Alquena
Lawsonia inermis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Font de | henna i alquena |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Lythraceae |
| Gènere | Lawsonia |
| Espècie | Lawsonia inermis L., 1753 Lawsonia inermis |
.svg){kind=icon}
L'alquena[1] (Lawsonia inermis) és l'única espècie del gènere Lawsonia, de la família de les litràcies, és originària del nord i l’est d’Àfrica, d’Àsia i del nord d’Austràlia, en zones semiàrides i àrees tropicals.[2]
Les fulles s'han utilitzat des de temps antics per obtenir l'alquena, ara més coneguda com a henna, un producte usat per a tenyir la pell humana. Amb l'alquena es poden fer tatuatges temporals.
Descripció
[modifica]És un arbust de 2 a 6 m d'alçada, glabre i molt ramificat, amb ramificacions que acaben en espines. Les fulles són menudes, oposades, senceres, glabres, subsèssils, el·líptiques i més o menys lanceolades d'1,5–5,0 cm x 0,5-2 cm. Les flors tenen quatre sèpals i un tub del calze de 2 mm, amb lòbuls estesos de 3 mm. Els pètals són ovats, amb estams blancs o vermells disposats en parelles a la vora del tub del calze. L’ovari és tetracelocular, fa 5 mm de llarg i és erecte. Els fruits són càpsules petites de color marronós, d’entre 4 i 8 mm de diàmetre, amb entre 32 i 49 llavors per fruit, i s’obren de manera irregular en quatre parts.[3]
Etimologia
[modifica]Tant el mot tradicional, alquena, com el modern, henna, manllevat del francès, provenen del mot àrab حِنَّاء, ḥinnāʾ, a partir de la seva pronunciació vulgar ḥínna, precedit de l'article al- en el cas d'alquena (al-ḥínna).[4][5]
Cultiu
[modifica]Produeix la major quantitat de tint quan es cultiva a temperatures compreses entre 35 i 45 °C.[6] Durant l’inici dels intervals de precipitació, la planta creix ràpidament, emetent nous brots. Posteriorment, el creixement s’alenteix. Les fulles es tornen grogues gradualment i cauen durant períodes prolongats de sequera o intervals freds. No prospera en llocs on les temperatures mínimes són inferiors a 11 °C. Les temperatures per sota de 5 °C maten la planta.
Usos i tradicions
[modifica]L'alquena s'utilitza molt per fer dissenys de color roig fosc a les mans i peus de les xiquetes dels països del Pròxim Orient i el subcontinent indi i l'Àfrica del nord sobretot abans del casament.[7] Tenyir les mans amb alquena, amb dissenys complicats o no, forma part de les tradicions de les núvies de molts països abans de la cerimònia del matrimoni.[8] El ritual de tenyir les mans i els peus de la núvia de roig el celebren tant els musulmans[9] com els hindús, cristians, jueus i zoroastrians de les zones on es practica el costum.[10]
La pasta es prepara picant les fulles amb un morter; l'alquena també es fa servir per tenyir el cabell de color roig. Es pot assecar i conservar en forma de pols i es poden fer preparacions a base de henna que donen un color negre.
La pasta de henna es deixa sobre les mans una bona estona i després es renta amb aigua. Fregant les mans amb oli de mostassa el color es torna més intens virant vers el taronja o roig/marró fosc. Passades unes setmanes el color fosc original de l'alquena va desapareixent a poc a poc deixant un color taronja i després tornant al color natural de la pell.
Tint
[modifica]Article principal: Henna
Les seves fulles seques són la font del tint henna, utilitzat per tenyir la pell, els cabells i les ungles, així com teixits com la seda, la llana i el cuir. Per elaborar el tint, només es prenen les fulles que creixen a la part inferior de la planta; en cas contrari, la seva capacitat colorant seria massa elevada.[11]
Aquestes fulles també tenen propietats antifúngiques i antisèptiques.[12]
Noms comuns
[modifica]- alcana veritable d’Orient
- alheña oriental
- cinamom de Manila
- henné de Cuba[14]
Imatges
[modifica]
_in_Hyderabad,_AP_W2_IMG_0524.jpg)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «alquena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ "henna (plant)". Encyclopædia Britannica. Retrieved 5 May 2013.
- ↑ Kumar, S. ; Singh, Y. V.; Singh, M. . Henna: Cultivation, Improvement, and Trade (en anglès). Central Arid Zone Research Institute, 2005.
- ↑ «alquena». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «henna». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bechtold, Thomas; Mussak, Rita (6 April 2009). ISBN:978-0-470-74496-3|978-0-470-74496-3.
- ↑ Tauzin, Aline. Le henné, art des femmes de Mauritanie. París: UNESCO, 1998. ISBN 978-92-3-203487-8.
- ↑ Westermarck, E. (1926). Ritual and Belief in Morocco Vols 1 & 2. London, UK: Macmillan and Company, Limited
- ↑ Westermarck, Edward. Marriage ceremonies in Morocco. Londres: Curzon Press, 1972. ISBN 978-0-87471-089-2. OCLC 633323.
- ↑ Brauer, Erich; Raphael Patai. The Jews of Kurdistan. Detroit: Wayne State University Press, 1993. ISBN 978-0-8143-2392-2. OCLC 27266639.
- ↑ "Окрашивание волос хной. Фото окрашенных волос хной и басмой | Womans-Beauty". Секреты красоты. Женские секреты красоты и здоровья. Retrieved 11 April 2025.
- ↑ Buso, Piergiacomo; Manfredini, Stefano; Reza Ahmadi-Ashtiani, Hamid; Sciabica, Sabrina; Buzzi, Raissa; Vertuani, Silvia; Baldisserotto, Anna (February 2020). "Iranian Medicinal Plants: From Ethnomedicine to Actual Studies". Medicina. 56 (3): 20. doi:10.3390/medicina56030097. PMC 7143749. PMID 32110920.
- ↑ «Lawsonia inermis». Tropicos.org. Jardín Botánico de Misuri. Consultado el 20 de agosto de 2010.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
Bibliografia
[modifica]- MACCHIAVELLI, Mariarita. Tatuajes pintados con henna. Susaeta, 2002. 92 p. ISBN 978-84- 3053-198-1.
Enllaços externs
[modifica]