Alosa vulgar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Infotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Regne}}AnimaliaInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Fílum}}ChordataInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Classe}}AvesInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Ordre}}PasseriformesInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Família}}AlaudidaeInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Gènere}}Alauda

Infotaula taxonòmicaAlosa vulgar
Alauda arvensis
Alauda arvensis 2.jpg
Alauda Arvensis Jungvogel-1.jpg
Poll d'alosa
Mèdia
Estat
Taxonomia
Infotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Super-regne}}Eukaryota
Espècie Alauda arvensis
Linnaeus, 1758
Modifica dades a Wikidata
Alauda arvensis

L'alosa, terrola,[1] alosa vulgar o alosa comuna (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Cria a àmplies zones d'Europa i d'Àsia i també ho fa en les muntanyes de l'Àfrica del Nord. A l'Europa occidental no migra però si que ho fan les poblacions de l'Europa oriental que a l'hivern van cap al sud. L'alosa vulgar fa de 16 a 18 cm de llarg. És un ocell que prefereix els camps oberts als boscos i que passa molt de temps a terra, per això també rep el nom de “terrerol” a l'Urgell, “terrola”, “terrol·la” o “terròl·lera, torròl·lera” a les illes Balears[2] i "terrerola" al País Valencià. L'alosa construeix un niu d'herba a terra amagat entre la vegetació.

L'alosa a la cultura[modifica | modifica el codi]

És un ocell esmentat a la literatura i els cançoners populars a causa del seu cant agradable, que s'associa a l'alegria.

Ocupava un lloc preeminent en la cultura dels gals, per això la primera legió romana de la zona va rebre el nom d'Alauda.[3] Probablement aquesta posició privilegiada venia pel fet que es lligava amb l'ascens al cel.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aus de Balears
  2. A Mallorca i Menorca, el mot alosa, pronunciat “alova”, hi designa un altre ocell, el cotoliu (Lullula arborea, sinònim: Alauda arborea).
  3. Chevalier. Diccionario de símbolos. Herder, 2000. ISBN 9788425415142. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]