Alosa vulgar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAlosa comuna
Alauda arvensis
Alauda arvensis 2.jpg
Alauda Arvensis Jungvogel-1.jpg
Poll d'alosa
Enregistrament

Dades
Envergadura 0,35 m
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 102998555
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereAlauda
EspècieAlauda arvensis
Linnaeus, 1758
Modifica les dades a Wikidata
Alauda arvensis

L'alosa, terrerol,[1] terrerola,[2] terrola,[3][4] alosa vulgar o alosa comuna (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Cria a àmplies zones d'Europa i d'Àsia i també ho fa en les muntanyes de l'Àfrica del Nord. A l'Europa occidental no migra però si que ho fan les poblacions de l'Europa oriental que a l'hivern van cap al sud. L'alosa vulgar fa de 16 a 18 cm de llarg. És un ocell que prefereix els camps oberts als boscos i que passa molt de temps a terra, per això també rep el nom de “terrerol” a l'Urgell, “terrola”, “terrol·la” o “terròl·lera, torròl·lera” a les illes Balears[5] i "terrerola" al País Valencià. L'alosa construeix un niu d'herba a terra amagat entre la vegetació.

L'alosa a la cultura[modifica]

És un ocell esmentat a la literatura i els cançoners populars a causa del seu cant agradable, que s'associa a l'alegria.

Ocupava un lloc preeminent en la cultura dels gals, per això la primera legió romana de la zona va rebre el nom d'Alauda.[6] Probablement aquesta posició privilegiada venia pel fet que es lligava amb l'ascens al cel.

Referències[modifica]

  1. DCVB
  2. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 15 febrer 2019].
  3. Aus de Balears
  4. O la deformació torrola, i les formes terrol·la i torròl·lera presenten una duplicació de la l i un increment -era produïts segurament per analogia de mots dialectals baleàrics com guàtlera, sól·lera.
  5. A Mallorca i Menorca, el mot alosa, pronunciat “alova”, hi designa un altre ocell, el cotoliu (Lullula arborea, sinònim: Alauda arborea).
  6. Chevalier. Diccionario de símbolos. Herder, 2000. ISBN 9788425415142. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]