Aleksei Iúrievitx Guerman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAleksei Iúrievitx Guerman

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Алексей Юрьевич Герман Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 2013 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Bogoslóvskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Arts del Teatre de Sant Petersburg (1960–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorCursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors (1998–)
Studio PiÈF (fr) Tradueix (1990–)
Lenfilm (1964–)
Teatre Tovstonógov (1961–1964)
Smolensk state drama theatre named after A. S. Griboedov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeSvetlana Karmalita (en) Tradueix (1975–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAleksei Alekseivich German (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareYuri German (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0314516 Allocine: 233013 Allmovie: p92808 TMDB.org: 270361 Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Iúrievitx Guerman[a] (en rus: Алексей Юрьевич Герман, IPA: [ɐlʲɪˈksʲej ˈjʉrʲjɪvʲɪt͡ɕ ˈɡʲermən]) (Leningrad, 20 de juliol de 1938Sant Petersburg, 21 de febrer de 2013)[1] va ser un guionista i director de cinema rus.

Trajectòria[modifica]

Guerman va néixer a Leningrad (actual Sant Petersburg, Rússia) el 20 de juliol de 1938; el seu pare era l'escriptor Iuri Guerman.[2] Va estudiar sent alumne de Grigori Kózintsev fins al 1960, i després va treballar al món del teatre abans d'incorporar-se a l'estudi Lenfilm com a ajudant de direcció. Va debutar com a director amb Sedmoy sputnik, codirigida amb Grigori Aronov el 1967. Al llarg de la seva carrera, molts dels seus projectes es van trobar amb dificultats de producció o oposició oficial: en 50 anys, només va aconseguir completar sis llargmetratges. La seva última obra va ser la pel·lícula de ciència-ficció Trudno byt' bogom, completada pel seu fill, Aleksei Alekseievitx Guerman després de la seva mort,[3] va debutar al Festival de Cinema de Roma el 2013.

La pel·lícula de 1971 Proverka na dorogakh el va propulsar a l'èxit. Aquesta obra va ser prohibida durant quinze anys i va estar "a les prestatgeries" del Ministeri de Cultura de la Unió Soviètica fins a la seva publicació l'any 1986, durant l'època de Mikhaïl Gorbatxov. Tot i així, els noms de tots els membres de la pel·lícula que havien emigrat als Estats Units van ser eliminats dels crèdits. Concretament, el director de fotografia Yasha Sklansky (o Yakov Sklyansky), l'assistent de direcció Leo Zisman (o Leonid Zisman) i el cap de producció i assistent de direcció Leo Weinstein (o Leonid A. Weinstein). Igualment va passar amb la dissenyadora de vestuari Natalia Toreeva a Dvadtsat dney bez voyny.

L'any 1987, al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, en tant que director, va rebre un premi KNF per tres de les seves pel·lícules: Proverka na dorogakh, Dvadtsat dney bez voyny i Moy drug Ivan Lapshin.

Guerman es va casar amb la guionista Svetlana Karmalita,[4] amb qui va tenir un fill, Aleksei Alekseievitx Guerman, que també va ser director de cinema.[5] Guerman va morir el 21 de febrer de 2013 a la seva ciutat natal per causa d'una insuficiència cardíaca.[6]

Estil[modifica]

La majoria de la seva filmografia es va rodar durant l'època de Ióssif Stalin i la Segona Guerra Mundial, i representa el període històric en estat crític. Les seves pel·lícules, rodades majoritàriament en blanc i negre o amb un color molt apagat, tenen un aspecte "obscur" i sovint se les descriu per projectar un aspecte "vell". Va ser conegut per la seva obstinació com a director, per haver incorporat protagonistes que bé podrien ser classificats com a herois o antiherois, així com per haver contractat actors per a papers radicalment diferents als que se'ls hi pressuposava.[7]

Filmografia[modifica]

Com a director[modifica]

  • 1967 – Sedmoy sputnik ("La setena companyia")
  • 1971 – Proverka na dorogakh ("Judici a la carretera")
  • 1976 – Dvadtsat dney bez voyny ("Vint dies sense guerra")
  • 1984 – Moy drug Ivan Lapshin ("El meu amic Ivan Lapshin")
  • 1998 – Khrustalyov, mashinu! ("Khrustalyov, el meu cotxe!")
  • 2013 – Trudno byt' bogom ("Dur per a ser Déu") (originalment "Història de la massacre d'Arkanar")

Notes[modifica]

  1. El seu cognom, en ocasions, es traslitera German o Gherman per a indicar que, en alfabet llatí, la g és "dura".

Referències[modifica]

  1. «Legendary Soviet Filmmaker Dies at 74» (en anglès). The Moscow Times, 21-02-2013. [Consulta: 23 febrer 2013].
  2. Bergan, Ronald. «Aleksei German obituary» (en anglès). TheGuardian.com, 26-02-2013. [Consulta: 18 març 2013].
  3. Bradshaw, Peter. «Hard to Be a God review – mud, blood and holy hell» (en anglès). TheGuardian.com, 06-08-2015. [Consulta: 2 novembre 2019].
  4. Rollberg, Peter. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 20/7/2016. ISBN 9781442268425. 
  5. Bergan, Ronald. «Aleksei German obituary» (en anglès). TheGuardian.com, 26-02-2013. [Consulta: 2 novembre 2019].
  6. Kishkovsky, Sophia. «Aleksei German, Director of Anti-Soviet Movies, Dies at 74» (en anglès). TheNewYorkTimes.com, 23-02-2013. [Consulta: 2 novembre 2019].
  7. Dolin, Anton. «No Surrender» (en anglès). FilmComment.com, març/abril 2012.