Agadez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Agadez (regió)».
Infotaula de geografia políticaAgadez
Agadez (fr) Modifica el valor a Wikidata
1997 277-16A Agadez hotel.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Niger-cities-(Agadez).png Modifica el valor a Wikidata
 16° 58′ 00″ N, 7° 59′ 00″ E / 16.9667°N,7.9833°E / 16.9667; 7.9833
EstatNíger
RegióAgadez
DepartamentTchirozérine Department (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total118.240 (2012) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud520 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Infotaula d'edifici
Centre històric d'Agadez
Imatge
mesquita d'Agadez
Dades
TipusCentre històric i espai urbà Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 77,6 ha
zona tampó: 98,1 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAgadez (Níger) Modifica el valor a Wikidata
 16° 58′ 28″ N, 7° 59′ 23″ E / 16.9744°N,7.9896°E / 16.9744; 7.9896
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Àfrica
Data2013 (37a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1268

Agadez[1] és la ciutat més gran del nord del Níger, amb una població de 124.324 habitants segons el cens del 2011.[1] Es troba al Sàhara i és la capital de l'Aïr, una de les federacions tuaregs tradicionals. És la capital de la regió d'Agadez.

La ciutat es va fundar abans del segle xiv i va esdevenir gradualment la ciutat tuareg més important, superant Assodé, creixent al voltant del comerç transsaharià. A la ciutat, encara arriben caravanes de camells portant sal de Bilma.

El 1449, Agadez va esdevenir un soldanat, mentre que cap al 1500 va ser conquerit per l'Imperi songhai. Llavors, la ciutat tenia una població d'unes 30.000 persones i era un lloc clau per al mercat realitzat amb les caravanes de camells entre les ciutats de l'Àfrica occidental de Kano i Timbuktu i els oasis del nord d'Àfrica de Ghat, Ghadames i Trípoli, a les ribes del Mediterrani. La ciutat va entrar en decadència després de la invasió marroquina i la població va disminuir fins a menys de 10.000 persones.

La ciutat va ser conquerida pels francesos cap al 1900, que va esclafar una breu rebel·lió reeixida, liderada per Kaocen Ag Mohammed el 1916. Anys més tard, Agadez va ser un punt important de la Rebel·lió Tuareg dels anys 90.

Actualment, Agadez floreix com a ciutat mercat i com a centre per al transport d'urani obtingut de la mineria de les zones del voltant. Entre els edificis destacats de la ciutat, hi ha la Gran mesquita d'Agadez, datada del 1515, però reconstruïda en el mateix estil el 1844, el palau Kaocen (actualment un hotel) i el palau del Soldà d'Agadez.

L'aeroport internacional Mano Dayak va ser anomenat en honor de Mano Dayak, líder tuareg de la regió.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Agadèz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agadez