Alfonso Irigoyen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlfonso Irigoyen
Alfonso Irigoien (1989).jpg
Biografia
Naixement 14 novembre 1929
Bilbao
Mort 16 desembre 1996 (67 anys)
Bilbao
Formació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Catedràtic, assagista, filòleg i escriptor
Família
Germans Iñaki Irigoien Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Els membres de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) reunits en el santuari de Aránzazu el 1972. A dalt, d'esquerra a dreta: Koldo Mitxelena, Iratzeder, Jean Haritxelhar, Alfonso Irigoyen, Luis Villasante, José María Satrústegi, Patxi Altuna i Imanol Berriatua. Sota: Juan San Martín, José Luis Lizundia, Joseba Intxausti i Xabier Kintana.

Alfonso Irigoyen Echevarría o Alfontso Irigoien, (Bilbao, 14 de novembre de 1929 - 16 de desembre de 1996), va ser un lingüista, escriptor, bertsolari i acadèmic basc, amb una extensa obra en basc i espanyol.[1][2]

Biografia[modifica]

Llicenciat en Filologia romànica per la Universitat de Salamanca, es va doctorar a la mateixa universitat. El 1976 va treballar com a professor a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Deusto. Membre de la Real Acadèmia de la Llengua Basca des de 1957, secretari i director de la revista Euskera, va tenir un paper clau en la reorganització i pervivència de l'acadèmia després de la postguerra. Va participar en el Congrés de Arantzazu de 1968 on va defensar les tesis en suport d'un basc unificat. Reconegut com un expert lingüista del basc, els seus nombrosos articles de filologia publicats en diferents revistes especialitzades es varen reunir més tard en cinc volums en l'obra, De re Philologica lingua uasconicae: En torno a la toponímia vasca y circumpirenaica (Bilbao, 1986), Observaciones en torno a la obra Toponymie Basque de Jean-Baptiste Orpustan (Bilbao, 1990), En torno de la evolución i desarrollo del sistema verbal vasco (Bilbao, 1985), Pertsona-izenak euskaraz nola eman (Bilbao, 1994) i Kultura-hitzak euskaraz: (lexikon culturale) et nomina exonomastica scribendi forma in lingua vasconum (Bilbao, 1995). Uns mesos abans de la seva mort, el 1996, va publicar el seu darrer llibre: Bibliako eta Grezia Zaharreko pertsona-izenak.

Va tenir gran interès en el bertsolarisme, i va contribuir al renaixement dels campionats de bertsolaris. Va conrear a més, entre altres facetes artístiques, tant la pintura i l'escultura, com la poesia, rebent nombrosos premis per la seva obra poètica que va començar a publicar a partir de 1979 amb Herrian bizi gara.

Bibliografia[modifica]

  • Aita Santi Onaindia eta Alfontso Irigoien bertsogintzaren lekuko, junt amb Jacoba Onaindia Baseta; Euskal Herriko Bertsolari Elkartea, (1993)
  • Categorías gramaticales, junt amb Resurrección Maria Azkue, (1969)
  • El verbo guipuzcoano y observaciones generales junt amb Seber Altube, (1969)
  • El verbo guipuzcoano, junt amb Resurrección María Azkue, (1969)
  • En torno a la evolución i desarrollo del sistema verbal vasco (1985)
  • En torno a la toponímia vasca i circumpirenaica, Universitat de Deusto. Departamento de euskera (1986)
  • Geure hizkuntzari euskaldunok deritzagun izenaz, Euskaltzaindia, (1977)
  • Kristo gure Jauna eta andredena Maria, junt amb Agustín Zarranz Bermejo i Policarpo d'Iraizoz (1979)
  • La lengua vasca en relación con la antroponímia y otras cuestiones..., (1983)
  • Las lenguas de los vizcaínos: antroponímia y toponímia medievales, (1985)
  • Los afijos vascos, con Resurrección María Azkue, (1969)
  • Notas lingüísticas a "Chartes de l'église de Valpuesta du IXe au XIe siècle", amb Koldo Mitxelena
  • Opera selecta, amb Adolfo Arejita, (1997)
  • Sobre el topónimo Gasteiz y su entorno antroponímico, (1981)
  • Sobre toponímia del País Basc Norpirenaico: (observacions en torno a la obra Toponymie Basque de Jean-Baptiste Orpustan), amb Jean-Baptiste Orpustan, (1990)
  • Studia philologica: in honorem Alfonso Irigoien, amb Itziar Túrrez Aguirrezábal i Adolfo Arejita, (1998)
  • Theophrastou Charakteres:, amb Teofrasto, (1995)
  • De re philologica linguae uasconicae, (1986)
  • De re philologica linguae uasconicae: Volum 2, (1987)
  • Pertsona-izenak euskaraz nola eman: (eta exotoponymiaz eraskin bat), (1994)
  • Kultura-hitzak euskaraz, (1995)
  • Herrian gara bizi, (1979)
  • Hi ta ni garade zu, to ez date no, (1989)
  • Orbel eta orri, (1985)
  • Sorterriaren alde: ena artearen iturriak eta bizitzako zenbait diztira, (1976)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]