Aleksei Vijmanavin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alexey Vyzmanavin)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksei Vijmanavin
Nom original(ru) Алексе́й Бори́сович Выжмана́вин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1960 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri Mítinskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Rússia Rússia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRússia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1981)
Mestre Internacional d'escacs (1987)
Gran Mestre Internacional (1989) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.620 (1993)
Participà en
1992Olimpíada d'escacs de 1992 Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Boríssovitx Vijmanavin (de vegades transcrit Vyzhmanavin o Vyzmanavin; en rus: Алексе́й Бори́сович Выжмана́вин; 1 de gener de 19606 de gener de 2000) fou un jugador d'escacs rus, que jugà sota bandera soviètica, i va tenir el títol de Gran Mestre des de 1989.[1]

Resultats destacats en competició[modifica]

Durant la primera part de la seva carrera, va participar regularment al campionat de Moscou; el 1981, amb un Elo de tot just 2200, hi va acabar sisè, per davant de forts Grans Mestres, com David Bronstein, Iuri Razuvàiev, Artur Iussúpov, Aleksei Suetin, Rafael Vaganian i Evgeny Vasiukov. Va aconseguir guanyar la competició dos cops, els anys 1984 i 1986.

Va obtenir el títol de Gran Mestre el 1989, i a continuació empatà al primer lloc (amb 8½/11 punts) al campionat de l'URSS de 1990 a Leningrad (el títol el guanyà Aleksandr Beliavski al desempat).[2] L'any següent empatà als llocs 5è-9è a la final del 58è campionat soviètic, a Moscou. Aquests èxits varen fer que fos seleccionat per representar l'equip que va participar en l'olimpíada d'escacs de 1992 a Manila, on jugant al segon tauler suplent va puntuar +3 =6 −0, ajudant així l'equip rus a obtenir la medalla d'or.

Entre els seus èxits en torneigs internacionals, en destaquen les seves victòries a Naleczow 1986 i Taixkent 1987. Va empatar al primer lloc a Moscou 1988 (amb Razuvàiev, Gregory Kaidanov i Lev Psakhis) i va guanyar a Sotxi 1989 (per davant de Joël Lautier i Alexander Khalifman). A continuació va obtenir la victòria a l'edició de 1990/91 de la Rilton Cup a Estocolm, i un altre èxit al torneig de Gelsenkirchen de 1991, que va guanyar per davant de Vassili Smislov. Va sorprendre el món dels escacs quan al torneig de León de 1993 hi fou segon, rere Leonid Yudasin i desplaçant Anatoli Kàrpov al tercer lloc compartit (amb Vesselín Topàlov i Péter Lékó).[3]

Tenia una gran reputació com a jugador d'escacs ràpids, i va competir en moltes proves d'aquesta mena de la PCA dels anys 1990, on sovint guanyava oponents il·lustres. Al torneig de Moscou de 1994, hi va batre Aleksei Xírov i Víktor Kortxnoi i va arribar a la semifinal, on va perdre per poc marge contra Vladímir Kràmnik. Comentant un d'aquests torneigs de la PCA, Maurice Ashley va descriure Vyzmanavin en termes de predador—«És molt perillós, mira com un gat, preparat per abraonar-se't a damunt».[4]

Va deixar de jugar al voltant de 1997; un dels seus darrers torneigs fou el fort obert d'escacs de Cappelle-la-Grande de 1997, on compartí el primer lloc amb nou jugadors més.[5] La seva mort prematura, a 40 anys, fou descrita oficialment com a conseqüència d'un atac de cor. Vivia sol, però havia sortit amb amics per Moscou el 6 de gener de 2000 (el nadal rus) i el seu cos va ser descobert sis dies després. Sembla que patia pobresa i depressió. El Gran Mestre Alexander Baburin creu que havia tingut seriosos problemes amb la beguda, que havien empitjorat arran de la ruptura del seu matrimoni.[6][7]

Notes i referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica d'Alexey Vyzmanavin» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 25 desembre 2014].
  2. El torneig, que fou la penúltima edició d'aquest campionat, abans de la dissolució de la Unió Soviètica, es va jugar entre el 18 d'octubre i el 3 de novembre de 1990.
  3. Byrne, Robert. «Reportatge sobre León 1993» (en anglès). New York Times, 13-07-1993. [Consulta: 25 desembre 2014].
  4. New York Times. Rick Bragg. 28 de juny de 1994.
  5. «XIII Open International de Cappelle-la-Grande 1997, Classement final» (en francès). cappelle-chess.fr. [Consulta: 26 desembre 2014].
  6. Coffee-Break Chess No.21. Alexander Baburin (online link now deleted)
  7. Chess News. Play Chess. Jude Acers

Enllaços externs[modifica]