Milà-Sanremo 2014
 El gran grup a Savona |
|
| Detalls de la cursa | |
|---|---|
| Data | 23 de març de 2014 |
| Distància | 294 km |
| País |  Itàlia |
| Sortida | Milà |
| Arribada | Sanremo |
| Inscrits | 200 |
| Finalitzen | 114 |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Alexander Kristoff (NOR) (Team Katusha) |
| Temps del vencedor | 6h 55' 56" (42,410 km/h) |
| Segon |  Fabian Cancellara (SUI) (Trek Factory Racing) |
| Tercer |  Ben Swift (GBR) (Team Sky) |
La Milà-Sanremo 2014, 105a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 23 de març de 2014 sobre un recorregut de 294 km i una pluja contínua durant bona part d'aquesta. El vencedor de la cursa fou el noruec, Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà a l'esprint a Fabian Cancellara (Trek Factory Racing) i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament. Era la quarta prova de l'UCI World Tour 2014.
Contingut
Recorregut[modifica | modifica el codi]
Inicialment, l'organització va decidir variar el recorregut que es venia fent els darrers anys, amb la incorporació d'una nova ascensió, l'alt de Pompeiana (5 km al 5% amb trams al 14%), situat entre la Cipressa i e Poggio per tal d'endurir el recorregut final de la cursa i allargar-lo fins als 299 km.[1][2][3]
Aquesta nova ascensió no és ben acollida entre alguns dels esprintadors,[4] però sí en ciclistes més avesats a superar la muntanya.[5]
Finalment la Pompeiana ne es puja pel mal estat de la carretera degut a les fortes pluges caigudes a la zona durant l'hivern i a què no es pot garantir la seguretat dels espectadors al cent per cent,[6] com tampoc es puja La Manie.[7]
Així el traçat final de la cursa tindrà la sortida habitual a Milà, per al cap de 138,4 km arribar al cim del Pas del Turchino, sitaut a 160,6 km de meta. A partir d'aquest punt segueixen diversos Capo tot seguint la costa: el Capo Mele, el Capo Cervo, el Capo Berta i la Cipressa, tots situats a manca d'entre 62,3 i 32,1 km i abans del Poggio que es corona a manca de 5 km per a l'arribada, per totalitzar un recorregut de 294 km, i molt similar al del 2007, que va guanyar Óscar Freire.[6][8]
Equips participants[modifica | modifica el codi]
En la cursa hi prendran part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 18 equips UCI ProTeam, s'hi afegiran set equips convidats de categoria professional continental, que varen ser comunicats els 16 de gener de 2014 per l'RCS Sport.[9][10][11]
|
|
Favorits[modifica | modifica el codi]
Amb el canvi de recorregut previst inicialment els esprintadors tornen a ser els grans favorits a la victòria final. Això fa que alguns ciclistes, com Valverde (Movistar Team) decideixi no prendre-hi part.[5] Els principals favorits a la victòria finals són Peter Sagan (Cannondale), Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), John Degenkolb (Giant-Shimano), Gerald Ciolek (MTN Qhubeka), vigent vencedor, Fabian Cancellara (Trek Factory Racing), Philippe Gilbert (BMC Racing Team) o Andre Greipel (Lotto-Belisol), entre d'altres.[8]
Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]
El dia es va aixecar plujós i fred, tot i que no tant com el 2013 en què la neu va obligar a neutralitzar alguns trams de la cursa.[12] En la neutralització pels carrers de Milà José Joaquín Rojas (Movistar Team) va partir una caiguda que l'obligà a abandonar. Només donar-se la sortida oficial es formà una escapada formada per set ciclistes: Matteo Bono (Lampre-Merida), Nathan Haas (Garmin-Sharp), Nicola Boem (Bardiani CSF), Antonio Parrinello (Androni Giocattoli), Maarten Tjallingii (Belkin), Jan Barta (NetApp-Endura) i Marc de Maar (UnitedHealthcare). Ràpidament obriren pas, i als 45 km ja disposaven de 10' sobre el gran grup, que circulava a un fort ritme. Al pas pel Turchino els ciclistes