Milà-Sanremo 2013

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Resum cursa ciclistaMilà-Sanremo 2013
Recorregut de la Milà-Sanremo 2013
Recorregut de la Milà-Sanremo 2013
Data 17 de març de 2013
Distància 298 km 252 km
Països Itàlia Itàlia
Sortida Milà
Arribada Sanremo
Inscrits 200
Acaben 135
Palmarès
Vencedor  Gerald Ciolek (GER) (MTN-Qhubeka)
Temps del vencedor 5h 37' 20" (45,35 km/h)
Segon  Peter Sagan (SVK) (Cannondale)
Tercer  Fabian Cancellara (SUI) (RadioShack-Leopard)
Modifica les dades a Wikidata

La Milà-Sanremo 2013, 104a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 17 de març de 2013 sobre un recorregut de 246 km[1] i fou la quarta prova de l'UCI World Tour 2013. Per primera vegada en 31 anys[2] la cursa es disputa en diumenge després que els organitzadors decidissin moure-la per motius logístics.[3]

Una important nevada forçà els organitzadors a escurçar la cursa dels 298 quilòmetres inicialment previstos a 246 quilòmetres, eliminant l'ascensió al Pas del Turchino i Le Manie, neutralitzant la cursa i portant els ciclistes en autobús per reprendre la cursa més endavant.[4]

Uns quants ciclistes van optar per no reprendre la cursa, entre ells Tom Boonen (Omega Pharma-Quick Step), com a protesta per la decisió de permetre a tots els ciclistes prendre la sortida amb el grup principal, tot hi haver perdut contacte amb aquest abans de la neutralització.

El vencedor final fou l'alemany Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka), que s'imposà a l'esprint al gran favorit per a la victòria final, Peter Sagan (Cannondale) i a Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), segon i tercer respectivament.[4]

Equips participants[modifica]

En la cursa hi prengueren part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 19 equips UCI ProTeam, s'hi afegiren sis equips convidats de categoria professional continental: Androni Giocattoli, Bardiani Valvole-CSF Inox, FDJ, IAM Cycling, MTN-Qhubeka i Europcar.[5]

Núm. Codi Equip
1-8 OGE AUS Orica-GreenEDGE
11-18 ALM FRA AG2R-La Mondiale
21-28 AND ITA Androni Giocattoli
31-38 AST KAZ Astana
41-48 BAR ITA Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58 BLA NED Blanco Team
61-68 BMC USA BMC Racing Team
71-78 CAN ITA Cannondale
81-88 EUS ESP Euskaltel-Euskadi
91-98 FDJ FRA FDJ
101-108 GRS USA Garmin-Sharp
111-118 IAM CHE IAM Cycling
121-128 KAT RUS Team Katusha
Núm. Codi Equip
131-138 LAM ITA Lampre-Merida
141-148 LTB BEL Lotto-Belisol
151-158 MOV ESP Movistar Team
161-168 MTN RSA MTN-Qhubeka
171-178 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
181-188 RLT LUX RadioShack-Leopard
191-198 SKY GBR Team Sky
201-208 ARG NED Argos-Shimano
211-218 EUC FRA Europcar
221-228 TST DEN Team Saxo-Tinkoff
231-238 VCD NED Vacansoleil-DCM
241-248 VIN ITA Vini Fantini-Selle Italia

Desenvolupament de la cursa[modifica]

Al km 5 es forma una escapada formada per Diego Rosa (Androni Giocattoli), Maksim Belkov (Team Katusha), Lars Ytting Bak (Lotto-Belisol), Filippo Fortin (Bardiani Valvole-CSF Inox), Matteo Montaguti (AG2R-La Mondiale) i Pablo Lastras (Movistar Team). Ràpidament van obrir diferències fins als 11 minuts als 45 km i 12 minuts i mig al km 65. La cursa fou neutralitzada a Ovada, al km 117, degut a la neu. Els ciclistes foren traslladats en autobús a Cogoleto, al km 173. Quan es reprengué la cursa, amb una hora i mitja d'endarreriment, els escapats conservaven el 7 minuts i 10 segons d'abans de la neutralització.

Els equips Astana, Cannondale, Team Sky i Lampre-Merida van prendre el lideratge del gran grup per tal de neutralitzar els escapats. Mentrestant s'anaven succeint els abandonaments fruit del fred intens, com ara Matthew Goss (Orica-GreenEDGE), Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step) o Giacomo Nizzolo (RadioShack-Leopard). A manca de 70 km els escapats encara disposaven de 4' 30" i de 2' en l'inici de l'ascensió a Capi, on Resa ataca, seguit per Belkov i Bak.

El trio capdavanter fou neutralitzat a la base de la Cipressa. En aquesta ascensió es forma un grup al capdavant en què destaca Sylvain Chavanel (Omega Pharma-Quick Step). En el descens serà Philippe Gilbert (BMC Racing Team) el que passi a l'atac. Peter Sagan (Cannondale) s'uneix a manca de 17 km, acompanyat per John Degenkolb (Argos-Shimano), Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), Filippo Pozzato (Lampre-Merida), Eduard Vorgànov (Team Katusha), Ian Stannard (Team Sky), Jurgen Roelandts i Chavanel. Un posterior atac de Chavanel, Stannard i Vorgnaov els fa iniciar el Poggio amb 25 segons al davant. Posteriors atacs fan que Vorgnaov es despengi i es formi un grup de sis corredors al capdavant, amb Luca Paolini (Team Katusha), Sagan, Pozzato, Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka) i Cancellara. Malgrat els atacs de Sagan i Stannard, la victòria es decidí a l'esprint, on Ciolek sorprèn el favorit Sagan.[4]

Classificació final[modifica]

Ciclista Equip Temps Punts UCI
1  Gerald Ciolek (AUS) MTN-Qhubeka 5h 37' 20" -
2  Peter Sagan (SVK) Cannondale m. t. 80
3  Fabian Cancellara (SUI) RadioShack-Leopard m. t. 70
4  Sylvain Chavanel (FRA) Omega Pharma-Quick Step m. t. 60
5  Luca Paolini (ITA) Team Katusha m. t. 50
6  Ian Stannard (GBR) Team Sky m. t. 40
7  Taylor Phinney (USA) BMC Racing Team m. t. 30
8  Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha + 14" 20
9  Mark Cavendish (GBR) Omega Pharma-Quick Step + 14" 10
10  Bernhard Eisel (AUT) Team Sky + 14" 4

Referències[modifica]

  1. «Order of Arrival» (PDF). Milà-Sanremo. La Gazzetta dello Sport; RCS MediaGroup, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
  2. Lowe, Felix «Ciolek wins snow-shortened Milan-San Remo». Yahoo! Eurosport. TF1 Group, 17-03-2013 [Consulta: 17 març 2013].
  3. Atkins, Ben «UCI confirms Milano-Sanremo and il Lombardia moving to Sundays in 2013». VeloNation. VeloNation LLC, 28-11-2012 [Consulta: 15 març 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2013].
  5. «Squadre Milano-Sanremo» (en italià). gazzetta.it, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milà-Sanremo 2013 Modifica l'enllaç a Wikidata