Vés al contingut

Alfredo Jahn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfredo Jahn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1940 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCaracas Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEnginyeria, botànica i geografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióetnòleg, explorador, naturalista, enginyer, botànic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaAl.Jahn Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 4400-1

Alfredo Jahn (Alfredo Jahn (Caracas, Veneçuela, 8 d'octubre de 1867-Ibídem, 12 de juny de 1940) va ser un enginyer, etnòleg, etnògraf, naturalista i explorador científic veneçolà. Va estudiar enginyeria militar en Alemanya i es va graduar en la Universitat Central de Veneçuela. Va participar en la construcció dels ferrocarrils Caracas-València i Caracas-La Guaira i en la carretera trasandina (1885-1925).

Educació formal, aportacions ingenieriles i científics

[modifica]

Va cursar estudis de enginyeria militar a Alemanya. Es va graduar d'Enginyer en la Universitat Central de Veneçuela, institució on va ser alumne del doctor Adolf Ernst, qui el va induir a interessar-se en les Ciències Naturals. Jahn va participar en les obres de construcció dels ferrocarrils Caracas-València i Caracas-La Guaira i en la carretera trasandina (1885-1925).

Al llarg de la seva vida va reunir un herbari de més de 1.200 plantes. L'Herbari Nacional de Caracas conserva la seva col·lecció. A més va fundar i va presidir l'Acadèmia de Ciències Físiques, Matemàtiques i Naturals en 1933, i va ser membre de l'Acadèmia Nacional de la Història.

Expedicions científiques

[modifica]

En 1887, juntament amb el químic i investigador Vicente Marcano, va realitzar una expedició etnogràfica i etnològica per l'Alt Orinoco. Va tenir al seu càrrec la part geogràfica i botànica, que va donar inici a la labor de mesura i triangulació de les cadenes muntanyenques i llocs i ciutats entre València i Caracas. També va realitzar l'aixecament topogràfic de la conca del llac de Valencia i diverses expedicions científiques a la regió occidental de Veneçuela.[1]

Un de les seves grans aportacions va ser l'aixecament geodèsic de tota la serralada dels Andes, sent el primer a ascendir al Pico El Cenizo,[2] a muntanya més alta del parc nacional Henri Pittier, al febrer de 1901 i després el Pico Humboldt el 18 de gener de 1911.[3]

Obres

[modifica]

De la seva obra científica es destaquen:

  1. La cordillera venezolana de los Andes (1912);
  2. Los aborígenes del occidente de Venezuela (1927);
  3. Historia, etnografía y afinidades lingüísticas (2 v., 1927), un del seus treballs més importants;
  4. Una importante contribución a la hidrografía de la Guayana venezolana (1931);
  5. Los cráneos deformados de los aborígenes de los valles de Aragua (1932) y
  6. Aspectos físicos de Venezuela (1941) publicada a l'aniversari de la seva mort.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Figuras de Venezuela, Editorial Globe, Caracas 2009. ISBN 978-84-7601-141-6
  2. Peakware: World Mountain Encyclopedia Pico La Ceniza Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. Accesado el 6 de agosto de 2015.
  3. Los Picos Más altos del Estado Mérida, por Gustavo Adolfo Silva León
  4. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)