Albert Mallofré i Milà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlbert Mallofré i Milà
Nom original (ca) Albert
Biografia
Naixement (ca) Albert Mallofré i Milà
1926
Vilanova i la Geltrú
Mort 9 setembre 2017 (90/91 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de les Corts (Barcelona), departament 5, cinerari 34[1] 
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor i crític musical
Nom de ploma A. d'Aderró
Francisco Milà

IMDB: nm2847506
Modifica les dades a Wikidata

Albert Mallofré i Milà (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 9 de setembre de 2017) fou un periodista i crític musical català.[2] Va ser un dels pioners en la crítica musical, especialment del jazz, però també del pop, el rock i la música clàssica.[3]

Biografia[modifica]

Iniciat a la dècada de 1940 com a columnista del setmanari local de Vilafranca del Penedès, un cop llicenciat va exercir de corresponsal de publicacions esportives establertes a Madrid a partir de 1951.[4] El 1953 va ingressar al setmanari gràfic barceloní Vida Deportiva fins a la seva desaparició, on cobria les notícies d'esports sobre rodes.[5] De 1959 a 1974 col·laborà amb la revista Destino. Des de 1964 també va treballar a La Vanguardia (on va arribar a ser el màxim responsable de la secció Cultura i Espectacles)[6] fins al 1996, moment en què va començar a treballar com a periodista freelance.[4]

Al llarg de la seva carrera va col·laborar a les emissores de ràdio Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Radio Nacional, Radio Peninsular, Ràdio 4, Catalunya Ràdio i Catalunya Música;[7] a més d'aparèixer a Televisió de Catalunya, a La 1 i a La 2, on va dirigir un programa de jazz.[4] Va escriure nombrosos guions radiofònics i televisius.[7]

Fou promotor i impulsor discogràfic i de diversos concerts i festivals de música.[6] El 2000 es va estrenar com a narrador amb la novel·la L'any passat a Valldordis, conjuntament amb l'arquitecte Pere Marsé i el fotògraf Lluís Gené, i el 2009 publicà Simplemente, vivíamos.[8]

Obra publicada[modifica]

  • La memòria captiva (guió audiovisual, 1998)[7]
  • L'any passat a Valldordis, conjuntament amb Pere Marsé i Lluís Gené (novel·la, 2000)[7]
  • Con la música a esta parte (recull d'articles, 2005)
  • Simplemente, vivíamos (2009)

Reconeixements[modifica]

El 2008 va rebre el premi a la trajectòria periodística en el marc de la tercera edició dels premis Nit Canallesca, atorgat pels seus companys de professió.[6]

Referències[modifica]

  1. Localització al cementiri
  2. «Mor el periodista i crític musical Albert Mallofré als 92 anys». [Consulta: 9 setembre 2017].
  3. «Mor el periodista Albert Mallofré, degà de la crítica musical». ccma. [Consulta: 11 setembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Albert Mallofré». El Cep i la Nansa edicions. [Consulta: 1r juliol 2012].
  5. «Conversa amb el periodista Albert Mallofré». Solistes (Catalunya Ràdio), 05-04-2006. [Consulta: 1r juliol 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 «El periodista Albert Mallofré serà premiat pels seus companys de professió». Vilanova Digital, 10-01-2008. [Consulta: 1r juliol 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Albert Mallofré i Milà al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  8. «Albert Mallofré Milà». Ediciones Carena. [Consulta: 10 setembre 2017].