Afinitat química
L'afinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics.[1] També es pot referir l'afinitat química a la tendència d'un àtom o compost per combinar-se per reacció química amb àtoms o compostos de composició no igual.
Concepció moderna[modifica]
En termes moderns, es diu que hi ha afinitat al fenomen que ocorre quan certes molècules tenen tendència a agragar-se o enllaçar-se. Molts escrits fins cap a l'any 1925, es refereixen a "la llei de l'afinitat química" ("law of chemical affinity").
Termodinàmica[modifica]
La definició actual de la IUPAC és que l'afinitat A és la derivada parcial negativa de l'energia lliure de Gibbs G respecte a l'avançament de reacció (extent of reaction) ξ a pressió i temperatura constant.[2] Això és,
Història[modifica]
La "afinitat química", històricament, es referia a l'"energia electromagnètica" que causa reaccions químiques.[3] també i més generalment, i més abans en el temps, era la ″tendència a combinar-se″ de qualsevol parell de substàncies.[4]
Notes[modifica]
- ↑ Chisholm 1911, Affinity, Chemical
- ↑ IUPAC Green Book and Gold Book in .pdf
- ↑ Thomas Thomson. (1831). A System of Chemistry, vol. 1. p.31 (chemical affinity is described as an "unknown force"). 7th ed., 2 vols.
- ↑ Levere, Trevor, H.. Affinity and Matter – Elements of Chemical Philosophy 1800-1865. Gordon and Breach Science Publishers, 1971. ISBN 2-88124-583-8.
Referències[modifica]
- EB1911|wstitle=Affinity, Chemical
Enllaços externs[modifica]
- William Whewell. "Establishment and Development of the Idea of Chemical Affinity". History of Scientific Ideas. 2:15ff.
- Chemical Affinity and Absolute Zero - 1920 Nobel Prize in Chemistry Presentation Speech by Gerard de Geer
- Elements, Principles and the Narrative of Affinity – Essay Review