Anahí Ballent
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1956  (67/68 anys)Tandil (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de La Plata Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta |
Anahí Ballent és una arquitecta argentina. Les seves recerques s'han enfocat prioritàriament en la construcció dels dispositius de l'hàbitat a Argentina. Entre els seus llibres destaquen Les petjades de la política. Habitatge, ciutat, peronisme a Buenos Aires, 1943-1955 i, amb Jorge Francisco Liernur, La casa i la multitud.[1] Habitatge, política i cultura en l'Argentina Moderna.[2]
Biografia[modifica]
Anahí Ballent va néixer en Tandil en 1956. És professora titular de la Universitat de Quilmes, des de 1998, i investigadora del CONICET. Anahí Ballent és arquitecta per la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme, Universitat Nacional de la Plata, títol obtingut en 1981 i Doctora en Història per la Universitat de Buenos Aires, Especialitat Historia, Facultat de Filosofia i Lletres, en 1997.[3]
Trajectòria[modifica]
En els inicis de la seva carrera va treballar com a Secretària Tècnica de l'Institut d'Art Americà i Recerques Estètiques «Mario J. Buschiazzo», FADU, UBA, entre 1989-1990, coincidint amb Martha Levisman en la preparació de l'exposició Homenatge a Le Corbusier, 60 anys després.
En la seva trajectòria com a investigadora mescla els camps d'història, arquitectura i crítica cultural, resultant en treballs marcats per un enfocament que situa a l'arquitectura en relació amb la política i amb la cultura, de manera que enriqueix la seva interpretació per no caure en un reduccionisme des de la mateixa disciplina, i amb l'objectiu de fer més comprensibles les circumstàncies externes que condicionen la producció i els significats de l'arquitectura.
És autora de més de 30 capítols de llibres i 4 llibres.[4] Entre els seus eixos de treball destaquen la construcció de l'hàbitat i de la domesticidad a Argentina enfocant-se especialment en dos episodis històrics fonamentals, la influència del Peronisme i l'experiència cooperativa de la Llar Obrera, treballs que culminen, de moment, en la publicació amb Jorge Francisco Liernur en 2014 de la casa i la multitud: habitatge, política i cultura en l'Argentina moderna en el qual desgranen la seva lectura sobre la creació del dispositiu d'habitar a Argentina. Segons Cecilia Parera: “Els autors identifiquen una sèrie de moments claus en la construcció històrica del problema del fet d'habitar a Argentina, particularment en la seva relació amb l'Estat com a agent promotor […] La mirada històrica plantejada pels autors sobre aquestes qüestions, lluny de buscar receptes, pretén restituir la complexitat de l'objecte i la multiplicitat de veus a partir de la construcció d'una perspectiva cultural. […] els textos evidencien aportacions de l'antropologia, la sociologia i la història cultural, que de la mà d'autors com Michel Foucault, Pierre Bourdieu, Raymond Williams, Dolores Hayden i Michelle Perrot, entre punts altres inclosos en la bibliografia general –insumo de referència ineludible per a qualsevol treball sobre la temàtica–, han impulsat la renovació dels instruments d'anàlisis utilitzades fins ara per abordar aquestes qüestions”.[5]
Entre les seves participacions en llibres col·lectius destaquen: The New Cultural[6] History of Peronism: Power and Identity in Mid-Twentieth Century Argentina, El cost social de l'ajust, Argentina, 1976-2002, Història de la vida privada a Argentina[7] i Cultura i comunicació en la Ciutat de Mèxic, Primera Part.[8][9]
Ha participat i dirigit nombroses recerques com, entre altres: L'estat en acció. Polítiques públiques i societat a Argentina, del que ha estat Investigadora responsable entre 2002 i 2005 i prèviament (1999-2002) va ser directora del Programa de les relacions entre estat, economia i societat a Argentina. Sent un dels últims projectes Enginyeria i Estat:[10] el Ministeri d'Obres Públiques entre 1898 i 1943, del qual és directora entre 2011 i 2013, projecte que es basa en articles de recerca previs en els quals indaga sobre la construcció del territori (real i simbòlic) i les carreteres, com a Quilòmetre zero: la construcció de l'univers simbòlic del camí en l'Argentina dels anys trenta o El rol del Ministeri d'Obres Públiques de la Nació en la construcció del territori nacional: coordenades i problemes d'una història institucional.[11][12]
Anahí Ballent ha impartit classes en altres universitats Argentines, entre elles la Universitat Torcuato di Tella o la Universitat Nacional de Rosario, i americanes, com l'Escola dona Cidade en São Paulo, i ha participat en nombrosos congressos i conferències.
Referències[modifica]
- ↑ Las huellas de la política. Vivienda, ciudad, peronismo. Buenos Aires, 1943-1955. Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes-Prometeo, 2005. ISBN 987-558-0554.
- ↑ La casa y la multitud. Vivienda, política y cultura en la Argentina moderna. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2014. ISBN 978-987-719-010-6.
- ↑ «Anahí Ballent». [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ «Anahí Ballent. Datos académicos». [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ «Ballent, Anahí y Liernur, Jorge Francisco (2014). La casa y la multitud: vivienda, política y cultura en la Argentina moderna. Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica de Argentina, 689 p.». Estudios Sociales del Estado, 1, 1, primer semestre 2015, pàg. 267-269. ISSN: 2422-7803.
- ↑ Ballent, Anahí «El arte de saber vivir’: Modernizacion del habitar doméstico y cambio urbano en México 1940-70». A: Cultura y comunicación en la Ciudad de México, Primera Parte. México: UAM-Grijalbo, 1998. ISBN 9700510077.
- ↑ Ballent, Anahí «La casa para todos: grandeza y miserias de la vivienda masiva». A: Historia de la vida privada en Argentina Tomo III. Buenos Aires: Santillana, 1999. ISBN 950-511-539-3.
- ↑ Ballent, Anahí «Unforgettable Kitsch: Images around Eva Perón». A: The New Cultural History of Peronism: Power and Identity in Mid-Twentieth Century Argentina. Durham: Duke University Press, 2010, p. 143 - 170. ISBN 978-0822347385.
- ↑ Ballent, Anahí «Los nuevos mosaicos: políticas de vivienda y cultura del habitar». A: El costo social del ajuste, Argentina, 1976-2002. Buenos Aires: Edhasa, 2010, p. 169-213.
- ↑ «El rol del Ministerio de Obras Públicas de la Nación en la construcción del territorio nacional: coordenadas y problemas de una historia institucional». A: Ciudades americanas. Aproximaciones para una historia urbana. Buenos Aires: Editorial Universidad General Sarmiento, 2006.
- ↑ «Ingeniería y Estado: la red nacional de caminos y las obras públicas en la Argentina, 1930-1943». História, Ciências, Saúde - Manguinhos [Rio de Janeiro], 15, 3, jul.-set. 2008, pàg. 827-847. ISSN: 0104-5970.
- ↑ «Kilómetro cero: la construcción del universo simbólico del camino en la Argentina de los años treinta». Boletín del Instituto de Historia Argentina y Americana Dr. Emilio Ravignani, Tercera serie, 27, 1er. semestre 2005, pàg. 108-137. ISSN: 1850-2563.