Milà-Sanremo 2014

De Viquipèdia
Resum cursa ciclistaMilà-Sanremo 2014
El gran grup a Savona
El gran grup a Savona
Data23 de març de 2014
Distància294 km
PaïsosItàlia Itàlia
SortidaMilà
ArribadaSanremo
Inscrits200
Acaben114
Palmarès
Vencedor Alexander Kristoff (NOR) (Team Katusha)
Temps del vencedor6h 55' 56" (42,410 km/h)
Segon Fabian Cancellara (SUI) (Trek Factory Racing)
Tercer Ben Swift (GBR) (Team Sky)

La Milà-Sanremo 2014, 105a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 23 de març de 2014 sobre un recorregut de 294 km i una pluja contínua durant bona part d'aquesta. El vencedor de la cursa fou el noruec, Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà a l'esprint a Fabian Cancellara (Trek Factory Racing) i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament. Era la quarta prova de l'UCI World Tour 2014.

Recorregut[modifica]

Inicialment, l'organització va decidir variar el recorregut que es venia fent els darrers anys, amb la incorporació d'una nova ascensió, l'alt de Pompeiana (5 km al 5% amb trams al 14%), situat entre la Cipressa i e Poggio per tal d'endurir el recorregut final de la cursa i allargar-lo fins als 299 km.[1][2][3]

Aquesta nova ascensió no és ben acollida entre alguns dels esprintadors,[4] però sí en ciclistes més avesats a superar la muntanya.[5]

Finalment la Pompeiana ne es puja pel mal estat de la carretera degut a les fortes pluges caigudes a la zona durant l'hivern i a què no es pot garantir la seguretat dels espectadors al cent per cent,[6] com tampoc es puja La Manie.[7]

Així el traçat final de la cursa tindrà la sortida habitual a Milà, per al cap de 138,4 km arribar al cim del Pas del Turchino, sitaut a 160,6 km de meta. A partir d'aquest punt segueixen diversos Capo tot seguint la costa: el Capo Mele, el Capo Cervo, el Capo Berta i la Cipressa, tots situats a manca d'entre 62,3 i 32,1 km i abans del Poggio que es corona a manca de 5 km per a l'arribada, per totalitzar un recorregut de 294 km, i molt similar al del 2007, que va guanyar Óscar Freire.[6][8]

Equips participants[modifica]

En la cursa hi prendran part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 18 equips UCI ProTeam, s'hi afegiran set equips convidats de categoria professional continental, que varen ser comunicats els 16 de gener de 2014 per l'RCS Sport.[9][10][11]

Núm. Codi Equip
1-8 MTN RSA MTN Qhubeka
11-18 ALM FRA AG2R-La Mondiale
21-28 AND ITA Androni Giocattoli
31-38 AST KAZ Astana
41-48 BAR ITA Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58 BEL NED Belkin
61-68 BMC USA BMC Racing Team
71-78 CAN ITA Cannondale
81-88 FDJ FRA FDJ.fr
91-98 GRS USA Garmin-Sharp
101-108 IAM CHE IAM Cycling
111-118 LAM ITA Lampre-Merida
121-128 LTB BEL Lotto-Belisol
Núm. Codi Equip
131-138 MOV ESP Movistar Team
141-148 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
151-158 OGE AUS Orica-GreenEDGE
161-168 EUC FRA Europcar
171-178 GIA NED Giant-Shimano
181-188 KAT RUS Team Katusha
191-198 TNE DEU NetApp-Endura
201-208 SKY GBR Team Sky
211-218 TCS DEN Team Tinkoff-Saxo
221-228 TFR USA Trek Factory Racing
231-238 UHC USA UnitedHealthcare Pro Cycling T.
241-248 YEL ITA Neri Sottoli-Yellow Fluo

Favorits[modifica]

Amb el canvi de recorregut previst inicialment els esprintadors tornen a ser els grans favorits a la victòria final. Això fa que alguns ciclistes, com Valverde (Movistar Team) decideixi no prendre-hi part.[5] Els principals favorits a la victòria finals són Peter Sagan (Cannondale), Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), John Degenkolb (Giant-Shimano), Gerald Ciolek (MTN Qhubeka), vigent vencedor, Fabian Cancellara (Trek Factory Racing), Philippe Gilbert (BMC Racing Team) o Andre Greipel (Lotto-Belisol), entre d'altres.[8]

Desenvolupament de la cursa[modifica]

