Amaia Merino Unzueta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAmaia Merino Unzueta
Biografia
Naixement(es) Amaya Merino Unzueta Modifica el valor a Wikidata
6 desembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Tabakalera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansAitor Merino Unzueta Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0580803 Allocine: 655382 Rottentomatoes: celebrity/amaia_merino TMDB.org: 1058959
Twitter (X): amaiamerinounzu Modifica el valor a Wikidata

Amaia Merino Unzueta (Sant Sebastià, 6 de desembre de 1970) és una actriu, guionista i directora de cinema basca nacionalitzada equatoriana.[1]

Biografia[modifica]

L'any 1982 va debutar al cinema com a actriu. Després d'Akelarre de Pedro Olea i Tasio de Montxo Armendáriz, en la qual va interpretar a una noia del ball,[2] va protagonitzar la sèrie de televisió Nazca, dirigida per Benito Rabal. Entre 1993 i 2017 va residir a l'Equador, on va obtenir-ne la nacionalitat, i hi va treballar com a professora de guió i muntatge visual a l'Institut Tecnològic de Cinema i Actuació (INCINE) de Quito.[1][3]

També ha desenvolupat tasques de muntatge de llargmetratges com ara Blak Mama, Más allá del Mall, Resonancia, En espera, El pan nuestro, 1809-1810 Mientras llega el día i Asier ETA biok, entre d'altres.[4] Aquesta darrera obra documental, codirigida el 2013 amb el seu germà i també actor Aitor Merino, que tracta sobre el concepte d'amistat en el context del conflicte d'alliberament nacional basc. L'any 2020 va codirigir i coguionitzar amb Miguel Ángel Llamas, la pel·lícula documental On és en Mikel? sobre la detenció i assassinat l'any 1985 de Mikel Zabalza, un jove conductor de busos basc a mans de la Guàrdia Civil.[5] Aquell mateix any, juntament amb Llamas, va rebre el Premi Lauaxeta en la categoria d'Audiovisuals, un guardó que atorga anualment la Diputació de Biscaia.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Asier ETA biok - ¿Quién somos?» (en castellà). AsierEtaBiok.com. Arxivat de l'original el 19 novembre 2016. [Consulta: 11 març 2021].
  2. «Merino, Amaia» (en castellà). Auñamendi.Eusko-Ikaskuntza.eu. [Consulta: 11 març 2021].
  3. «Non dago Mikel? / Where is Mikel? (¿Dónde está Mikel?)» (en castellà). SanSebastianFestival.com. [Consulta: 11 març 2021].
  4. «Aitor y Amaia Merino» (en castellà). Tabakalera.eus. [Consulta: 11 març 2021].
  5. Velez, Natxo. «"La memoria histórica no logra gran cosa, si no nos lleva a una profunda reflexión"». EiTB.eus, 26-02-2021. [Consulta: 11 març 2021].
  6. García, J.; Martínez, Jose Mari. «Merino, Llamas, Gerediaga y Olave reciben el Premio Lauaxeta 2020» (en castellà). Deia.eus, 02-12-2020. [Consulta: 11 març 2021].