Vés al contingut

Al-Qalassadí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAl-Qalassadí
Biografia
Naixement(ar) أبو الحسن علي بن محمد بن علي القرشي البسطي القلصادي Modifica el valor a Wikidata
1412 Modifica el valor a Wikidata
Baza (Emirat de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1486 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Béja (Hàfsides de Bèjaïa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Al-Qalassadí (àrab: أبو الحسن علي بن محمد بن علي القرشي البسطي القلصادي) (Baza, 1412 - Béja, 10 de desembre de 1486) fou un matemàtic i jurista andalusí.

El seu nom complet era Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Alí al-Quraixí al-Bastí al-Qalassadí (àrab: أبو الحسن علي بن محمد بن علي القرشي البسطي القلصادي, Abū l-Ḥasan ʿAlī b. Muḥammad b. ʿAlī al-Quraxī al-Basṭī al-Qalaṣādī), però és més conegut senzillament com Alí ibn Muhàmmad al-Qalassadí o, simplement, com al-Qalassadí.

Vida

[modifica]

Es coneixen força detalls de la seva vida (al menys, de una part d'ella) gràcies a la rihla (crònica de viatge) que va escriure del seu trajecte i que va durar des de la seva partida de la península a Almuñécar el 1437, fins el seu retorn a Almeria el 1451, havent arribat a La Meca el 1447.[1] En aquest text detalla tots els seus mestres i els llibres que va estudiar i les enllaça amb els estudis que havia fet anteriorment per revisar-los o confirmar-los.[2]

A la seva vila de naixement, Baza, ja havia estudiat teologia, dret, filosofia i ciències,[3] però durant el seu llarg viatge va tenir l'oportunitat d'aprofundir en els seus coneixements sobre tot a Tlemcen i a Egipte.[4]

En retornar a la Península, va tenir nombrosos deixebles i va escriure diverses obres de matemàtiques, dret i gramàtica. S'esmenten dotze obres d'aritmètica i àlgebra, vuit de particions hereditàries, onze de dret malikita i nou de gramàtica, mètrica i similars.[5]

Al final de la seva vida, entorn de 1483, davant els atacs castellans al regne de Granada, es va haver d'exiliar al Màgrib i va morir a Béja el 10 de desembre de 1486.

Obra

[modifica]

El seu llibre més notable és Kaxf al-asrār ʿan ʿilm ḥurūf al-ḡubār (Descobriment dels secrets de la ciència de l'aritmètica), que es va utilitzar com llibre de text en els països del Magrib durant segles.[6] El llibre conté aportacions importants sobre la notació matemàtica. Fins aleshores, les fraccions s'havien expresat, o bé verbalment, o bé posat un número damunt d'un altre . Al-Qalassadí va ser el primer en posar una ratlla horitzontal entremig .[7] També va ser el primer un utilitzar la primera lletra de la paraula àrab jidr (ج), que significa ‘arrel’, per a representar l'arrel quadrada, cosa que va ser l'origen del símbol que es fa servir en l'actualitat .[8] A més va introduir altres símbols com exponents, iguals, incògnites, etc.[4]

També va escriure un comentari de l'obra principal d'Ibn al-Bannà amb el títol de Xarḥ talẖīs ʿamal al-ḥisāb (Comentari del sumari d'operacions aritmètiques) que és un compendi dels coneixements matemàtics àrabs del segle XV.[9]

Referències

[modifica]
  1. Marín, 2004, p. 297-298.
  2. Hussein i Mahmoud, 2020, p. 229 i ss.
  3. Khan, 1993, p. 351-352.
  4. 4,0 4,1 Khan, 1993, p. 352.
  5. Khan, 1993, p. 354.
  6. Marín, 2004, p. 295.
  7. Veguín Casas, 2011, p. 405.
  8. Brezinski, 1991, p. 21.
  9. Bentaleb, 1994, p. 1 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Qalassadí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Saidan, A.S. «Al-Qalaṣ» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 juny 2024].