André Tacquet
 Portada del seu llibre més conegut (edició de 1683) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juny 1612  Anvers |
| Mort | 22 desembre 1660 (48 anys) Anvers |
| Dades personals | |
| Religió | catolicisme |
| Formació | Universitat de Lovaina |
| Es coneix per | Llibres de matemàtiques per l'educació en els col·legis jesuïtes |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, anàlisi matemàtica i càlcul infinitesimal |
| Lloc de treball | Anvers Lovaina |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Influències | |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
André Tacquet (Anvers, 23 de juny de 1612 - Anvers, 22 de desembre de 1660), o Andreas Tacquet, va ser un matemàtic anversès del segle xvii conegut pels llibres de text que va editar.
Vida[modifica]
André Tacquet va ser fill d'un ric comerciant d'Anvers qui, malgrat morir quan André era encara nen, va deixar la seva família prou ben situada perquè el nen tingués una bona educació al col·legi dels jesuïtes anversès. El 1629 ingressà a l'orde jesuita i va fer dos anys de noviciat al col·legi de Mechelen.
El 1631 ingressa a la universitat de Lovaina per fer els seus estudis superiors en lògica, física i matemàtiques. Un dels seus professors va ser Guillaume Boelmans, el més destacat dels deixebles de Grégoire de Saint-Vincent.[1] Després d'uns anys ensenyant humanitats (grec i poesia) al col·legi jesuïta de Bruges, torna a Lovaina, on s'estarà poc temps, per passar a ser professor de matemàtiques al col·legi d'Anvers des de 1643 fins a 1649. Anvers era un centre important de l'ensenyament de les matemàtiques regentat pels jesuïtes.[2]
El 1650 torna a Lovaina com a professor de matemàtiques i comença la seva fructífera relació epistolar amb Christian Huygens.[3] El 1651 es publica el seu llibre més original: Cylindricorum et Annularium (Sobre els Cilindres i els Anells) que tornaria a editar, ampliat, el 1659.
El 1655 torna al col·legi d'Anvers on romandrà fins a la seva mort.
Obra[modifica]
La major part de les obres de Tacquet, són llibres de text per als col·legis jesuïtes. Algun es va fer summament popular, com el Elementa Geometriar Planae ac Solidae (primera edició del 1654), tant és així que encara es reeditava a començaments del segle xix.[4] El llibre, que és una edició lliure i parcial dels Elements d'Euclides, està pensat com un text per a l'ensenyament dels no iniciats,[5] però està escrit de forma molt elegant i amb una notació totalment moderna. molt apropiat per al nou tipus d'escola que estava emergint a Europa.[6] Del mateix caire és la seva Arithmeticae theoria et praxis (Teoria i pràctica de l'aritmètica), publicada el 1656 i reeditada el 1665 i 1682.
La seva obra més original és un tractat titulat Cylindricorum et Annularium del 1651 i ampliat el 1659. La seva importància rau en el fet que, a part de demostrar alguns teoremes originals sobre els cilindres i els anells, refuta la teoria dels indivisibles de Cavalieri, substituint-la per una aproximació arquimediana com ja havien fet Luca Valerio i Grégoire de Saint-Vincent; això el converteix en un dels precursors del càlcul infinitesimal desenvolupat per Newton i Leibniz anys més tard.[7]
De forma pòstuma, es va publicar la seva Opera Mathematica (1669) que agrupava les seves obres, tant publicades com no publicades. La seva correspondència amb Huygens, es pot consultar a les Obres Completes de Christian Huygens publicades per la Societat Neerlandesa de les Ciències.
Referències[modifica]
- ↑ Bosmans (1925), pàgina 69.
- ↑ Sobre l'escola matemàtica jesuïta flamenca, veure Bruycker
- ↑ Bosmans, 1925, p. 71 i següents.
- ↑ Mir Sabaté, 2011, p. 589.
- ↑ Hartshorne, pàgina 298.
- ↑ Karp & Schubring, 2014, p. 130.
- ↑ Veure Bosmans (1923), Bruycker o Vyvier
Bibliografia[modifica]
- Bosmans, Henri «Le jésuite Mathèmaticien anversois André Tacquet (1612-1660)» (pdf) (en francès). De Gulden Passer - Le Compas d'Or, Nova Sèrie 3r any, núm. 2, 1925, pàg. 63-87.
- Bosmans, Henri «La notion des «indivisibles» chez Blaise Pascal» (en francès). Archeion, Vol. 4, Num. 4, 1923, pàg. 369-379. DOI: 10.1484/J.arch.3.124. ISSN: 0392-7865.[Enllaç no actiu]
- Bruycker, Angelo de «"To the adornment and honour of the city": the mathematics course of the Flemish Jesuits in the seventeenth century» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 24, Num. 3, 2009, pàg. 135-146. DOI: 10.1080/17498430903045880.
- Hartshorne, Robin. Geometry: Euclid and Beyond (en (anglès)). Springer, 1997. ISBN 0-387-98650-2.
- Karp, Alexander; Schubring, Gert. «Mathematics Education in Europe in the Premodern Time». A: Karp & Schubring (eds.). Handbook on the History of Mathematics Education (en anglès). Springer, 2014, p. 129-151. DOI 10.1007/978-1-4614-9155-2_7. ISBN 978-1-4614-9154-5.
- Mir Sabaté, Ferran «La Teoría de las Paralelas de André Tacquet. Entre Clavius y Saccheri» (en castellà). Cuaderno de Materiales, Vol. 23, 2011, pàg. 575-600. ISSN: 1139-4382.
- van de Vyver, O. «L'école de mathématiques des jésuites de la province flandro-belge au XVII siècle» (en francès). Archivum Historicum Societatis Iesu Roma, Vol. 49, Num. 87, 1980, pàg. 265-278.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «André Tacquet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Stromholm, Per Tacquet, Andreas. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 22 març 2014.
- Richard Westfall, Tacquet, Andreas, The Galileo Project