per la Guàrdia Civil, i Chacón de la Mata fou detingut pels revoltats. El càrrec de governador civil va ser assumit pel comandant de la Guàrdia Civil, Joaquín España.

Poc després va ser traslladat a Valladolid, jutjat, entre altres acusacions per pertànyer a la maçoneria[4] condemnat a mort i executat.[2]

Referències[modifica]

  1. Gómez Carbonero, Sonsoles, Cultura ciudadana y socialización política en la República. Actitudes y comportamientos de los vallisoletanos entre 1931 y 1936 Arxivat 2010-05-25 a Wayback Machine., tesi doctoral, pg. 814
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Joan SERRALLONGA I URQUIDI, El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939. Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, Separata Nº 7, 2007.
  3. Santiago VEGA SOMBRIA, Las manifestaciones de la violencia franquista. Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, Separata Nº 7, 2007.
  4. Gómez Carbonero, Sonsoles, Cultura ciudadana y socialización política en la República. Actitudes y comportamientos de los vallisoletanos entre 1931 y 1936 Arxivat 2010-05-25 a Wayback Machine., tesis doctoral, pg. 771