El dia es va aixecar plujós i fred, tot i que no tant com el 2013 en què la neu va obligar a neutralitzar alguns trams de la cursa.[12] En la neutralització pels carrers de Milà José Joaquín Rojas (Movistar Team) va partir una caiguda que l'obligà a abandonar. Només donar-se la sortida oficial es formà una escapada formada per set ciclistes: Matteo Bono (Lampre-Merida), Nathan Haas (Garmin-Sharp), Nicola Boem (Bardiani CSF), Antonio Parrinello (Androni Giocattoli), Maarten Tjallingii (Belkin), Jan Barta (NetApp-Endura) i Marc de Maar (UnitedHealthcare). Ràpidament obriren pas, i als 45 km ja disposaven de 10' sobre el gran grup, que circulava a un fort ritme. Al pas pel Turchino els ciclistes es van veure afectats per una calamarsada. Després del segon punt d'avituallament sols cinc ciclistes quedaren al capdavant, després que Boem i Haas perdessin contacte. En començar l'ascensió al primer dels capos, el de Mele la diferència s'havia reduït als sis minuts a menys de tres al pas pel de Berta. També s'havien reduït els escapats, quedant només Tjallingii, Barta i De Maar. Les diferències s'anaren reduint a marxes forçades i en l'ascensió a la Cipressa el fort ritme imposat pels homes del Cannondale en benefici de Peter Sagan, per tal de castigar els principals rivals, van fer que l'escapada quedés a tocar. Durant l'ascensió Vincenzo Nibali (Astana) va saltar del gran grup i va marxar escapat durant uns 25 km, tot superant els escapats en el descens. Nibali fou neutralitzat en l'ascensió final al Poggio. Fabian Cancellara, Gregory Rast i Enrico Battaglin ho intentaren, sense sort, durant l'ascensió i Lars Petter Nordhaug i Greg Van Avermaet en el descens, però finalment arribà un grupet de 27 ciclistes que es disputaren la victòria a l'esprint. Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el primer a llançar l'esprint, seguit per Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), però pel darrere va aparèixer com un coet el noruec Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà clarament a Cancellara i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament.[13][14][15]

Classificació final[modifica]

Ciclista Equip Temps Punts UCI
1  Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 6h 55' 56" 100
2  Fabian Cancellara (SUI) Trek Factory Racing m. t. 80
3  Ben Swift (GBR) Team Sky m. t. 70
4  Juan José Lobato (ESP) Movistar Team m. t. 60
5  Mark Cavendish (GBR) Omega Pharma-Quick Step m. t. 50
6  Sonny Colbrelli (ITA) Bardiani CSF m. t. -
7  Zdeněk Štybar (CZE) Omega Pharma-Quick Step m. t. 30
8  Sacha Modolo (ITA) Lampre-Merida m. t. 20
9  Gerald Ciolek (GER) MTN Qhubeka m. t. -
10  Peter Sagan (SVK) Cannondale m. t. 4

Referències[modifica]

  1. ↑ «Une ascension ajoutée dans le final». cyclismactu.net, 10-09-2013.
  2. ↑ «Vers un durcissement de Milan San Remo». chroniqueduvelo.fr, 10-09-2013. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 24 març 2014].
  3. ↑ «Le Pompeiana - une nouvelle montée entre la Cipressa et le Poggio». 100pour100-velo.com, 04-02-2014.
  4. ↑ «Cavendish se borra de San Remo». Marca, 05-12-2013 [Consulta: 24 març 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Llamas, Fernando «Valverde se aleja de San Remo». Marca, 03-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «La Milán-San Remo cambia su recorrido». Marca, 28-02-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  7. ↑ «Pompeiana out of Milan-San Remo». Cyclingnews.com. Future plc, 28-02-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 Llamas, Fernando «A todo tren en la 'vieja' Milán-San Remo». Marca, 21-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  9. ↑ «Les équipes engagées pour Milan-SanRemo». 100pour100-velo.com, 16-01-2014.
  10. ↑ «Neri Sottoli, ex-Vini Fantini, bienvenue au Giro». velochrono.fr, 16-01-2014.
  11. ↑ «Androni, Bardiani, Colombia et Yellow invitées». cyclismactu.net, 16-01-2014.
  12. ↑ «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2014].
  13. ↑ Simon, Lluís «Cop d'estat de Kristoff». El Nou Esportiu, 24-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  14. ↑ Bernaola, Enrique «Kristoff rompe las quinielas». Marca, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  15. ↑ EFE «El noruego Kristoff gana la primera de las grandes clásicas». El Mundo Deportivo. EFE, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milà-Sanremo 2014
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Milà-Sanremo_2014&oldid=29419827»