Amphilius grandis
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Siluriformes |
| Família | Amphiliidae |
| Gènere | Amphilius |
| Espècie | Amphilius grandis  (Boulenger, 1905)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Amphilius grandis és una espècie de peix pertanyent a la família dels amfílids i a l'ordre dels siluriformes.[5]
Descripció[modifica]
Fa 18,1 cm de llargària màxima. Cos allargat, aplanat ventralment fins a la base d'aleta anal i, llavors, estrenyent-se dorsalment fins al final del peduncle caudal. El perfil dorsal s'eleva suaument des de l'extrem del musell fins a l'origen de l'aleta dorsal i continua gairebé horitzontal fins al final del peduncle caudal, el qual és comprimit lateralment. Presenta una major altura a l'àrea de l'origen de l'aleta dorsal. Anus i obertures urogenitals situades a la zona més posterior de les aletes pelvianes i més a prop de la inserció de les susdites aletes que de l'origen de l'aleta anal. Pell llisa. Línia lateral completa i estenent-se des de la vora dorsal de la cavitat opercular fins a la base de l'aleta caudal. 37-40 vèrtebres totals (20-23 abdominals i 15-18 caudals). Cap i part anterior del cos amples. Cap en forma de falca vist des d'una posició lateral. Musell ample i rom quan es veu des de dalt. El cap s'eixampla des de l'extrem del musell fins a la base de les aletes pectorals. Membranes branquiòstegues unides moderadament a l'istmus, formant una connexió en forma de "V" i amb 7-9 radis. Boca ampla, suaument corbada i subterminal. Llavis carnosos. Dents còniques i curtes. 3 parells de barbetes sensorials: el corresponent al maxil·lar és carnós, aplanat, amb l'extrem esmolat i s'estén des de la comissura de la boca fins a aproximadament la base de les aletes pectorals; el mandibular extern té l'extrem puntegut, comença al cantó posterior de la mandíbula inferior i s'estén fins a l'origen de les aletes pectorals; i el mandíbular intern s'estén fins a la membrana branquiòstega. Ulls petits i col·locats dorsolateralment gairebé a mig camí entre l'extrem del musell i el marge posterior de l'opercle. Diàmetre horitzontal dels ulls lleugerament més ample que el vertical. Narius separats, però relativament a prop l'un de l'altre (el posterior situat a mig camí entre els ulls i l'extrem del musell). Origen de l'aleta dorsal en el punt més allunyat de les aletes pectorals. Aleta dorsal amb 6-7 radis i amb el marge recte. Aletes pectorals amb 9-11 radis (el primer no ramificat i molt engrossit). Aletes pelvianes inserides posteriorment a la base de l'aleta dorsal. Aletes pelvianes amb 5 radis (el primer no ramificat i força engrossit) i el marge posterior recte. Aleta caudal força emarginada o bifurcada i amb els extrems dels lòbuls puntuts. Aleta anal amb la base curta, el marge gairebé recte, 36 radis i amb el seu origen posterior a l'origen de la base de l'aleta adiposa. Presència d'aleta adiposa. Àrees laterals i superior del cap i del cos de color marró i, de vegades, amb grans taques negres. Part inferior del cap de color groc fosc. Ventre de marró a groc fosc. Aletes dorsal, adiposa, caudal i anal marrons. Aletes pectorals i pelvianes amb les superfícies superiors de color marró i les inferiors grogues clares. Aletes dorsal i caudal sovint amb franges medials pigmentades fosques. Barbetes maxil·lars i mandibulars de color marró. Aleta caudal amb una banda en forma de mitja lluna fosca a la base. Es diferencia d'Amphilius chalei, d'Amphilius cryptobullatus, d'Amphilius krefftii i d'Amphilius uranoscopus per l'absència de taques clares a l'àrea d'origen i d'inserció de l'aleta dorsal; d'Amphilius athiensis per l'absència de petites taques fosques al cap, el cos i les aletes, i per tindre més curtes les barbetes mandibulars interiors; d'Amphilius cryptobullatus i d'Amphilius krefftii per la forma bifurcada (vs. emarginada) de l'aleta caudal; d'Amphilius krefftii pel seu cos més allargat i amb 37-40 vèrtebres totals (vs., generalment, 36); d'Amphilius uranoscopus per la seua coloració corporal uniforme marró o marró amb grans taques fosques (vs. gris amb una franja negra i difusa al llarg dels flancs); i d'Amphilius chalei per posseir un peduncle caudal més curt.[6]
Alimentació[modifica]
Hom creu que, de la mateixa manera que les altres espècies d'Amphilius, es nodreix principalment d'insectes aquàtics bentònics.[7][8][9]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima tropical,[10] el qual viu a Àfrica: les conques dels rius Tana[11][6] i Ewaso Ng'iro a Kenya.[6][12][13][3][10][14]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans[10] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (12 de 100).[15]
Referències[modifica]
- ↑ Günther, A., 1864. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Siluridae, Characinidae, Haplochitonidae, Sternoptychidae, Scopelidae, Stomiatidae in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 5: i-xxii + 1-455.
- ↑ Boulenger, G. A., 1905. On a second collection of fishes made by Mr. S. L. Hinde in the Kenya District, East Africa. Proceedings of the Zoological Society of London 1905, vol. 1 (pt 1): 62-64, Pl. 7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Boulenger, G. A., 1912. On a collection of fishes made by Mr. A. Blayney Percival in British East Africa to the East of Lake Baringo. Proceedings of the Zoological Society of London 1912 (pt 3): 672-676, Pls. 78-80.
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Thomson, A. W. i L. M. Page, 2010. Taxonomic revision of the Amphilius uranoscopus group (Teleostei: Siluriformes) in Kenya, with the description of a new species from the Athi River. Bull. Flor. Mus. Nat. Hist. 49(2):45-66. Pàg. 54. [1]
- ↑ Marriott, M. S., A. J. Booth, & P. H. Skelton, 1997. Reproductive and feeding biology of the Natal mountain catfish Amphilius natalensis (Siluroidei: Amphiliidae). Environmental Biology of Fishes 49:461 -470.
- ↑ Skelton, P. H., 2001. A Complete Guide to the Freshwater Fishes of Southern Africa. Segona edició. Struik Publishers, Ciutat del Cap, 395 p.
- ↑ Walsh, S. J., L. J. Chapman, A. E. Rosenberger & C. A. Chapman, 2000. Redescription of Amphilius jacksonii (Siluriformes: Amphiliidae) with habitat and life-history notes. Ichthyological Exploration of Freshwaters 11:163–174.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
- ↑ Species in Tana River - FishBase (anglès)
- ↑ Seegers, L., L. De Vos i D. O. Okeyo, 2003. Annotated checklist of the freshwater fishes of Kenya (excluding the lacustrine haplochromines from Lake Victoria). Journal of East African Natural History, vol. 92: 11-47.
- ↑ List of Freshwater Fishes for Kenya - FishBase (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
- Ferraris, C. J., Jr., 2007. Checklist of catfishes, recent and fossil (Osteichthyes: Siluriformes), and catalogue of siluriform primary types. Zootaxa, núm. 1418: 1-628. [2]
- Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.