Amat de Remiremont
 Capella de Saint-Mont, on Amat fundà el monestir de Remiremont | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Amatus; en francès: Amé, Ame o Aimé 560  Grenoble |
| Mort | 625 (>625) (64/65 anys) Remiremont |
| Sepultura | Abadia de Remiremont (Vosges, Lorena) |
| Abat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
| Professors | Eustaci de Luxeuil |
| Orde religiós | Orde de Sant Columbà |
| abat i confessor | |
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Remiremont |
| Festivitat | 13 de setembre |
| Iconografia | Com a monjo amb hàbit negre |
Amat de Remiremont o Aimat, en francès Amé o Aimé (Grenoble, ~560 - Remiremont, ~628) fou un monjo, fundador de l'abadia de Remiremont a l'actual departament dels Vosges). És venerat com a sant per unes confessions cristianes que accepten aquesta opció. No s'ha de confondre amb sant Amat de Sion, també monjo d'Agaunum i amb dies natalis (festa) el mateix dia 13 de setembre.[1]
Hagiografia[modifica]
Nascut a Grenoble cap al 560, ingressà com a monjo a l'abadia d'Agaunum (Saint-Maurice (Valais)) el 581. El 614 se'n va anar amb Eustaci a Luxeuil i el 620 va fundar amb Romaric al mont Habend, després anomenat Saint-Mont, el monestir doble de Remiremont a la Lorena i del qual va ser el primer abat.[1]
El monestir s'organitzà de manera que els monjos visquessin a la vall i les monges al cim de la muntanya. Seguia la regla del monestir d'Agaunum i la dels monestirs de l'Orde de Sant Columbà, i s'hi feia laus perennis o lloança perpètua.
Després d'una disputa, es reconcilia cap al 628 amb Eustaci de Luxeuil.[2] Els últims anys de sa vida els va passar fent vida eremítica al fons d'una cova fins a la qual li portaven el menjar amb una corda. Va morir el 628.[1]
Veneració[modifica]
Des del segle viii és venerat com a sant. El municipi de Saint-Amé porta el seu nom.[1]
Segons una tradició catalana, sense fonament històric però arrelada fins fa poc al folklore català, Amat de Tortosa havia nascut a Tarragona i era fill de pares de Valls. De bona família, repartí la seva fortuna entre els pobres i marxà a predicar a terres de França, on va fer vida eremítica i on va fundar l'abadia de Remiremont.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Saint Aimé» (en francès). Església Catòlica de França. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Cugnier, Gilles. Histoire du monastère de Luxeuil à travers ses abbés 590-1790 (en francès). Langres: D. Guéniot, 2003, p. 80. ISBN 2-87825-272-1.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català. Vol. V, p. 100.