Agnes Pockels

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAgnes Pockels
Agnes Pockels ca1922.jpg
Agnes Pockels el 1922
Biografia
Naixement Agnes Luise Wilhelmine Pockels
14 febrer 1862
Venècia
Mort 21 novembre 1935 (73 anys)
Brunsvic
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Formació professional Institut Municipal per a Nenes de Brunsvic
Es coneix per Cubeta de Pockels
Activitat
Ocupació Física/Monocapes
Influències en Irving Langmuir
Família
Germans Friedrich Carl Alwin Pockels
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Agnes Pockels o Agnes Luise Wilhelmine Pockels (Venècia, 1862Brunsvick, 1935) va ser una investigadora de química orgànica i mecànica de medis continus, pionera en l'estudi de la tensió superficial i de les monocapes.[1]

Context històric[modifica]

El pare d'Agnes, estant destinat a Venècia com a oficial de l'exèrcit austríac,[I] va emmalaltir de malària.[2] El 1871 la família es va mudar a Brunsvic, a la Baixa Saxònia,[2] ciutat que aquell mateix any entraria a formar part del II Reich alemany. Al llarg de la vida d'Agnes es varen succeir altres canvis polítics transcendentals, com la I Guerra mundial, la proclamació de la República de Weimar en què Brunsvick va ser un estat lliure, l'arribada al poder de Hitler i l'adveniment del III Reich.

Formació[modifica]

Pockels és autodidacta. Ja interessada en la ciència, especialment la física, en l'època escolar,[2] va assistir a l'Institut Municipal per a Nenes de Brunsvick[3] i va continuar estudiant pel seu compte amb la literatura científica de la Universitat de Göttingen, que obtenia pel seu germà petit Friedrich, que hi estudiava. Després va seguir estudiant i investigant tant per ella mateixa, dissenyant sola experiments i la instrumentació per a dur-los a terme, com en col·laboració amb altres científics investigadors. El 1932 va ser nomenada doctora honoris causa per les seves aportacions.

Activitat científica[modifica]

Agnes Pockels va aconseguir mesurar la tensió superficial de monocapes de substàncies hidròfobes, que no es dissolen en l'aigua, i anfipàtiques, molècules llargues que tenen un extrem que es dissol en l'aigua i un altre que el rebutja (usades industrialment com a coadjuvants, en additius alimentaris, formigons, pintures o detergents, entre altres aplicacions, i pressents en els éssers vius i el cos humà en particular, com per exemple en les llàgrimes i el flux vaginal) i la relació amb la mida de les molècules implicades. Va descriure el comportament general de la tensió superficial amb diferents concentracions d'oli i de les quantitats necessàries de diferents olis per construir una monocapa de superfície coneguda. El 1891, va publicar el seu primer treball a la prestigiosa revista Nature.[4]

Per dur a terme aquestes experiències, Pockels va desenvolupar un instrument de laboratori conegut com a "cubeta de Pockels", que obrí el camí a partir dels anys 1910 a l'estudi sistemàtic de monocapes flotants sobre aigua.[5]

Cubeta de Pockels[modifica]

La cubeta dissenyada per Pockels és descrita per ella mateixa com un aparell per a l'estudi de les propietats de l'oli (substància hidròfoba) sobre l'aigua. Aquesta nova tecnologia consistia en una cubeta rectangular d'estany, amb una tira prima del mateix material que travessava la cubeta. Afegint en un costat de la tira l'oli deixava a l'altra banda l'aigua neta i així es podia confinar l'oli sobre la superfície. La tira d'estany era mòbil i servia per a variar la superfície amb oli i una balança mesurava la força necessària per alçar des de la superfície un petit disc i poder determinar així la tensió superficial de la capa d'oli.

Mitjançant els estudis realitzats amb la pròpia cubeta, Pockels va poder estudiar la relació de la tensió superficial amb la mida de les molècules. Així, va observar que la tensió superficial dels àcids grassos era aproximadament nul·la fins que l'àrea de la superfície arribava a uns 20 Å2 per molècula, i que a partir d'aquest valor (punt de Pockels) la tensió canviava molt ràpidament amb l'augment de la superfície de contacte. Rayleigh va interpretar aquest comportament dient que les molècules en aquest punt entraven en contacte.

Gràcies a aquests treballs, que van obrir camí a les investigacions d'Irving Langmuir, aquest va guanyar el premi Nobel, l'any 1932, pels seus estudis sobre química de superfícies, usant monocapes flotants d'àcids grassos, èsters i alcohols sobre aigua.[5][6]

Reconeixements[modifica]

El 1931 va rebre, juntament amb Henri Devaux, el premi Laura Leonard de la Societat de Col·loides. El 1932 la Technische Hochschule de Braunschweig (Universitat Tècnica de Brunsvick) li va concedir un doctorat honoris causa.

El bioquímic americà Charles Tanford dedicà un capítol a Agnes Pockels en un llibre divulgatiu sobre història de la ciència.[7]

Notes[modifica]

I. ^  El 1863, Venècia es trobava sota el domini de l'Imperi austríac.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tamir, A., & Ruiz Beviá, F. (2012). Tensión superficial.
  2. 2,0 2,1 2,2 Helm, C. A. (2004, March). Agnes Pockels: Life, Letters and Papers. In APS March Meeting Abstracts (Vol. 1, p. 7001).
  3. «150th Birthday of Agnes Pockels». ChemViews, 14-02-2012. [Consulta: 13 juliol 2013].
  4. Pockels, Agnes «Surface Tension». Nature, 43, 12-03-1891, pàg. 437–439. Bibcode: 1891Natur..43..437B. DOI: 10.1038/043437b0 [Consulta: 13 juliol 2013].
  5. 5,0 5,1 «Agnes Pockels: The Invention of the "Slide Trough"». X Timeline. [Consulta: 13 juliol 2013].
  6. «The Nobel Prize in Chemistry 1932». Nobel Prize.org. [Consulta: 13 juliol 2013].
  7. Tanford, C. (2004). Ben Franklin stilled the waves: An informal history of pouring oil on water with reflections on the ups and downs of scientific life in general. Oxford University Press on Demand.

Bibliografia[modifica]

  • Charles Tanford, Ben Franklin stilled the waves: An informal history of pouring oil on water with reflections on the ups and downs of scientific life in general, Oxford University Press, 2004, capítol 11.
  • C.H. Giles and S.D. Forrester, "The origins of the surface film balance: Studies in the early history of surface chemistry, part 3", Chemistry and Industry, pp. 43–53 (9 January 1971). (Nota: Aquest article inclou una de les informacions més detallades històries sobre Agnes Pockels, amb fotografies d'ella i de la seva família).
  • M. Elizabeth Derrick, "Agnes Pockels, 1862-1935", Journal of Chemical Education, vol. 59, no. 12, pp. 1030–1031 (Dec. 1982).
  • Andrea Kruse and Sonja M. Schwarzl. "Zum Beispiel Agnes Pockels." In: Nachrichten aus der Chemie, 06, 2002.

Enllaços externs[modifica]