Salobreña

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSalobreña
Bandera de Salobreña Escut de Salobreña
Castillo de Salobreña.JPG
Castell de Salobreña

Localització
LocationSalobreña.png
36° 44′ 48″ N, 3° 35′ 13″ O / 36.746666666667°N,3.5869444444444°O / 36.746666666667; -3.5869444444444
EstatEspanya
AutonomiaAndalusia
Provínciaprovíncia de Granada
Capital Salobreña
Població
Total 12.402 (2017)
• Densitat 355,26 hab/km²
Llengua castellà
Geografia
Superfície 34,91 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 95 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Gonzalo Fernandez Pulido
Indicatius
Codi postal 18680
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 18173
Altres dades
Agermanament

Web http://www.ayto-salobrena.org/
Modifica dades a Wikidata

Salobreña és un municipi de la província de Granada, situat en la costa, a la vora del Mediterrani, entre les localitats de Motril i Almuñécar. Pertany a la comarca de la Costa Granadina. El componen 4 nuclis de població: Lobres, La Caleta, La Guàrdia i Salobreña.

El nucli principal de població, està enclavat en una roca coronada per un castell àrab. En el seu terme municipal desemboca el riu Guadalfeo.

Llocs d'interès[modifica]

El castell àrab[modifica]

Castell àrab

Tot i que la distribució correspon a la construcció que es va aixecar en època nassarita, el castell àrab és el resultat de l'aportació de l'arquitectura musulmana i cristiana des del segle X. Hi ha tres recintes: l'interior es correspon en la seva disposició amb l'antic Alcàsser nassarita, els altres dos, amb una funció defensiva, són una ampliació castellana de finals del segle XV.[1]

L'església mudèjar del Rosari[modifica]

Porta lateral de l'església mudèjar del Rosari

D'estil mudèjar (s. XVI), l'església es va edificar sobre una mesquita musulmana. La coberta primitiva estava constituïda per un enteixinat de fusta que es va cremar en 1821. Llavors el seu interior va ser revestit i restaurat. La capçalera dedicada a l'Altar Major, té accés a la torre i a la sagristia. Sobre els peus se situa el cor sobreelevat i sostingut per una senzilla carcassa de bigues de fusta. Sobresurt la seva porta lateral, amb decorat de taulelleria i la torre, esvelta i rematada amb merlets esglaonats típicament mudèjars. De la imatgeria podem destacar la imatge de la Mare de Déu del Rosari, (s. XVI). La plaça de l'Església va ser cementiri cristià fins 1789.[1]

La Bóveda[modifica]

És un bell passatge voltat medieval que comunicava el barri del Albaycin amb el nucli de l'antiga Medina, centre de l'activitat comercial. Aquest accés és l'únic porticó, que queda en peu, de l'accés a la ciutat emmurallada. S'utilitzava principalment per a l'entrada de mercaderies.

La volta és aproximadament de canó semicircular. Es recolza exteriorment sobre un tram de la vella muralla de la Vila. Desconeixem la data de la seva construcció però pel que sembla es va aixecar al segle XVI per la necessitat d'espai per aixecar l'Església de la Mare de Déu del Rosari i el seu respectiu atri.[1]

El Passeig de les Flors[modifica]

En aquest vessant es van assentar els primers habitants de la roca (3000-2000 a.C.). Construït en els anys 70, el passeig gaudeix d'un entorn privilegiat. Envoltat de jardins, amb diverses espècies d'arbustos, flors i palmeres, permet contemplar el vessant de la serra, la vall i la vega, amb les seves plantacions de canya i subtropicals.[1]

Mirador del Postigo[modifica]

Es pot accedir a través d'una escalinata pel Parc del Postigo. El seu nom es deu a l'existència d'una porta secundària de la ciutat medieval, conegut com Postigo del Mar, ja que des d'ell s'accedia a la platja i port-refugi medieval de la vila. Avui és un balcó sobre la zona nord de Salobreña i amb panoràmiques sobre els vessants i la vall.[1]

El Barri i Mirador de l'Albaycin[modifica]

Barri proper a la fortalesa entorn de la qual es va anar instal·lant la població. A aquest barri va ser traslladat al cementiri cristià des de 1788 fins a 1898, data en què va ser inaugurat l'actual. El seu mirador, a 98 metres sobre el Tajo, ofereix una panoràmica extraordinària de la plana al·luvial de canyes de sucre, el barri de La Caleta, les platges, els penya-segats i la Serra del Chaparral.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «ITINERARIO POR EL CASCO ANTIGUO». Ajuntament de Salobreña. [Consulta: 7 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salobreña Modifica l'enllaç a Wikidata