Andreu Balaguer i Merino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndreu Balaguer i Merino
Andreu Balaguer i Merino.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 octubre 1848 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1883 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Activitat
OcupacióHistoriador i escriptor Modifica el valor a Wikidata

Andreu Balaguer i Merino (Barcelona, 31 d'octubre de 1848 [1]- ídem, 5 d'octubre de 1883) fou un historiador, passant de notari i publicista català que va participar del moviment de la Renaixença.[2][3]

Biografia[modifica]

Fill de Jaume Balaguer i Torner, natural d'Ivars d'Urgell, i de Manuela Merino López, natural de Barcelona, de família barcelonina de classe mitjana, va poder estudiar dret i treballà un temps de passant de notari.[2] Com que era catalanista ja el 1867, amb només 19 anys, era membre del grup de publicistes que el 1870 es formalitzarien en l'entitat La Jove Catalunya.[2][3] Tot i que sempre va investigar de manera aficionada, Balaguer va assolir un reputat prestigi com a historiador; de fet va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1876, era corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid,[3] i membre d'altres organitzacions erudites espanyoles i europees, cosa que li permeté mantenir el contacte amb historiadors francesos i italians.[2] Va escriure diversos articles i nombroses ressenyes crítiques d'història literària i medieval a la revista "La Renaixença".[3]

Obra[modifica]

La seva tasca historiogràfica cal emmarcar-la dins del romanticisme i de fet no s'estalvia el típic sentimentalisme d'aquest moviment; però Balaguer també aplicava les normes del criticisme, sobretot en les seves obres breus sobre documents històrics.[2] De fet, els temes de què escrivia i el ritme amb què ho feia depenien de les troballes de documents originals que feia en arxius o botigues especialitzades.[2] La seva bibliografia, per tant, és més aviat de temes molt variats i no té una trajectòria profunda,[3] però sí que és evident la seva preferència per la història de la cultura.[2] A diferència d'altres autors contemporanis, de Balaguer en destaca que normalment va escriure en llengua catalana.[2]

Obres[modifica]

Ordinacions y bans del comtat d'Empurias (cliqueu-hi per l'obra completa)
  • La Festa de Sant Pere en lo castell de Belloch (1877)
  • Un Document inédit relatif à la Chronique catalane du Roi Jacme Ier. d'Aragon (1877)
  • De las costums nupcials catalanas en lo segle XIV (1877)
  • La Festa de Sant Pere en lo castell de Belloch (1877)
  • Lo Carnestoltes á Barcelona en lo segle XVII (1877)
  • Ordinacions y bans del comtat d'Empurias (1879)[3]
  • Don Pedro el Condestable de Portugal : considerado como escritor, erudito y anticuario, 1429-1466 : estudio histórico-bibliográfico (1881)[3]
  • Lo Canonge Ripoll, ses obres, y sa influencia en los estudis histórichs de la comarca de Vich (1882)

Referències[modifica]

  1. «Naixements. Any 1848.Llibre 4.Registre núm.39». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 31-10-1848. [Consulta: 6 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 87, entrada: "Balaguer i Merino, Andreu". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Andreu Balaguer i Merino». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu texts en català sobre Andreu Balaguer i Merino a Viquitexts, la biblioteca lliure.