Amàlia de Borbó i de Borbó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Amalia Filipina del Pilar Blasa Bonisa Vita Rita Lutgarda Romana Judas Tadea Alberta Josefa Ana Joaquina Los Doce Apostólicos Bonifacia Domenica Bibiana Verónica de Borbón y Borbón-Dos Sicilias 12 octubre 1834 Madrid |
| Mort | 27 agost 1905 (70 anys) Múnic |
| Sepultura | església de Sant Miquel de Múnic |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Altres | |
| Títol | Princesa de Baviera (1856–) Infanta d'Espanya |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Adalbert de Baviera (1856–1875) |
| Fills | Elisabet de Baviera, Elvira de Baviera, Alfons de Baviera, Lluís Ferran de Baviera, Clara de Baviera |
| Pares | Francesc de Paula de Borbó i Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies |
| Germans | Enric de Borbó, Francesc d'Assís de Borbó, Maria Isabel Ferranda de Borbó, Josepa Ferranda de Borbó, Lluïsa Teresa de Borbó i de Borbó, Maria Cristina de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, Francesc d'Assís Lluís de Borbó, Eduard de Borbó, Ferran Maria de Borbó i Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó |
Premis | |
 | |
 | |
Amàlia de Borbó i de Borbó (Madrid, 12 d'octubre de 1834 - Múnic, 27 d'agost de 1905) va ser una infanta d'Espanya i princesa de Baviera pel seu matrimoni amb Adalbert de Baviera.
Primers anys[modifica]
Nascuda a Madrid el 12 d'octubre de 1834, era filla dels infants Francesc de Paula de Borbó i Lluïsa Carlota de Borbó. Va ser cosina i cunyada de la reina Isabel II, així com tia del rei Alfons XII.[1][2] El mateix dia del naixement va ser batejada, tenint com a padrins a Lluís Felip I, rei dels francesos, i Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies,[3] i fou creada dama de la l'Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa.[4]
Va ostentar el títol d'infanta d'Espanya des del seu naixement arran del decret que el seu difunt oncle, Ferran VII, havia promulgat el 28 de novembre de 1823.[5] Durant la seva infància i joventut va residir al Palau Reial de Madrid, sota la protecció de la reina. Juntament amb la infanta Maria Cristina, va ser una de les infantes que va romandre durant anys soltera.[6]
Matrimoni[modifica]
El 1856, quan va acordar-se el seu matrimoni amb Adalbert de Baviera, germà del rei Maximilià II de Baviera.[7] Va ser un dels darrers matrimonis per correspondència que es van fer a la família reial espanyola.[6] El contracte matrimonial es va formalitzar l'11 de juny. Amb l'arribada del príncep bavarès a Madrid, el dia 24 van formalitzar-se les capitulacions matrimonials, i el desposori va celebrar-se l'endemà.[7] Van ser-ne padrins els reis d'Espanya, Isabel II i Francesc d'Assís de Borbó.[6]
Trasllat a Munic[modifica]
Va traslladar-se fins a Munic i va instal·lar-se amb el seu espòs al Palau de la Residenz,[6] on va continua residint després d'enviudar el 21 de setembre de 1875.[2] El matrimoni va ser feliç i estimat pels seus parents. Amàlia i Adalbert van tenir sis fills: Lluís Ferran, Alfons, Isabel, Elvira i Clara. Al llarg dels anys va rebre visites com la d'Alfons XII, que va estar-hi el 1871 aprenent alemany, o els antics reis Isabel II i Francesc d'Assís el 1876. A més, Amàlia va estimar i visitar amb freqüència Espanya, on de fet va néixer el seu primer fill, malgrat que deixà de fer-ho a partir de la Revolució de 1868.[6]
Mort[modifica]
Va morir el 27 d'agost de 1905 al Palau de Nymphenburg de Munic,[5] a causa d'una aturada cardíaca.[6] El seu cadàver va ser exposat a la capella del Palau Residenz de la capital bavaresa i, després, va ser enterrada al panteó reial de l'església de Sant Miquel de Munic, al costat del seu espòs, davant la nombrosa concurrència de la població.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Calendario manual y guía de forasteros en Madrid (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1864, p. 38.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández de Béthencourt, F. Anales de la nobleza de España. Anuario de 1890 (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1890, p. 23.
- ↑ «Madrid 12 de Octubre. S. A. R. la Serma. Sra. Infanta Doña Luisa Carlota ha dado á luz (...) una robusta Infanta (...)». Gaceta de Madrid, 13-10-1834.
- ↑ Guía oficial de España (en castellà). Madrid: Imprenta Nacional, 1891, p. 151.
- ↑ 5,0 5,1 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España tras la derogación de la ley sálica (1830)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, núm. 12, 2009, pàg. 332-333.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Amalia de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Pineda y Cevallos-Escalera, Antonio. Casamientos régios de la Casa de Borbón en España (1701-1879) (en castellà). Madrid: E. de la Riva, 1881, p. 265-277.