Amat Baró i Gonzàlez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAmat Baró i Gonzàlez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Almacelles (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata

Amat Baró i Gonzàlez (Almacelles, el Segrià, 1982)[1] és un poeta i filòleg català.[2][3]

És fill del cantautor Xavier Baró.[4] Forma part del grup poètic Tempestat.[5] Va publicar el seu primer poemari el 2008. El 2014, amb el seu pare van crear l'espectacle ambulant Catalunya i Joglaria, amb textos de Llull, l'abat Oliba, Papasseit i Brossa.[6][3] El 2017 presenta el seu poemari La marca de Caín, amb un recull de 30 poesies que tracten sobre l'esperit postmodern. És responsable del recitals A Cau d'Orella del bar Gilda de Lleida, amb Òscar Mur.[5]

Obra[modifica]

  • Abracadabra! Poemes i cançons (DeParís, 2008)[3]
  • On has deixat la falç? (La República dels Llibres, 2013)[3]
  • Gegantíssims (Mosaics, 2015)[3]
  • La marca de Caín (Fonoll, 2017)[7]
  • Riu avall (Fonoll, 2024)[8]

Referències[modifica]

  1. «Amat Baró». Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 desembre 2015].
  2. «Consorci per a la Normalització Lingüística». Editor, 11-12-2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Poesia de les Caves». Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 2018. [Consulta: 30 juliol 2022].
  4. Barrull Castellví, Jaume. «Amat Baró: "La millor companyia per els meus poemes seria una guitarra de blues ranci"». Lectura - Suplement dominical de Segre. segre.com, 23-10-2017.
  5. 5,0 5,1 «Amat Baró». Segre. segre.com, 22-09-2017. [Consulta: 30 juliol 2022].
  6. López, Cecília. «Juglares del siglo XXI narran la historia de Catalunya a través de los grandes autores» (en castellà). La Vanguardia', 20-05-2014. [Consulta: 13 desembre 2015].
  7. «Amat Baró: "La poesia catalana és un món absolutament 'caïnític', però ja em va bé"». [Consulta: 27 novembre 2017].
  8. «El lleidatà Amat Baró presenta el seu nou poemari, 'Riu avall'». Segre, 06-04-2024.

Enllaços externs[modifica]