Alan J. Heeger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlan J. Heeger

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Alan Heeger Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Sioux City (Iowa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nebraska–Lincoln - física, matemàtiques
Universitat de Califòrnia a Berkeley - física (–1961)
Omaha Central High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlan M. Portis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i química Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, enginyer, químic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pennsilvània
Universitat de Utah
Universitat de Califòrnia a Santa Barbara
Universitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralYung Woo Park (en) Tradueix i Lee Kwang-hee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDavid Heeger Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alan Jay Heeger (Sioux City, EUA, 22 de gener de 1936) és un físic i químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2000.[1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 22 de gener de 1936 a la ciutat de Sioux City, població situada a l'estat nord-americà d'Iowa. Va estudiar física i química a la Universitat de Nebraska, on es va llicenciar el 1957, i el 1961 realitzà el doctorat en Ciències Físiques a la Universitat de Berkeley. Des de 1962 és professor de la Universitat de Pennsilvània així com director del Laboratori d'Investigació sobre l'Estructura de la Matèria. L'any 1982 fou nomenat professor de física a la Universitat de Santa Bàrbara a Califòrnia així com director de l'Institut de Polímers i Sòlids Orgànics de la mateixa universitat.

El 1990 va fundar, al costat del seu col·lega Paul Smith, la Corporació UNIAX, de la qual és president i director d'investigació.

Recerca científica[modifica]

Durant la seva carrera ha publicat nombrosos articles científics sobre materials, especialment sobre polímers orgànics, realitzant investigacions sobre la capacitat conductora dels polímers orgànics i les seves aplicacions tecnològiques.[3]

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb el neozelandès Alan MacDiarmid i el japonès Hideki Shirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Alan J. Heeger American chemist Written». Encyclopædia Britannica [Consulta: 8 octubre 2017].
  2. Carey, Charles W. American Scientists. Infobase Publishing, 14 de maig de 2014, p. 162–163. ISBN 978-1-4381-0807-0 [Consulta: 8 octubre 2017]. 
  3. Leroy, Francis. A Century of Nobel Prize Recipients: Chemistry, Physics, and Medicine. CRC Press, 13 de març de 2003, p. 110. ISBN 978-0-203-01418-9 [Consulta: 8 octubre 2017]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan J. Heeger
  • «Alan J. Heeger» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.