Almuñécar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaAlmuñécar
Bandera d'Almuñécar Escut d'Almuñécar

municipi d'Espanya

Kirche Almunecar.jpg
Església d'Almuñécar

Localització
LocationAlmuñécar.png
36° 44′ 02″ N, 3° 41′ 28″ O / 36.733888888889°N,3.6911111111111°O / 36.733888888889; -3.6911111111111
EstatEspanya
AutonomiaAndalusia
Provínciaprovíncia de Granada
Capital Almuñécar
Població
Total 27.135 (2017)
• Densitat 325,52 hab/km²
Llengua castellà
Geografia
Superfície 83,36 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 24 m
Limita amb
Organització i govern
• alcalde d'Almuñécar Trinidad Herrera Lorente Tradueix
Indicatius
Codi postal 18690
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 18017
Altres dades
Agermanament

Web http://www.almunecar.info
Modifica dades a Wikidata

Almuñécar és un municipi d'Andalusia, a la província de Granada. Està situat a la comarca de la Costa Granadina, molt a prop de la província de Màlaga, tocant a la Mediterrània.

És un important centre turístic, localitzat entre la mar i la muntanya, així com un important productor de fruites subtropicals com alvocats, xirimoies, mangos, kiwis, etc.

Té també un ric bagatge històric i cultural i va ser l'origen d'un petit enclavament fenici anomenat Sexi; d'aquí ve el gentilici formal, sexitano (també almuñequeros)

Història[modifica]

La Ex o Sexi dels fenicis, Sexi (a vegades Sexti) Firmum Iulium dels romans, i Sexi Hisn al-Munakkab (Fortalesa de la lloma) dels àrabs, en aquest port va desembarcar el 14 d'agost del 755 l'omeia Abd al-Rahman ibn Muawiya al-Dakhil amb un millar de cavallers i allí mateix se li van sotmetre diversos xeics de la regió però no els governadors abbàssides. El 923 va caure en mans del mossàrab Umar ibn Hafsun, que va massacrar als homes i va fer captives a les dones.

El 1016 s'hi van concentrar les tropes d'Alí ibn Hammud an-Nàssir que afirmava que lluitava per posar al cap del califat a Hixam II, però al no trobar-lo, va assassinar al-Mustain i es va fer proclamar califa, el primer califa de Còrdova no omeia. La ciutat va dependre després de la taifa de Granada. Zawi ibn Ziri va sortir d'aquest port quan fou atacat per Ali ibn Hammud, i va marxar cap a Ifriquiya (1019, ja que Ali ibn Hamud va morir poc abans, però algunes fonts retarden la sortida fins al 1025, com l'Enciclopèdia de l'Islam al volum VII, pàg. 564); el seu nebot Habús ibn Maksan que governava Jaén va unificar els territoris dels zírides peninsulars. Abd Allah ibn Buluggin fou derrotat aquí pels almoràvits el 1090 al costat dels quals havia combatut abans junt amb el seu germà Tamim a la batalla de Zalaca (23 d'octubre de 1086).

Durant la lluita entre almoràvits i almohades, el rei de Granada i Múrcia Ibn Hud s'hi va refugiar fugint d'Ali ibn Abi Busi. Fou el lloc on els reis de Granada van guardar els seus tresors. El 1310 s'hi va retirar el nassarita Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú (1302-1309). Ferran de Catalunya i Aragó, acompanyat de la seva esposa Isabel de Castella, va entrar a la plaça el desembre del 1489, just després de la rendició de Baza. Durant la revolta dels moriscs a les Alpujarres, Ibn Abu va atacar la població sense èxit. Carles I hi va fer construir una fortalesa amb quatre torres i una rasa, amb una gran torre central coneguda com La Mazmorra, que dominava el port. Aquesta fortalesa fou destruïda pels anglesos el 1812, quan les tropes franceses la van abandonar, perquè no la poguessin utilitzar si tornaven.

El 1910 tenia 2.073 edificis i 8.022 habitants incloent els agregats (llogarets i masies/cortijos)

Llocs d'interès[modifica]

Restes de l'aqüeducte romà, situat a la ciutat d'Almuñecar
  • Aqüeducte Romà: Construït en el segle I d.C. és, al costat de la fàbrica de salaons, la major obra i la millor conservada de les llegades per la cultura romana a Almuñécar. Abastia d'aigua a la ciutat romana de Sexi, antiga Almuñécar. Va ser utilitzat posteriorment en el sistema de séquies àrab. En l'actualitat algun dels seus trams és encara utilitzat pel sistema de regadius tradicional.[1]
Lateral del Castell de Sant Miquel
  • Castell de Sant Miquel: De l'antic castell de Sant Miquel només es conserven algunes talaies devora la costa i restes de muralles en algunes cases del nucli antic, així com arcs, aljubs i altres construccions. És la seu del museu de la ciutat d'Almuñécar.[2]
  • Columbari romà de la Torre del Monjo: Es va construir a finals del segle I a.C. En un turó sobre el vessant est del riu Verd es troben les seves restes. En el seu interior es troben tres files de nínxols formats per petites dovelles de pedra gairebé sense picar.[3]
Fàbrica romana de salaons
  • Fàbrica Romana de Salaons: Es conserven les restes d'una antiga fàbrica romana de [Salaó|salaons]], indústria en què va basar la seva economia aquesta localitat entre els segles V i IV a.C. Les seves restes es troben al Parc Botànic El Majuelo.[4]
Església de l'Encarnació
  • Església Parroquial de l'Encarnació: Aquesta església va se construïda a finals del segle XVI. És el primer temple de la província d'estil contrareformista i es va edificar sobre les restes d'una antiga mesquita, que anteriorment ocupava un antic dipòsit romà. La seva construcció va finalitzar al segle XVII. A l'Altar Major es troba la Verge de l'Antiga, patrona de la ciutat.[5]
  • Palauet de La Najarra: D'estil neoàrab, va ser construït a mitjan segle XIX sobre una casa àrab precedent. Actualment en ell es troba l'Oficina Municipal de Turisme.[6]
  • Necròpolis Fenícia Pont de Noy: Hi ha un conjunt de tres necròpolis. La d'Laurita data dels segles VIII-VII a.C. i consta de més de 20 sepulcres. La de Velilla és dels segles VII-VI a.C. La del Pont de Noy es va utilitzar sense interrupció durant els segles VII-I a.C.[7]

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Acueducto Romano» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 7 gener 2018].
  2. «Castillo de San Miguel» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 7 gener 2018].
  3. «Columbario Romano de la Torre del Monje» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 8 gener 2018].
  4. «Fábrica Romana de Salazones» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 8 gener 2018].
  5. «Iglesia Parroquial de la Encarnación» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 8 gener 2018].
  6. «Palacete de La Najarra» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 8 gener 2018].
  7. «Necrópolis Fenicia Puente de Noy» (en castellà). Patronato provincial de turismo de Granada. [Consulta: 8 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almuñécar Modifica l'enllaç a Wikidata