Alfred Tauber
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1866 Bratislava |
| Mort | 26 juliol 1942 (75 anys) Gueto de Theresienstadt (Txecoslovàquia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Viena - Dr. phil. (en)  (–1888) |
| Tesi acadèmica | Über einige Sätze der Gruppentheorie (1889 ) |
| Director de tesi | Gustav von Escherich i Emil Weyr |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Viena Universitat Tècnica de Viena |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Hermann Tauber i Johanna Ehrenstein |
| Cronologia | |
| 28 juny 1942-29 juny 1942 | Transport from Vienna to Ghetto Theresienstadt on 28.06.1942 (en)
|
Premis | |
Alfred Tauber (Bratislava, 5 de novembre de 1866 - Gueto de Theresienstadt i Theresienstadt, 26 de juliol de 1942) va ser un matemàtic austríac, nascut hongarès.
Vida i obra[modifica]
Tot i haver nascut a Pressburg (la actual Bratislava, capital d'Eslovàquia), fill d'un comerciant de fusta d'origen jueu, Tauber va fer els seus estudis a Viena. A partir de 1884 a la universitat de Viena en la qual es va interessar no solament per les matemàtiques, sinó també per altres temes com la física, la filosofia i l'economia.[1] El 1889 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Emil Weyr i Gustav von Escherich i el 1891 va obtenir l'habilitació docent. L'any següent va començar a treballar a la gran firma asseguradora vienesa Phoenix, com cap del departament matemàtic.[2] Aquesta feina li devia deixar temps lliure suficient per a dedicar-se a la recerca.
A partir de 1895, va començar a donar classes de matemàtiques actuarials, un tema que no li agradava especialment, a la universitat tècnica de Viena. El 1919 Tauber va obtenir finalment una plaça de professor a la universitat de Viena,[3] dimitint del seu lloc a la Phoenix, que va fer fallida el 1936 enmig d'un gran escàndol de corrupció.[4] Es va retirar el 1933, però va continuar com a professor emèrit fins al 1938, quan va ser acomiadat de la docència i perseguit per ser jueu, després de l'Anschluss. Malgrat els seus esforços per emigrar a Equador,[5] va ser deportat el 1942 al camp de concentració de Theresienstadt,[6] on va morir en data incerta.
La seva obra, composta per més de setanta articles a revistes científiques,[7] es pot dividir en tres àrees diferents:[8] l'anàlisi complexa, les equacions diferencials lineals i la ciència actuarial (matemàtiques de les assegurances).
És en la primera d'aquestes àrees pel que Tauber és conegut; sobre tot, pels teoremes tauberians, nom que li van posar Hardy i Littlewood[9][10] a la condició necessària i suficient de la convergència i sumabilitat de les sèries de potències, que Tauber va enunciar en un article de 1897.[11][12] La importància d'aquests teoremes és tan gran que, el 1932, Norbert Wiener els va dedicar un tractat específic d'un centenar de pàgines.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Neurath, 2010, p. 202.
- ↑ Sigmund, 2004, p. 21.
- ↑ Neurath, 2010, p. 203.
- ↑ Sigmund, 2004, p. 22.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 101.
- ↑ Ben-Menahem, 2009, p. 2891.
- ↑ Binder, 1984, p. 163-166.
- ↑ Hlawka, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ Korevaar, 2004, p. 2.
- ↑ Wiener, 1932, p. 3.
- ↑ Ben-Menahem, 2009, p. 2890.
- ↑ Korevaar, 2004, p. 10.
- ↑ Wiener, 1932, p. 1-100.
Bibliografia[modifica]
- Ben-Menahem, Ari. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences, Volum 6 (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-3-540-68831-0.
- Binder, Christa. «Alfred Tauber (1866-1942). Ein österreichischer Mathematiker.». A: Jahrbuch uberblicke mathematik. Volum 17 (en alemany). Bibliographisches Institute, 1984, p. 151-166.
- Korevaar, Jacob «A century of complex Tauberian theory» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 39, Num. 4, 2002, pàg. 475-531. DOI: 10.1090/S0273-0979-02-00951-5. ISSN: 0273-0979.
- Korevaar, Jacob. Tauberian Theory: A Century of Developments (en anglès). Springer, 2004. ISBN 3-540-21058-X.
- Neurath, A. Robert. Bratislava Pressburg Pozsony: Jewish Secular Endeavors (1867-1938) (en anglès). Xlibris Corporation, 2010. ISBN 9781453596142.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians Fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-12593-0.
- Sigmund, Karl «Failing phoenix: Tauber, Helly, and viennese life insurance» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 26, Num. 2, 2004, pàg. 21-33. DOI: 10.1007/BF02985648. ISSN: 0343-6993.
- Wiener, Norbert «Tauberian Theorems» (en anglès). Annals of Mathematics, Vol. 33, Num. 1, 1932, pàg. 1-100. DOI: 10.2307/1968102. ISSN: 0003-486X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Tauber» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Hlawka, E. «Tauber, Alfred». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 març 2019]. (anglès)
- «DR. ALFRED TAUBER». holocaust.cz, 2016. [Consulta: 16 març 2019]. (anglès)