Alessandro Faedo

Alessandro Faedo

Biografia
Naixement	18 novembre 1913 Chiampo (Itàlia)
Mort	16 juny 2001 (87 anys) Pisa (Itàlia)
Sepultura	Cementiri de la Misericòrdia 43° 44′ 12″ N, 10° 23′ 02″ E
President Accademia Olimpica
1991 – 1995 ← Giorgio Oliva – Lorenzo Pellizzari →
Senador del Senat italià
20 juny 1979 – 11 juliol 1983 Legislatura: vuitena legislatura del Parlament de la República Italiana
Senador del Senat italià
5 juliol 1976 – 19 juny 1979 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana
President Consiglio Nazionale delle Ricerche
1972 – 1976 ← Vincenzo Caglioti – Ernesto Quagliariello →
2n President de la Conferència de Rectors de les Universitats Italianes
1968 – 1972 ← Guido Ferro – Tito Carnacini →
Rector Universitat de Pisa
1959 – 1972 ← Enrico Avanzi – Vincenzo Palazzolo →
Dades personals
Formació	Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en) - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1932–1936) Universitat de Pisa
Director de tesi	Leonida Tonelli
Activitat
Lloc de treball	Pisa Roma
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, polític
Ocupador	Consiglio Nazionale delle Ricerche (1972–) Universitat de Pisa (1950–) Scuola Normale Superiore de Pisa (1946–) Universitat de Roma La Sapienza (1937–1946) Scuola Normale Superiore de Pisa (1936–1937)
Partit	Democràcia Cristiana
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1966–)
Professors	Leonida Tonelli
Obra
Estudiant doctoral	Gianfranco Capriz
Família
Cònjuge	Irma Sulis
Fills	Lucia Faedo
Premis  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Oficial de la Legió d'Honor

Alessandro Faedo (Chiampo, 18 de novembre de 1913 - Pisa, 16 de juny de 2001), conegut com Sandro Faedo, va ser un matemàtic italià.

Vida i Obra

Faedo es va graduar en matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1936 supervisat per Leonida Tonelli. A continuació va ser assistent de Federigo Enriques a la universitat de Roma fins que aquest va ser acomiadat per motius racials. Va romandre a Roma, fins al 1946 quan va obtenir per oposició la càtedra a Pisa que havia deixat vacant el seu mestre Tonelli. Durant aquest temps a Roma, tamb´va ser consultor del Istituto per le applicazioni del calcolo, establint una bona relació amb Mauro Picone. El 1959 va ser escollit rector de la universitat de Pisa, càrrec que va mantenir fins al 1972 (el més llarg mandat del segle XX a Pisa) i que el va abocar a una frenètica activitat administrativa i organitzativa que va reduir quasi del tot la seva tasca de recerca. En acabar el mandat de rector, va ser president del Consell Nacional de Recerca (1972-1976) i senador de la República Italiana (1976-1983), treballant a la comissió d'ensenyament.

En el camp de la recerca, Faedo va treballar en anàlisi matemàtica, específicament en càlcul de variacions i teoria de les equacions diferencials. Son notables els seus estudis del mètode de Galerkin per obtenir els coeficients d'una sèrie de potències.

En el camp de l'organització, Faedo va introduir a la universitat italiana una nova forma d'entendre la formació i la recerca científiques, va ser promotor i impulsor del Centro Studi Calcolatrici Elettroniche i de la construcció del primer ordinador italià, va participar en el projecte SIRIO de primer satèl·lit de comunicacions italià, va convèncer IBM d'instal·lar un IBM 7090 a la universitat de Pisa, que poc després va ser substituït pel primer IBM 360 que hi va haver a Itàlia, i va establir el primer títol de grau en informàtica d'Itàlia, entre moltes altres iniciatives de millora de l'ensenyament i la investigació universitària.

Bibliografia

• Benzi, Michele; Toscano, Elena «Mauro Picone, Sandro Faedo, and the numerical solution of partial differential equations in Italy (1928–1953)» (en anglès). Numerical Algorithms, Vol. 66, Num. 1, 2014, pàg. 105-145. DOI: 10.1007/s11075-013-9727-6. ISSN: 1017-1398.
• Bonfanti, Corrado. «Information Technology in Italy: The Origins and the Early Years (1954-1965)». A: Arthur Tatnall (ed.). Reflections on the History of Computing (en anglès). Springer, 2012, p. 320-347. ISBN 978-3-642-33898-4. 
• Bottazzini, Umberto «La Scuola matematica pisana (1860-1960)» (en italià). Annali di Storia delle università italiane, Vol. 14, 2010, pàg. 181-192. ISSN: 1127-8250.
• Carlucci, Paola; Fanfani, Tommaso; Barsella, Bruno; Rossi, Paolo; Modica, Luciano; Duranti, Simone «La guerra e la Repubblica» (en italià). Annali di Storia delle università italiane, Vol. 14, 2010, pàg. 71-98. ISSN: 1127-8250.
• De Maria, Michelangelo; Orlando, Lucia. Italy in Space: In Search of a Strategy, 1957-1975 (en anglès). Beauchesne, 2008. ISBN 978-2-7010-1518-7. 
• Formaggia, Luca; Saleri, Fausto; Veneziani, Alessandro. Solving Numerical PDEs: Problems, Applications, Exercises (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-88-470-2411-3. 
• Modica, Luciano «Alessandro Faedo, «Il Rettore» dell’Università di Pisa» (en italià). Il rintocco del campano, Vol. 39, Num. 2-3, 2009, pàg. 4-13. OCLC: 849479708.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alessandro Faedo

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alessandro Faedo» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Faedo». Enciclopedia della Matematica, 2017. [Consulta: 11 juny 2022]. (italià)
• «Istituto di Scienza e Tecnologie dell'Informazione "Alessandro Faedo"». Consiglio Nazionale delle Ricerche. [Consulta: 11 juny 2022]. (italià)