Luca Valerio
Portada del seu llibre publicat a Roma el 1604 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1553 (Gregorià) Nàpols (Itàlia) |
Mort | 17 gener 1618 (64/65 anys) Roma |
Residència | Roma |
Religió | Catolicisme |
Formació | Collegio Romano |
Es coneix per | Centre de gravetat |
Activitat | |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Collegio Greco Universitat de Roma La Sapienza |
Membre de | |
Influències | |
Influències en | |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Luca Valerio va ser un matemàtic italià a començaments del segle xvii, conegut sobretot pel seu treball sobre el centre de gravetat dels sòlids.
Vida
[modifica]Luca Valerio va néixer a Nàpols el 1552[1] fill de Giovanni Valeri de Ferrara i de Giovanna Rodomano d'origen grec. Va passar la seva infància a l'illa de Corfú on la família de la seva mare eren membres de la noblesa, en un ambient, doncs, grec.
Va estudiar al Collegio Romano de Roma on va tenir com a professor a Clavius. En obtenir la seva titulació va romandre a Roma on donà classes de retòrica i de grec al Collegio Greco i també classes privades. Entre els seus alumnes privats es compta Ippolito Aldobrandini (qui anys després seria el papa Climent VIII). El 1590, durant un viatge a Pisa, va conèixer Galileo Galilei amb qui establirà una cordial relació epistolar que durarà fins al 1616 en que s'interromprà bruscament pel des-encontre que s'explica més avall.
A partir de 1591, comença a donar classes a la Universitat de Roma La Sapienza, primer de retòrica i de filosofia, i a partir de 1600 de matemàtiques. El 1611 obté un càrrec a la Biblioteca Vaticana, que compatibilitza amb el de professor a la Universitat. El 1612 s'incorpora com a membre de l'Accademia dei Lincei.
El 1616, en decretar-se pel Vaticà la falsedat de les teories heliocèntriques de Galileu, demana la seva baixa voluntària de l'Accademia dei Lincei que li és refusada i és acusat de traïdor pels altres membres de l'acadèmia, trencant-se definitivament la seva relació amb Galileu.[2]
Obra
[modifica]La seva obra principal és De centro gravitatis solidorum (Roma, 1603) en la que, seguint els mètodes d'Arquimedes, determina els volums i els centres de gravetat dels sòlids de revolució i dels seus segments. En fer aquests càlculs, inicia el camí que portarà al càlcul infinitesimal, ja que comença a introduir el concepte de límit.
També va publicar altres dos llibres:
- 1582 Subtilium indagationum seu quadratura circuli et aliorum curvilineorum que va atraure força l'interès de Galileu i,
- 1606 Quadratura parabolae
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Baldini, Ugo; Napolitani, Pier Daniele «Per una biografia di Luca Valerio - fonti edite e inedite per una ricostruzione della sua carriera scientifica» (en (italià)). Bollettino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 11, Num. 1, 1991, pàg. 3-157. ISSN: 0392-4432.
- Napolitani, Pier Daniele; Saito, Ken «Royal road or labyrinth? Luca Valerio's De centro gravitatis solidorum and the beginnings of modern mathematics» (en (anglès)). Bollettino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 24, Num. 2, 2004, pàg. 71-138. ISSN: 0392-4432.
- Biacino, Loredana «Temi Generali Nell'opera di Luca Valerio» (en (italià)). Bollettino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 30, Num. 2, pàg. 3-157. ISSN: 0392-4432.
- Biagioli, Mario «Knowledge, Freedom, and Brotherly Love: Homosociality and the Accademia dei Lincei» (en (anglès)). Configurations, Vol. 3, Num. 2, 1995, pàg. 139-166. DOI: 10.1353/con.1995.0010. ISSN: 1063-1801.
- Freedberg, David. The Eye of the Lynx: Galileo, His Friends, and the Beginnings of Modern Natural History (en (anglès)). Chicago: University of Chicago Press, 2002. ISBN 0-226-26148-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luca Valerio» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Stromholm, Per Valerio (or Valeri), Luca Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 18 Dec. 2013 <http://www.encyclopedia.com>.