es van veure afectats per una calamarsada. Després del segon punt d'avituallament sols cinc ciclistes quedaren al capdavant, després que Boem i Haas perdessin contacte. En començar l'ascensió al primer dels capos, el de Mele la diferència s'havia reduït als sis minuts a menys de tres al pas pel de Berta. També s'havien reduït els escapats, quedant només Tjallingii, Barta i De Maar. Les diferències s'anaren reduint a marxes forçades i en l'ascensió a la Cipressa el fort ritme imposat pels homes del Cannondale en benefici de Peter Sagan, per tal de castigar els principals rivals, van fer que l'escapada quedés a tocar. Durant l'ascensió Vincenzo Nibali (Astana) va saltar del gran grup i va marxar escapat durant uns 25 km, tot superant els escapats en el descens. Nibali fou neutralitzat en l'ascensió final al Poggio. Fabian Cancellara, Gregory Rast i Enrico Battaglin ho intentaren, sense sort, durant l'ascensió i Lars Petter Nordhaug i Greg Van Avermaet en el descens, però finalment arribà un grupet de 27 ciclistes que es disputaren la victòria a l'esprint. Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el primer a llançar l'esprint, seguit per Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), però pel darrere va aparèixer com un coet el noruec Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà clarament a Cancellara i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament.[13][14][15]
Classificació final[modifica | modifica el codi]
| Ciclista | Equip | Temps | Punts UCI | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Alexander Kristoff (NOR) |
Team Katusha | 6h 55' 56" | 100 |
| 2 | Fabian Cancellara (SUI) |
Trek Factory Racing | m. t. | 80 |
| 3 | Ben Swift (GBR) |
Team Sky | m. t. | 70 |
| 4 |  Juan José Lobato (ESP) |
Movistar Team | m. t. | 60 |
| 5 | Mark Cavendish (GBR) |
Omega Pharma-Quick Step | m. t. | 50 |
| 6 |  Sonny Colbrelli (ITA) |
Bardiani CSF | m. t. | - |
| 7 |  Zdeněk Štybar (CZE) |
Omega Pharma-Quick Step | m. t. | 30 |
| 8 | Sacha Modolo (ITA) |
Lampre-Merida | m. t. | 20 |
| 9 |  Gerald Ciolek (GER) |
MTN Qhubeka | m. t. | - |
| 10 |  Peter Sagan (SVK) |
Cannondale | m. t. | 4 |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Une ascension ajoutée dans le final». cyclismactu.net, 10-09-2013.
- ↑ «Vers un durcissement de Milan San Remo». chroniqueduvelo.fr, 10-09-2013.
- ↑ «Le Pompeiana - une nouvelle montée entre la Cipressa et le Poggio». 100pour100-velo.com, 04-02-2014.
- ↑ «Cavendish se borra de San Remo». Marca, 05-12-2013 [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Llamas, Fernando «Valverde se aleja de San Remo». Marca, 03-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ 6,0 6,1 «La Milán-San Remo cambia su recorrido». Marca, 28-02-2014 [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ «Pompeiana out of Milan-San Remo». Cyclingnews.com. Future plc, 28-02-2014 [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ 8,0 8,1 Llamas, Fernando «A todo tren en la 'vieja' Milán-San Remo». Marca, 21-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ «Les équipes engagées pour Milan-SanRemo». 100pour100-velo.com, 16-01-2014.
- ↑ «Neri Sottoli, ex-Vini Fantini, bienvenue au Giro». velochrono.fr, 16-01-2014.
- ↑ «Androni, Bardiani, Colombia et Yellow invitées». cyclismactu.net, 16-01-2014.
- ↑ «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ Simon, Lluís «Cop d'estat de Kristoff». El Nou Esportiu, 24-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ Bernaola, Enrique «Kristoff rompe las quinielas». Marca, Data incorrecta [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ EFE «El noruego Kristoff gana la primera de las grandes clásicas». El Mundo Deportivo. EFE, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milà-Sanremo 2014  |
|
||||||||
