Anna d'Hongria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II).
Infotaula de personaAnna d'Hongria
Hans Maler - Queen Anne of Hungary and Bohemia - WGA13895.jpg
Biografia
Naixement23 juliol 1503 (Gregorià)
Buda (Hongria)
Mort27 gener 1547 (43 anys)
Praga
Lloc d'enterramentCatedral de Praga
Activitat
OcupacióReina consort
Altres
TítolReina consort i princesa
FamíliaDinastia dels Habsburg i dinastia Jagelló
CònjugeFerran I del Sacre Imperi Romanogermànic
FillsJoana d'Àustria
Carles II d'Habsburg
Bàrbara d'Àustria
Margarida d'Àustria
Elionor d'Àustria
Caterina d'Habsburg
Maria d’Habsburg-Jagellon
Ferran II d'Habsburg
Anna d'Àustria
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Elizabeth of Austria (en) Tradueix
John of Habsburg (en) Tradueix
Hélène d'Autriche
Magdalena d'Àustria
Margarete Erzherzogin von Österreich (en) Tradueix
Johann von Habsburg (en) Tradueix
Ursula von Habsburg (en) Tradueix
ParesVladislau II de Bohèmia i HongriaAnna de Candale
GermansLluís II d'Hongria
ParentsMaria d'Habsburg (cunyada)
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (cunyat)
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (grandfather-in-law (en) Tradueix)
Elisabet d'Habsburg (àvia paterna)
Cronologia
4 novembre 1527 (Gregorià) consagració reial (Székesfehérvár Basilica (en) Tradueix)
24 febrer 1527 (Gregorià) consagració reial (Praga)
Coronation of Anne Jagiellon (en) Tradueix

Escut d'armes Anna d'Hongria

Find a Grave: 27340994
Modifica les dades a Wikidata

Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia (23 de juliol de 1503, Buda - 27 de gener de 1547, Praga) fou la dona de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, reina consort d'Hongria i de Bohèmia del 1526 al 1547. Era germana de Lluís II d'Hongria i filla de Vladislau II de Bohèmia.[1]

Biografia[modifica]

Primers anys i compromís matrimonial[modifica]

Anna va néixer el 1503 a la cort hongaresa de Buda, com a filla del rei Vladislau II d'Hongria i de la seva esposa Anna de Foix-Candale. Vladislau II havia assumit en 1490 el tron hongarès després d'haver estat cridat a el regne per la noblesa per ocupar el lloc vacant. Aquí va establir la seva nova cort, des d'on va governar Bohèmia, regne de el qual també era sobirà.

La nodrissa d'Anna va ser Ursula Pemfflinger, l'esposa del jutge de la ciutat de Buda. Al febrer de 1505 la influent noble Eduviges Piast, vídua de l'comte Esteban Szapolyai, que va ser Nàdor d'Hongria, va demanar la mà de la petita princesa per al seu fill el comte Joan Szapolyai de 16 anys d'edat. Havent guanyat enorme poder, la família dels Szapolyai va intentar establir, en moltes ocasions, llaços familiars amb la família reial Jagellón. No obstant això, el rei Vladislau II va rebutjar la proposició de Eduviges (gairebé una dècada després, en 1512, la noble hongaresa va aconseguir que la seva filla Bàrbara Szapolyai es convertís en esposa del rei Segismon I Jagellò el Vell de Polònia, germà de Vladislai II d'Hongria).

El 19 de juliol de 1505 van començar les negociacions matrimonials amb l'emperador Maximilià I d'Habsburgo, formalitzant el casament d'Anna amb un dels néts de l'emperador: l'arxiduc Ferran d'Habsburg. Tot i que a l'octubre d'aquest mateix any els aristòcrates hongaresos i l'alt clergat es va reunir a Ràkos i va decidir que, en cas de morir el rei sense hereus homes, el tron hongarès no seria heretat pels Habsburg a través del matrimoni amb la princesa Anna. Però al març de 1506, Vladislao II va enviar emissaris per signar un tractat que inhabilitava les decisions de la noblesa hongaresa i formalitzava el matrimoni d'Ana i Fernando, així com que, de néixer un fill home (en aquest moment la reina consort Anna de Foix-Candale estava embarassada), aquest fill es casaria amb Maria d'Habsburg, germana de Fernando. Als pocs mesos va néixer el que serà posteriorment Lluís II d'Hongria i el compromís de matrimoni es va confirmar. La mare dels dos prínceps hongaresos va morir en el part, el 26 de juliol de 1506, deixant-los orfes. Al novembre de 1507 es va signar el pacte definitiu dels dos matrimonis i dos prínceps hongaresos van mantenir talls separades, compostes per dides i altres servents reals que en el seu temps eren part de la cort de la seva morta mare.

El 19 de juliol de 1515 es va dur a terme la trobada real de Viena de les Cases Habsburg i Jagellò, a què van assistir els reis Segismon I de Polònia, Vladislau II d'Hongria i Maximilià I del Sacre Imperi. En aquest esdeveniment també es va tornar a ratificar l'acord i en el dom de Sant Esteve protomàrtir el monarca va comprometre als seus néts amb els hongaresos. A Hongria la noblesa no va acceptar fàcilment aquest compromís amb els Habsburg, i ara el noble Emeric Perényi va passejar pels carrers de la ciutat de Bratislava muntat en el seu carruatge cridant i protestant, ja que en algun moment també havia estat considerat ell com un possible pretendent a la mà de la princesa Anna.

Tan sols mesos després de la trobada real, va morir Vladislau II el 1516, ascendint a el tron el seu fill com Lluís II d'Hongria (qui havia estat coronat en la seva infància per assegurar la seva successió després de la mort del rei). Posant en pràctica el compromís matrimonial, Ana va ser portada a Tirol a 1517, on va viure amb la seva cunyada Maria d'Habsburg fins al seu matrimoni en 1521. Per mitjà d'aquesta unió matrimonial es va aconseguir que Hongria i Bohèmia quedessin sota el domini dels Habsburg, ja que el germà d'Ana, el rei Lluís II d'Hongria, va morir en 1526 sense descendència en la Batalla de Mohács i va quedar ella com a única descendent en la línia de successió.

Proclamada reina d'Hongria i Bohèmia amb el seu marit, mai arribarà a ser emperadriu, doncs mor amb 43 anys als tres dies de néixer la seva filla Joana, degut segurament a febre puerperal. Un cas molt similar a què li va passar a la seva mare.

Matrimoni i fills[modifica]

Del seu matrimoni amb Ferran van néixer quinze fills:

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bertényi, I., Diószegi, I., Horváth, J., Kalmár, J. y Szabó P. (2004). Királyok Könyve. Magyarország és Erdély királyai, királynői, fejedelmei és kormányzói. Budapest, Hongria: Helikon Kiadó.
  • Engel Pál, Kristó Gyula, Kubinyi András. (2005) Magyarország Története 1301- 1526. Budapest, Hongria: Osiris Kiadó.