Anna d'Hongria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna d'Hongria
Hans Maler - Queen Anne of Hungary and Bohemia - WGA13895.jpg
Biografia
Naixement 23 juliol 1503 (Gregorià)
Buda
Mort 27 gener 1547 (43 anys)
Praga
Causa de mort Part
Lloc d'enterrament Catedral de Praga
Activitat
Ocupació Reina
Altres
Títol Reina consort i princesa
Família Dinastia dels Habsburg i dinastia Jagelló
Cònjuge Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Fills Joana d'Àustria
Carles II d'Habsburg
Bàrbara d'Àustria
Margarida d'Àustria
Elionor d'Àustria
Caterina d'Habsburg
Maria d’Habsburg-Jagellon
Ferran II d'Habsburg
Anna d'Àustria
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Elizabeth of Austria Tradueix
John of Habsburg Tradueix
Hélène d'Autriche
Magdalena d'Àustria
Pares Vladislau II de Bohèmia i HongriaAnna de Candale
Germans Lluís II d'Hongria
Parents Maria d'Habsburg (cunyada)
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (cunyat)
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (sogre)

Escut d'armes Anna d'Hongria
Modifica les dades a Wikidata

Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia (23 de juliol de 1503, Buda - 27 de gener de 1547, Praga) fou la dona de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, reina consort d'Hongria i de Bohèmia del 1526 al 1547. Era germana de Lluís II d'Hongria i filla de Vladislau II de Bohèmia.

Vida[modifica]

Primers anys i compromís matrimonial[modifica]

Anna va néixer a la cort hongaresa de Buda, filla del rei Vladislau II de Bohèmia i de la seva dona Anna de Candale. Vladislau havia assumit el 1490 el tron d'Hongria després d'haver estat cridat al regne per la noblesa per ocupar la seu buida. Allà va establir la seva cort, des d'on va governar Bohèmia, regne del qual també era sobirà.

La nodrissa d'Anna fou Ursula Pemfflinger, la dona del jutge de la ciutat de Buda. El febrer de 1505 la influent noble Eduviges de Cieszyn, vídua del comte Esteve de Zapolya, qui fou Palatí d'Hongria, va demanar la mà de la petita princesa per al seu fill el comte Joan de 16 anys. Havent guanyat molt de poder, la família dels Zapolya va intentar establir, en moltes ocasions, llaços familiars amb la família reial dels Jagelló. Tanmateix, el rei Vladislau II va rebutjar la proposició d'Eduviges, encara que la noble hongaresa va aconseguir que la seva filla, el 1512, Bàrbara de Zapolya, es casés amb el rei Segimon el Vell, germà de Vladislau II.

El 19 de juliol de 1505 van començar les negociacions matrimonials amb l'emperador Maximilià I, formalitzant el casament d'Anna amb un dels néts de l'emperador, Ferran I. Malgrat que l'octubre d'aquell mateix any els aristòcrates hongaresos i l'alt clergat es va reunir a Rákos i va decidir que, en cas de morir el rei sense hereters, el tron hongarès no seria heretat pels Habsburg a través del matrimoni amb la princesa Anna. El març de 1506, però, Vladislau II va enviar emissaris per signar un tractat que inhabilités les decisions de la noblesa hongaresa i formalitzava el matrimoni d'Anna i Ferran, així com que, si naixia un fill, aquell fill es casaria amb Maria d'Hongria, germana de Ferran. Pocs mesos després va néixer Lluís II d'Hongria i el compromís de matrimoni es va confirmar. La mare dels dos prínceps hongaresos va morir al part, el 26 de juliol de 1506, deixant-los orfes. El novembre de 1507 es va signar el pacte definitiu dels dos matrimonis i ambdós prínceps hongaresos van mantenir corts separades, compostes per nodrisses i altres servents reials que eren alhora part de la cort de la seva difunta mare.