Vés al contingut

Alessandro Padoa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlessandro Padoa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDi alcuni postulati della geometria euclidea dati con la maggior indipendenza possibile dall’intuizione Modifica el valor a Wikidata (1895 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGiuseppe Peano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Gènova (1932–1936) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarlo Federici Casa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisabetta Padoa Modifica el valor a Wikidata
ParesPellegrino Padoa i Pasqua Levi

Alessandro Padoa (Venècia, 14 d'octubre de 1868 - Gènova, 25 de novembre de 1937) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

[modifica]

Padoa va néixer a Venècia, ciutat en la qual va fer els seus estudis secundaris, ingressant després a la universitat de Pàdua per estudiar enginyeria, estudis que no va poder acabar per motius familiars. Més tard, va continuar els seus estudis, primer a la universitat de Bolonya i després a la de Torí, en la qual va fer amistat amb Mario Pieri. El 1895 es va graduar amb una tesi dirigida per Giuseppe Peano.[1]

Després de graduar-se va ser professor de matemàtiques a diferents instituts de secundària a Pinerolo, Sondrio, Roma, Chioggia i Cagliari, fins al 1909 en que va ser nomenat professor del institut Vittorio Emanuele de Gènova, ciutat en la qual va romandre la resta de la seva vida.

Tot i que va intentar diverses vegades aconseguir una plaça docent universitària[2] no va reeixir fins al 1932 en que va ser nomenat professor de lògica matemàtica de la universitat de Gènova. Es va jubilar el 1936.

Padoa va ser el principal docent i divulgador de la lògica ideogràfica i des del 1898 va posar totes les seves energies en cicles de seminaris sobre el tema a Brussel·les (1898), Pavia (1899), Roma (1900 i 1906), Cagliari (1906-7), Ginebra (1911) i Gènova (1932-1937).[3] Del seminari de Ginebra sorgirà el seu llibre més notable: La Logique déductive dans sa dernière phase de développement (1912).

A ell se li deu la interpretació (1900) de que les nocions primitives d'una teoria no poden ser definides en termes d'altres nocions de la teoria.[4] Aquesta interpretació seria desenvolupada amb posterioritat,[5] sobre tot pel matemàtic Alfred Tarski.

El 1934, la Reale Accademia dei Lincei el va honorar amb el seu premi en matemàtiques.[6]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alessandro Padoa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Kennedy, Hubert C. «Padoa, Alessandro». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 maig 2019]. (anglès)
  • Roero, Clara Silvia. «PADOA, Alessandro». Dizionario Biografico degli Italiani, 2014. [Consulta: 16 maig 2019]. (anglès)