Andre Asriel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndre Asriel
Nom original(de) André Asriel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1922 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZentralfriedhof Friedrichsfelde Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola superior de música Hanns Eisler Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webandre.asriel.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0039727 Allmovie: p178742 TMDB.org: 23107
Musicbrainz: d505ecac-d858-45cb-8383-f136655191be Lieder.net: 3237 Discogs: 942168 Allmusic: mn0001786311 Modifica el valor a Wikidata

Andre Asriel (alemany: André Asriel) (Viena, 22 de febrer de 1922 - Berlín, 28 de maig de 2019)[1] va ser un compositor austro-alemany.

Asriel va assistir primer a l'"Academic High School" i després al "Bundesgymnasium IX" (Wasagymnasium) a Viena, on el guanyador i compositor de l'Oscar Ernest Gold va ser el seu company de classe. Aquí va estudiar estudis musicals al mateix temps i va estudiar piano amb Grete Hinterhofer i teoria amb Richard Stoehr l'Acadèmia Estatal de Música de Viena de 1936 a 1938. Va ser extremadament talentós i un pianista excepcional des de molt jove.

Després de l'annexió d'Àustria al Reich alemany nazi, la seva mare es va assegurar que el seu fill Andre, de 16 anys, pogués emigrar a Anglaterra a finals de 1938 com un home perseguit racialment amb un kindertransport. Ella mateixa no va poder escapar. Al començament de la guerra al setembre de 1939, tots els vincles amb l'antiga pàtria i la família havien estat tallats. La música també estava en interès d'Asriel, però no sabia com començar i finançar un curs adequat d'estudi. A través d'una trobada amb el posteriorment poeta Erich Fried –també antic alumne del Wasagymnasium– va trobar contacte amb la llavors organització de l'exili "Freie Deutsche Jugend" (FDJ), que també va finançar estudis. Asriel es va fer càrrec del lideratge del cor de la FDJ de Londres i va trobar amics entre els seus membres. Com a llicenciat de la Reial Acadèmia de Música (L.R.A.M.) va continuar els seus estudis amb Franz Osborn (piano) i Ernst Hermann Meyer (composició) des de 1941.

El seu agraïment al FDJ va portar Asriel a la destruïda Alemanya el 1946 per ajudar a construir-hi el socialisme. El 1946 va continuar els seus estudis musicals, que havien estat interromputs a l'exili, a la "Hochschule für Musik" a la part occidental de Berlín amb Reinhard Schwarz-Schilling i Hermann Wunsch (composició) i Richard Rössler (piano). L'examen de l'estat del piano va seguir el 1948. Del 1950 al 1951, Andre Asriel va ser alumne de màster a l'Acadèmia Alemanya de les Arts (Berlín Oriental) amb Hanns Eisler. Del 1950 al 1967 va ser professor i després professor de composició a la "Hanns Eisler Music Academy" de Berlín (RDA). El 1980 es retirà.

Asriel era conegut sobretot per les seves cançons polítiques. Però la música cinematogràfica també va ser un camp d'activitat important per a ell. Va escriure la música de més de 30 pel·lícules. També va compondre cançons, balades, música de cambra, vocal i instrumental. Moltes de les seves composicions estan influenciades per la música jazz. Estava casat amb el germanista Gertrud (Katja) Asriel des del 1951 i tenia dos fills. El 1951, Asriel va rebre el Premi Nacional GDR, el Premi Art FDGB el 1970 i l'Ordre Patriòtica al Mèrit el 1974 i el 1982.

Referències[modifica]

  1. Stefan Amzoll: Für das Bessere: Zum Tod von Andre Asriel. In: junge Welt. 31. Mai 2019 (Nachruf).

Bibliografia[modifica]

  • Rainer Bratfisch: Asriel, André. A: Wer war wer in der DDR? 5a edició. Volum 1. Ch. Links, Berlín 2010, ISBN 978-3-86153-561-4.
  • Asriel, Prof. André. In: Wilfried W. Bruchhäuser: Komponisten der Gegenwart im Deutschen Komponisten-Interessenverband. Ein Handbuch. 4. Auflage, Deutscher Komponisten-Interessenverband, Berlín 1995, ISBN 3-555-61410-X, S. 24.