Vés al contingut

Agustín Leonardo de Argensola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgustín Leonardo de Argensola
Biografia
Naixementc. 1580 Modifica el valor a Wikidata
Tarassona (província de Saragossa), probablement Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1640 Modifica el valor a Wikidata (59/69 anys)
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, sacerdot catòlic, frare Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de la Mercè Modifica el valor a Wikidata

Fra Agustín Leonardo de Argensola,[1] O. de M. (ca. 1580-ca. 1640) va ser un religiós i pintor espanyol.

Segons Antonio Palomino era nascut a Madrid,[2] altres opinions a València[1] i a Tarassona, a l'Aragó.[3][4] Religiós mercedari calçat, sacerdot i predicador de molta fama. Va exercir com a pintor i va destacar en els retrats al natural i en els quadres de temàtica històrica.[2] El 1620 es va instal·lar en el convent valencià de la Mare de Déu del Puig, la sagristia del qual va decorar amb quatre escenes de la història de l'orde.[1] El general del seu orde, fra Gaspar Prieto, electe el 1622, va manar Leonardo venir del convent del Puig per realitzar obres pictòriques als convents de Madrid i Toledo, al darrer va fer l'obra El milagro de los panes y los peces. Segons Palomino va signar La aparición de la Virgen a San Ramón i Los caballeros pierden el pleito ante su Santidad. A més va pintar retrats, com el del cronista reial Don Gabriel Bocángel, i va fer la portada del llibre Conservación de monarquías, discursos políticos de don Pedro Fernández Navarrete, imprès l'any 1626.[1] Va deixar obres a València i altres indrets,[2] com Saragossa i Barcelona, segons Miñano.[5]

Segons Álvarez, va morir a Madrid el 1640 amb uns seixanta anys,[2] mentre que la fitxa del Museu del Prado el fa morir a Barcelona el 1641.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Fitxa d'Agustín Leonardo de Argensola» (en castellà). Museu del Prado.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Álvarez y Baeza, 1789, p. 6.
  3. Torras Tilló, Santi. Pintura catalana del Barroc: l'auge del col·leccionista i l'ofici de pintor al segle XVII. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2012, p. 36. 
  4. Carretero Calvo, 2005-2007, p. 151.
  5. Miñano y Bedoya, 1828, p. 81.

Bibliografia

[modifica]