Alan MacDiarmid

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaprofessor
Alan MacDiarmid
Alan MacDiarmid 2005.017.004e crop.tif
Biografia
Naixement 14 abril 1927
Masterton
Mort 7 febrer 2007 (79 anys)
Drexel Hill Tradueix
Causa de mort Fall Tradueix
Lloc d'enterrament Arlington Cemetery Co Tradueix
Educat a Universitat Victòria de Wellington
Sidney Sussex College Tradueix
Universitat de Wisconsin–Madison
Universitat de Cambridge
Activitat
Camp de treball Química
Ocupació Químic, enginyer i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Pennsilvània
Universitat de St Andrews
Universitat de Wisconsin–Madison
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Alan Graham MacDiarmid (Masterton, Nova Zelanda 1927 - 7 de febrer de 2007) és un químic i professor universitari nord-americà, d'origen neozelandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2000.

Biografia[modifica]

Va néixer el 14 d'abril de 1947 a la ciutat de Masterton, situada a l'Illa del Nord. Va estudiar química a la Universitat Victòria de Wellington, on es va llicenciar el 1951. Gràcies a una beca va poder realitzar estudis de doctorat a la Universitat de Wisconsin als Estats Units l'any 1953 i a la Universitat de Cambridge el 1955. Aquest mateix any va ingressar com a professor associat a la Universitat de Pennsilvània i, l'any 1964, va obtenir la seva plaça de professor numerari. Actualment és titular de la càtedra Blanchart de Química en aquesta mateixa universitat, càrrec que ocupa des de 1988.

Va tenir quatre fills del seu primer matrimoni amb Marian, morta en 1990. MacDiarmid es va casar després amb Gayl Gentile. Finalment va morir el 7 de febrer de 2007 a causa d'una síndrome mielodisplàstica a casa seva a Drexel Hill, a Pennsilvània.

Recerca científica[modifica]

Els seus estudis sobre els polímers orgànics conductors van iniciar-se l'any 1975, any en el qual va contactar amb el doctor Hideki Shirakawa, de l'Institut Tecnològic de Tòquio. Des de llavors ha mantingut una estreta col·laboració amb ell, així com amb el físic Alan J. Heeger de la Universitat de Pennsilvània.

Actualment els seus interessos científics se centren en el polímer conductor més important des del punt de vista tecnològic, la polianilina, així com en els polímers orgànics fotoemissius. Ha publicat més de 600 articles científics en les més prestigioses revistes i és posseïdor de més de vint patents en el camp dels polímers orgànics conductors, especialment del poliacetilè i la polianilina.

L'any 2000 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors, premi que fou compartit amb els seus col·laboradors Alan Heeger i Hideki Shirakawa.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan MacDiarmid Modifica l'enllaç a Wikidata