Alfred Paluzie Lucena

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfred Paluzie)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlfred Paluzie Lucena
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juny de 1870
Barcelona
Mort 17 de gener de 1943 (72 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Modifica dades a Wikidata

Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943) fou un arquitecte modernista establert com a arquitecte municipal durant més d'onze anys a Olot.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona, el 1870, va obtenir el títol d'arquitecte el 1897. Poc després, es va establir a Olot i va començar a projectar diversos edificis i a reformar-ne d'altres.

La introducció del modernisme a Olot va arribar amb un cert retard en relació a d'altres ciutats catalanes. Feia poc més de 50 anys que s'havien enderrocat les muralles de la vila. A principis del segle XX, diversos regidors locals es van queixar de que la vila no tingués un arquitecte municipal, i el 1902 van fer un concurs públic amb aquesta plaça. Paluzie s'hi va presentar al concurs, juntament amb Josep Batet i finalment fou designat arquitecte municipal el 10 de juliol de 1902.[1]

Les seves remodelacions sovint transformaven radicalment la construcció prèvia, com es pot veure a la Casa Masllorens, de 1902, ubicada al carrer de Sant Cristòfol, 14, on destaquen finestres de la planta baixa, amb ferros forjats i la decoració d'àligues bicèfales al balcó de la primera planta, influenciades per l'heràldica medieval. També va convertir tots els interiors de la casa, seguint l'estil coup de fouet. Aquesta obra va ser la seva carta de presentació a la ciutat, aportant-li nous encàrrecs. Una altra remodelació que va esdevenir una icona del modernisme local fou la Casa Gaietà Vila (1905) on es pot observar una integració de les arts aplicades, a més del gust per les noves formes.[2] El drat de ferro forjat ubicat al balcó lateral del primer pis dóna el nom popular amb què és coneguda la casa.

El 1903 li van oferir continuar amb els esforços de l'arquitecte i urbanista Esteve Pujol per a plantejar una possible ampliació urbana a Olot. Va acceptar i l'1 de desembre de 1906 va presentar al consistori el «Proyecto de mejora y refoma de la Villa de Olot», un dibuix de 92,5 cm x 190 cm, on es presentava una proposta d'eixamples per ampliar la ciutat pel costat est, sud-oest i cap al nord, acompanyant-lo d'altres plànols més detallats. El projecte estava inspirat en la política higiènica d'una ciutat moderna, fet que comportaria que Olot aconseguís el títol de ciutat només un any després, el 1907. El projecte va ser aprovat un mes després i es va difondre entre els veïns, que van anar fent propostes de canvis i petites reclamacions fins que la versió final del pla va ser aprovada el 16 de novembre de 1909.[1]

Al mateix temps, Paluzie va ampliar el seu negoci, obrint una oficina a Barcelona i compaginant totes dues feines, fins que va renunciar al càrrec d'arquitecte municipal el 1913, cedint-lo a l'arquitecte gironí Joan Roca i Pinet, qui assumiria el càrrec el 30 de novembre de 1913.

A Olot, l'ampliació proposada per Paluzie seria continuada anys després per Manuel Malagrida, un indià que després de fer fortuna a Argentina va tornar a la ciutat i va dissenyar un barri residencial distribuït dins de dues zones radials, símbols d'Espanya i Amèrica, unides per un pont anomenat pont de Colom.[2]

A Barcelona, Paluzie va continuar treballant com a arquitecte, i entre els seus treballs més destacats a la capital es troben la Casa Mariano Farriols (1914) i la Villa Tibidabo (1918).[3]

Obra[modifica]

Al llarg de la seva trajectòria, Alfred Paluzie es va anar adaptant a les possibilitats i als gustos dels seus clients, equilbrant les seves propostes estètiques amb la voluntat de fre a la creativitat ornamental que sovint tenien els clients, així com primant l'ús de materials d'ús corrent, amb l'objectiu de no encarir excessivament el resultat de l'obra, fet que ha provocat que amb els anys, moltes de les seves construccions necessitessin diverses reformes o restauracions.[1]

Edificis destacats[modifica]

Llista d'edificis a la Garrotxa[modifica]

Nom Tipus Propietari Data Adreça Municipi Imatge
Habitatge Joaquim Sellas octubre 1902 C/ Hospici (desaparegut) Olot
Casa Masllorens Habitatge Manel Masllorens desembre 1902 C/ Sant Cristòfol, 14 Olot
Habitatge Joaquim Pujolà gener 1903 C/Valls Vells(desaparegut) Olot
Casa Gaietà Vila Habitatge Gaietà Vila juny 1903 C/ Roser. 13 Olot Olot Bürgerhaus Neoklassizistisch 001.jpg
Església de Les Preses Façana i campanars Parròquia Entorn 1904 Plaça de l'Església Les Preses
Escoles abril 1905 (Modificat per a altres usos) CastellFollit de la Roca
Casa Gaietà Vila Habitatge GaietàVila Maig, juny ijuliol 1905 PI. Rector Ferrer, 8 Olot Olot - Casa Gaietà Vila 3.JPG
Casa Escubós Habitatge Nonet Escubós agost 1905 C/Major, 22 Olot
Tanca i habitatge Esteve Legares Oct. 1905-des. 1906 C/Vilanova, 7 Olot
Habitatge Joan Danès juny 1906 C/Proa, 11 Olot
Habitatge Lluïsa Prat setembre 1906 C/Sant Ferriol, 46 Olot
Habitatge Marià Jolis novembre 1906 C/Sant Esteve, 30 Olot
Habitatge Josep Peris setembre 1907 C/ Civillers, Serra Ginesta. Bellaire Olot
Ampliació fàbrica Josep Artigas setembre 1907 C/ Paraires (desaparegut) Olot
Habitatge M. Gràcia Trasfí novembre 1907 PI. Palau, 15 Olot
Central elèctrica Jaume Brutau maig 1909 Av. Reis Catòlics (desaparegut) Olot
Habitatge Esteve Legares gener 1910 C/ Vilanova (desaparegut) Olot
Habitatge Esteve Fàbrega novembre 1910 C/Joaquim Vayreda, 28 Olot
Habitatge Jaume Gassiot Gener i febrer 1911 C/Sant Rafael, 22 Olot
Habitatge Miquel Mas març 1911 C/ Lorenzana, 7 Olot
Habitatge Guillem Castellà agost 1911 C/Vilanova. 20 Olot
Habitatge Rossend Bohigas octubre 1911 C/ Vilanova. 22 Olot
Habitatge Irene Ubach abril 1912 C/Vilanova, 16 Olot
Habitatge Esteve Legares setembre 1915 C/Vilanova (desaparegut) Olot
Habitatge Esteve Legares maig 1916 C/ Vilanova (desaparegut) Olot

Llegat[modifica]

Una part del seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sala, Joan «Alfred Paluzie,un arquitecte poc conegut.Centenari del primer pla urbanístic d'Olot». Revista de Girona, setembre-octubre 2006, pàg. 40-46.
  2. 2,0 2,1 «Ruta Europea del Modernisme : Ciutats». www.artnouveau.eu. [Consulta: 17 gener 2017].
  3. «Alfred Paluzie». www.epdlp.com. [Consulta: 17 gener 2017].
  4. «FONS ACGAX140-130 / Alfred Paluzie Lucena». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 gener 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Paluzie Lucena