Albert III d'Habsburg
  | |
| Nom original | (de) Albrecht III |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 novembre 1349 ↔ 16 març 1350 Viena (Àustria) |
| Mort | 29 agost 1395 (45/46 anys) Laxenburg (Àustria) |
| Sepultura | Catedral de Sant Esteve de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Duc Comte d'Habsburg |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Beatriu de Nuremberg (1375–1395) Elisabet de Luxemburg (1366–1373) |
| Fills | Albert IV d'Habsburg (  ) Albert III d'HabsburgBeatriu de Nuremberg |
| Pares | Albert II d'Àustria i Joana de Ferrette |
| Germans | Margarita d'Àustria Leopold III, duc d'Àustria Rodolf IV d'Habsburg Frederic III d'Àustria |
| Parents | Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, sogre Venceslau I d'Alemanya, cunyats Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, cunyats Frederic I de Brandenburg, cunyats Elisabet d'Habsburg, besneta |
 | |
Albert III d'Àustria (9 de setembre de 1349 – 29 d'agost de 1395), conegut com a Albert el de la Trena o el de la Cua (alemany: Herzog Albrecht III "mit dem Zopf"), fou un arxiduc d'Àustria, duc d'Estíria, Caríntia i Carniola i comte de Tirol de la casa d'Habsburg.
Vida
[modifica]Albert III va néixer a Viena, sent el tercer fill del duc Albert II d'Àustria i la seva esposa Joana de Pfirt. Encara que el seu pare havia determinat que el fill més gran havia de ser l'únic successor, a la mort del pare el 1358 va pujar al tron el gran Rodolf IV però va decidir associar al seu germà Frederic III, cosa que no fou efectiva, ja que va morir el 1362 amb només 15 anys i sense fills. A la mort de Rodolf IV (1365) va pujar al tron el següent fill Albert III d'Habsburg que no va tardar a compartir el govern amb el seu germà petit Leopold III. Inicialment estaven ben avinguts però van anar sorgint conflictes.
El 1377, Albert va anar a la croada contra els pagans lituans i samogitis. El conflicte entre els dos germans es va agreujar i el 1379 van concertar el tractat de Neuberg dividint els territoris dels Habsburg. Albert va rebre el ducat d'Àustria, mentre Leopold va governar sobre el ducat d'Estíria, el ducat de Caríntia, el ducat de Carniola, el comtat de Tirol i l'Àustria Anterior.[1]
El seu govern fou beneficiós pel regne, perquè va donar suport a les arts i les ciències. Ell mateix fou un notable erudit, particularment com a matemàtic. Va expandir la universitat de Viena i va intentar renovar Viena.
Albert va morir el 1395 al castell de Laxenburg. Fou enterrat a la cripta ducal al Stephansdom a Viena.
Família i fills
[modifica]Albert III es va casar dues vegades.
El primer matrimoni, el 19 de març de 1366, amb Elisabet de Bohèmia (1358-1373), filla de Carles IV. D'aquest matrimoni no hi va haver fills; la seva dona va morir als 15 anys.
En segones noces es va casar amb Beatriu de Nuremberg, filla de Frederic V de Nuremberg i d'Elisabet de Meissen que li va donar el su únic fill, Albert IV d'Àustria, que el va succeir. Elisabet de Meissen era descendent de la casa de Babenberg, antics ducs d'Àustria.
Ancestres
[modifica]| 16. Albert IV comte d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 8. Rodolf I d'Alemanya | ||||||||||||||||
| 17. Hedwiga de Kyburg | ||||||||||||||||
| 4. Albert I d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 18. Burcard V d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 9. Gertrudis d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 19. Matilde de Tübingen | ||||||||||||||||
| 2. Albert II d'Àustria | ||||||||||||||||
| 20. Meinard I de Gorízia-Tirol | ||||||||||||||||
| 10. Meinard de Caríntia | ||||||||||||||||
| 21. Adelaida de Tirol | ||||||||||||||||
| 5. Elisabet de Gorízia-Tirol | ||||||||||||||||
| 22. Otó IV de Baviera | ||||||||||||||||
| 11. Elisabet de Baviera | ||||||||||||||||
| 23. Agnès del Palatinat | ||||||||||||||||
| 1. Albert III d'Àustria | ||||||||||||||||
| 24. Ulric II de Pfirt | ||||||||||||||||
| 12. Teobald de Pfirt | ||||||||||||||||
| 25. Agnès de Vergy | ||||||||||||||||
| 6. Ulric III de Pfirt | ||||||||||||||||
| 13. Caterina de Klingen | ||||||||||||||||
| 3. Joanna de Pfirt | ||||||||||||||||
| 28. Hug III de Borgonya | ||||||||||||||||
| 14. Reginald de Borgonya | ||||||||||||||||
| 29. Adelaida, comtessa palatina de Borgonya | ||||||||||||||||
| 7. Joana de Borgonya | ||||||||||||||||
| 30. Amadeu de Neufchâtel | ||||||||||||||||
| 15. Guillemeta de Neufchâtel | ||||||||||||||||
| 31. Jordana d'Arberg | ||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Berenger, Jean; Simpson, C.A.. A History of the Habsburg Empire 1273-1700 (en anglès). Taylor & Francis, 2014, p. 59. ISBN 9781317895701.
Bibliografia
[modifica]- Alfons Huber: Albrecht III., Herzog von Oesterreich, a: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB), Leipzig 1875.
- Constantin von Wurzbach: Albrecht III. von Oesterreich, a: Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich, Viena, 1860.
- Albrecht III, a: Meyers Konversations-Lexikon, Leipzig 1885–1892
- Franz Kurz: Österreich unter Herzog Albrecht III. Haslinger, Linz 1827
- Richard Reifenscheid: Die Habsburger in Lebensbildern. Von Rudolf I. bis Karl I. Verlag Styria 1982, ISBN 3-222-11431-5
- Otto Brunner: Albrecht III, a: Neue Deutsche Biographie (NDB), Berlin 1953
