Vés al contingut

Andreua Fornells i Vilar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndreua Fornells i Vilar
Imatge
(1913) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1967 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFrancesc Fornells i Vilar Modifica el valor a Wikidata

Andreua Fornells i Vilar (Barcelona, 30 de juny de 1890 - Barcelona, 18 d'octubre de 1967) fou una soprano catalana.[1][2]

Fou germana del compositor i director d'orquestra Francesc Fornells i Vilar (1887-1962).[3]

Deixebla d'Antoni Nicolau i de Lluís Millet a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, va fer l'especialitat de cant amb la professora Elisa Vázquez. El 1915 va ser contractada com a professora per aquesta mateixa institució i també va ser llavors quan va iniciar les seves col·laboracions amb el Quartet Renaixement. D'aquesta manera, va centrar la seva activitat artística en diversos recitals i concerts amb orquestra. Per exemple, a la Sala Mozart de Barcelona va interpretar Canciones populares españolas de Manuel de Falla i les Cançons de Ricard Lamote de Grignon, acompanyada al piano pels mateixos compositors. Va ser especialista en repertori de lied.[4] Les seves actuacions públiques comprengueren principalment recitals de cançons i interpretacions de la part de soprano d'obres orquestrals.[5]

També exercí de professora de cant del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on entre d'altres alumnes tingué a Lluís Mandado Capellá.[6]

Es va casar amb el baríton Joan Sayós i Fàbregas, solista també de l'Orfeó Català.

Referències

[modifica]
  1. «Aniversarios». La Vanguardia Española, 18-10-1969, pàg. 33.
  2. «escalafó del personal de l'AJuntament de Barcelona- Any 1952». Gaseta municipal de Barcelona: Any 39, Suplemento Escalafón del Personal (1952), 1952, pàg. 55.
  3. «Óbito del maestro don Francisco Fornells». La Vanguardia, 10-06-1962, pàg. 33.
  4. «Andreua Fornells i Vilar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Fornells, Andrea. Diccionario de la musica española e hispanoamericana. Barcelona: Sociedad General de Autores y Editores, 1999. ISBN 8480483083. 
  6. http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/diccionari-biografic-de-l-alt-emporda.pdf. Pàg. 480/81