Adrià Pujol i Cruells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdrià Pujol i Cruells
Adrià Pujol el 2017.jpg
Biografia
Naixement 20 desembre 1974 (44 anys)
Begur
Activitat
Ocupació Antropòleg i escriptor
Gènere artístic Assaig i autobiografia
Família
Pare Jordi Pujol i Cofan
Premis

Twitter: AdriPujol
Modifica les dades a Wikidata

Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre[1] de 1974)[2] és un antropòleg i escriptor català. Va ser professor de l'escola ELISAVA (2005-2015) i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana.[2] Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no ficció. Col·labora habitualment amb el Diari de Girona, La Llança (diari d'oci i cultura d'El Nacional), L'Avenç i la Revista de Girona. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com el Petòman.[3] El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any. Ha realitzat habitualment treballs de museografia, destacant la seva col·laboració al Museu Etnològic de Barcelona.[4]

Publicacions[modifica]

  • 2004 - Quin déu enamora (Curbet Edicions)[5]
  • 2008 - Biografia no autoritzada de Joseph Pujol, el Petòman (Curbet Edicions)
  • 2008 - Entre el poder i la màscara: Una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona (Generalitat de Catalunya)
  • 2011 - Escafarlata d'Empordà (Edicions Sidillà)[6]
  • 2013 - Alteracions (Males Herbes)
  • 2014 - Picadura de Barcelona (Edicions Sidillà)
  • 2016 - Guia sentimental de l'Empordanet (Pòrtic)
  • 2017 - La carpeta és blava (Labreu)
  • 2018 - Els barcelonins (L'Avenç)
  • 2018 - El fill del corrector / Arre, arre, corrector (Hurtado y Ortega Editores)[7]
  • 2018 - L'1 d'Octubre explicat a la menuda (Edicions Sidilià)[8]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Premi de literatura experimental d'Olot per Qui déu enamora[2]
  • Premi de Serra d'Or de Traducció per L'Eclipsi de George Perec[9]
  • Premi Manuel Serrat Crespo de Traducció Literària per L'Eclipsi de George Perec[10]

Referències[modifica]

  1. «Pària d'un pària». [Consulta: 1r novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Serra, Montserrat «Adrià Pujol Cruells, l'heterodox». Vilaweb, 23-03-2013 [Consulta: 1r novembre 2013].
  3. Serrahima, Xavier «Les alteracions d'Adrià Pujol». Núvol.com, 10-10-2013 [Consulta: 1r novembre 2013].
  4. «El Museu Etnològic destapa la Barcelona no tan “guapa”». [Consulta: 27 juny 2017].
  5. Cruells, Adrià Pujol. Quin déu enamora. Girona: CCG, 2004. ISBN 84-95483-64-5. 
  6. Pujol Cruells, Adrià. Escafarlata d'Empordà : paria d'un pària. 1a ed.. La Bisbal d'Empordà (Girona): Edicions Sidillà, 2011. ISBN 978-84-938743-7-7. 
  7. Ortega, Rudolf. «El 90% del que es publica és autoficció barata mal feta». El País, 19-07-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  8. «En diuen ‘adoctrinar' quan el que s'explica no els agrada». El Punt Avui, 20-05-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  9. «Adrià Pujol Cruells, Premi Serra d’Or de Traducció per L’Eclipsi». Llegir en Català, 02-05-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  10. «Adrià Pujol, premiat per la seva traducció de Perec». El Nacional, 06-06-2018. [Consulta: 8 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]