Amstel Gold Race 2014

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Resum cursa ciclistaAmstel Gold Race 2014
Data 20 d'abril de 2014
Distància 251,4 km
Països Països Baixos Països Baixos
Sortida Maastricht
Arribada Valkenburg
Inscrits 192
Acaben 123 [1]
Palmarès
Vencedor  Philippe Gilbert (BEL) (BMC Racing Team)
Temps del vencedor 6h 25' 57" (39,02 km/h)
Segon  Jelle Vanendert (BEL) (Lotto-Belisol)
Tercer  Simon Gerrans (AUS) (Orica-GreenEDGE)
Modifica les dades a Wikidata

L'Amstel Gold Race 2014 fou la 49ª edició de l'Amstel Gold Race i es va disputar el 20 d'abril de 2014, sobre un recorregut de 251,4 km, entre Maastricht i Valkenburg. Aquesta era l'onzena prova de l'UCI World Tour 2014 i primera del tríptic de les Ardenes, abans de la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja.

El belga Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el vencedor final, en arribar en solitari a l'arribada a Valkenburg després d'atacar a menys de 3 km per a l'arribada, en el darrer ascens al Cauberg. Aquesta era la tercera victòria de Gilbert en aquesta cursa, després de les aconseguides el 2010 i 2011. Cinc segons rere seu arribà el també belga Jelle Vanendert (Lotto-Belisol), mentre Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE), tercer, ho feia a sis segons.[2]

Durant la disputa de la cursa es produïren nombroses caigudes. El català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) es va veure involucrat en una d'elles, la qual cosa l'obligà a abandonar per forts dolors a les costelles.[3]

Equips participants[modifica]

En aquesta edició de l'Amstel Gold Race hi van prendre part 24 equips, els 18 proTour, automàticament convidats i obligats a participar-hi, i 6 de categoria continental, confirmats entre el 24 de febrer de 2014[4][5][6] i el 10 de març de 2014.[7]

Núm. Codi Equip
1-8 TCS RUS Team Tinkoff-Saxo
11-18 ALM FRA AG2R-La Mondiale
21-28 AST KAZ Astana
31-38 BEL NED Belkin
41-48 BMC USA BMC Racing Team
51-58 CAN ITA Cannondale
61-68 FDJ FRA FDJ.fr
71-78 GRS USA Garmin-Sharp
81-88 LAM ITA Lampre-Merida
91-98 LTB BEL Lotto-Belisol
101-108 MOV ESP Movistar Team
111-118 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
Núm. Codi Equip
121-128 OGE AUS Orica-GreenEDGE
131-138 EUC FRA Europcar
141-148 GIA NED Giant-Shimano
151-158 KAT RUS Team Katusha
161-168 SKY GBR Team Sky
171-178 TFR USA Trek Factory Racing
181-188 AND ITA Androni Giocattoli
191-198 CCC POL CCC Polsat-Polkowice
201-208 IAM CHE IAM Cycling
211-218 TSV BEL Topsport Vlaanderen-Baloise
221-228 WGG BEL Wanty-Groupe Gobert
231-238 BAR ITA Bardiani CSF

Favorits[modifica]

El principal favorit a la victòria final és Philippe Gilbert, doble vencedor de la cursa, que guanyà la Fletxa Brabançona quatre dies abans. També destaquen l'espanyol Alejandro Valverde, segon en l'edició precedent i Michał Kwiatkowski, amb un gran estat de forma. Joaquim Rodríguez, Simon Gerrans, Vincenzo Nibali, Daniel Martin, Wout Poels, Tom-Jelte Slagter, Bauke Mollema o fins i tot Rui Costa o Damiano Cunego són corredors a tenir presents.[8][9]

Recorregut[modifica]

Després de la sortida a Maastricht i l'ascens a les primeres cotes de la cursa, el recorregut es dirigeix a la primera de les quatre ascensions al Cauberg, una més que en les darreres edicions. Quinze cotes s'hauran de pujar abans de tornar a ascendir el Cauberg, que enllaça amb el Geulhemmerberg i el Bemelerberg.

Un cop superat aquest trio de cotes quedaran uns 70 km i deu cotes, entre les quals la difícil ascensió al Keutenberg, situat a 31 km de meta, just abans de tornar a encadenar el Cauberg-Geulhemmerberg Bemelerberg. A diferència de les edicions realitzades entre el 2003 i el 2012 l'arribada no es situa al capdamunt del Cauber, sinó 1,8 km després, per tal d'ampliar el ventall de vencedors.[10][11][12] Els darrers quilòmetres són idèntics als del Campionats del món de 2012, guanyat per Philippe Gilbert.[13][14]

Classificació final[modifica]

Ciclista Equip Temps World Tour
Punts
1  Philippe Gilbert (BEL) BMC Racing Team 6h 25' 57" 80
2  Jelle Vanendert (BEL) Lotto-Belisol + 5" 60
3  Simon Gerrans (AUS) Orica-GreenEDGE + 6" 50
4  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team + 6" 40
5  Michał Kwiatkowski (POL) Omega Pharma-Quick Step + 6" 30
6  Simon Geschke (GER) Giant-Shimano + 10" 22
7  Bauke Mollema (NED) Belkin + 10" 14
8  Enrico Gasparotto (ITA) Astana + 10" 10
9  Daniel Moreno (ESP) Team Katusha + 10" 6
10  Yukiya Arashiro (JPN) Europcar + 12" 2

Referències[modifica]

  1. «Amstel Gold Race 2014» (en castellà). sitiodeciclismo.net, 20-04-2014. [Consulta: 21 abril 2014].
  2. «Tercera Amstel para Philippe Gilbert». El Mundo Deportivo, 20-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
  3. EFE «Purito abandona tras sufrir una caída». El Mundo Deportivo. EFE, 20-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
  4. «Les 4 invitées, Rebellin de retour». cyclismactu.net, 24-02-2014.
  5. «Quatre invitations pour l'Amstel Gold Race». velo101.com, 24-02-2014.
  6. «IAM, Topsport, Androni et CCC invitées». 100pour100-velo.com, 24-02-2014.
  7. «Wanty et Bardiani-CSF invitées». cyclismactu.net, 10-03-2014.
  8. «Phillipe Gilbert, favorito en la Amstel Gold Race». El Mundo Deportivo, 19-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
  9. Amstel Gold Race (LIVE), www.rtbf.be
  10. «L'arrivée déplacée d'une kilomètre». cyclismactu.net, 15-01-2013.
  11. «La ligne d'arrivée quitte le Cauberg». eurosport, 16-01-2013.
  12. «L’Amstel se cherche encore». chroniqueduvelo.fr, 24-01-2013.
  13. «1 800 mètres qui changent tout ?». velochrono.fr, 12-04-2013.
  14. «La ligne d'arrivée de l'Amstel Gold Race déplacée». rtbf.be, 16-01-2013.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amstel Gold Race 2014 Modifica l'enllaç a Wikidata