Alexis de Castillon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlexis de Castillon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMarie-Alexis Saint-Victor, comte de Castillón
13 desembre 1838 Modifica el valor a Wikidata
Chartres (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1873 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsVictor Massé Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: ebb0f6c1-e06e-43eb-b38b-a0b35ff1edad Lieder.net: 3691 Discogs: 4526114 IMSLP: Category:Castillon,_Alexis_de Modifica el valor a Wikidata

Marie-Alexis Saint-Victor, comte de Castillón (Chartres, 13 de desembre de 1838 – París, 5 de març de 1873) fou un compositor francès del Romanticisme.

D'una precocitat extraordinària als vuit anys tocava ja els grans orgues de la catedral de la seva ciutat nadiua, però en lloc de dedicar-se a la música ingressà en l'Escola d'Artilleria, que no tardà a abandonar per a consagrar-se al seu art favorit. Primer estudia amb Massé i després amb César Franck, i en esclatar la guerra francoprussiana sol·licita reingressar en l'exèrcit contraient durant la campanya una malaltia que el portà al sepulcre, poc temps després.

Malgrat la seva mort prematura i que començà els estudis força més tard, Castillon fou un dels compositors més distingits de França, car a la seva inspiració serena i elevada unia una tècnica i un bon gust insuperable. Com Bizet, com Lalo i com tants d'altres no pogué gaudir del triomf en vida, i un Concert per a piano que interpretà meravellosament Saint-Saëns (1872) fou xiulat de manera extrema pel públic que setze anys més tard, ja mort l'autor, reparà la injustícia que havia comès. A més d'aquesta obra deixà:

  • cinc aires de dansa;
  • Torquato Tasso, poema simfònic;
  • Marche slave;
  • dues Simfonies;
  • una Missa,
  • quatre esquisses symphoniques;
  • Trois pièces dans le style ancien, totes per a orquestra;
  • un quintet;
  • un trio i una sonata per a piano i violí;
  • Valses humoristiques;
  • dues Suites i Fugues, per a piano,
  • i la música de sis poesies d'Armand Silvestre.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexis de Castillon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexis_de_Castillon&oldid=30259159»