Alfredo Ruiz Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlfredo Ruiz Ferrer
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
València Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Ruiz Ferrer (València, 1944) és un escultor i artista faller. Destaca per haver evolucionat des d'un estil clàssic de falles cap a un experimental.[1]

Biografia[modifica]

Pertany a la generació d'artistes nascut en acabar la Guerra Civil Espanyola, i comença a treballar com aprenent als tallers de diferents artistes fallers en deixar els estudis amb tretze anys.[2] Entre 1959 i 1962 treballa al taller d'Antonio Ferrer Jorge i Alberto Muñoz Orts, qui li posarien en contacte amb el seu gran mestre, Juan Huerta i Gasset, on estaria en nòmina fins que es retirara en el 66.[2] Amb Huerta, Alfredo Ruiz participa en l'elaboració de les falles plantades a Convent Jerusalem i el Pilar entre 1963 i 1965.[2] En 1967 treballa amb Manuel Giménez Montfort, plantant de nou a Convent i a la Mercé.[2]

En 1970 planta la seua primera falla en solitari, debutant en primera A en el que seria el seu examen per a formar part del Gremi d'Artistes Fallers.[2] Aquella falla, plantada a Trinitat-Alboraia, s'emporta el primer premi i el ninot indultat d'aquell any.[2] En secció infantil, però, ja havia fet una falla en 1968 que es va endur el primer premi de totes les categories.[2] El seu treball en falles infantils destaca per haver abandonat la temàtica de contes i haver fet cadafals amb temàtica social o pedagògica.[2]

Entre 1970 i 1982 Alfredo Ruiz té una trajectòria i línia estètica semblant a la majoria d'artistes de la seua generació.[2] Partit de l'aspecte grotesc del seu mentor, Juan Huerta, evoluciona cap a una línia estilitzada i un model on s'eliminen aspectes superflus.[2] Pel que fa a la pintura, evoluciona des del colorit estrident i impactant de la falla caricaturesca cap a una policromia suau.[2] En 1970 i 1972 guanya el primer premi de la secció primera i indulta ninots tres anys seguits.[2] en 1973 debuta en especial amb Plaça del Pilar, amb qui repeteix en 1974.[2] L'any 1982 seria un any d'inflexió en Alfredo Ruiz. Planta Natura Morta a El Pilar,[2] moment a partir del qual els seus cadafals estaran marcats per la reflexió i la consideració de la falla com un mitjà a partir del qual plasmar reflexions personals.[2] Després d'un any sabàtic, en 1984 entra a treballar a Lladró i comença una nova etapa que tancaria en 1994.[2]

En esta nova etapa, empra un mètode experimental basat en la repetició d'esbossos i figures, fet que l'obliga a deslligar-se de part dels col·laboradors per a quadrar despeses.[2] La seua producció comença un procés on s'intenta superar el ninot tradicional, sense arribar a caure en l'abstracció,[2] l'aposta per l'impacte visual amb connotacions iconològiques,[2] un ús neutre del color i arguments amb rerefons ètic.[2] L'etapa clou amb Il·lusions que no falten, falla plantada en 1994 a la Plaça del Pilar,[2] i que va obtindre un cinqué premi, molt protestat com la majoria de palets donats aquell any en secció especial.

Després d'un nou any de silenci artístic, entre 1996 i 2002 comença una tercera etapa per a l'artista, lligada a la falla Quart-Palomar.[2] Esta nova etapa ja està marcada per l'abstracció de les formes.[2]

En 2008 torna a plantar una falla per a Mossén Sorell-Corona, després de sis anys inèdit.[3] En aquell moment la comissió del Carme s'estava consolidant com a referent pel que fa a falles experimentals.[3]

En 2013 s'encarrega del projecte de la Falla gran de la comissió Plaça de Jesús amb el lema "Després de la desena musa"

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]