Anne Osmont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnne Osmont

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1872 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora, ocultista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaLaurent Tailhade Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 43df2040-f49a-4c99-b918-f709f550eed6 Modifica el valor a Wikidata

Anne Osmont (Tolosa de Llenguadoc, 2 d'agost de 1872 - París, 13 de maig de 1953) va ser una traductora, poetessa i novel·lista francesa. Es va interessar també en l'ocultisme.

Biografia[modifica]

L'Art Méridional i le Messager de Toulouse van publicar els seus primers textos. Esdevé l'amant de Laurent Tailhade i escriu el prefaci de Poèmes élégiaques, Vitraux (il·lustracions de Madeleine Leroux gravades per Louis Maccard, prefaci d'Anne Osmont, París, Association et cercle Grolier, 1926). S'instal·la a París (1898), col·labora a la Fronde i, l'any 1902, a «La revue d'art dramatique».[1] Publica notícies a «Le journal des débats politiques et littéraires», (L'enchanteur, el 23 de setembre de 1924).[2] L'any 1907, el jurat femení de la Vie Heureuse corona i edita el seu recull de poesies: Nocturnes.

És a la Natura on troba inspiració i consolació Dona i sovint entristida per la vida, he trobat grans consolacions a la Nature, sobretot a les hores íntimes del vespre, i a la música que s'hi assembla tan estranyament. El vespre és l'hora on es pensa en Déu i la música porta cap a ell.

Obres[modifica]

  • Musique, poema (Mercure de France, 15 11 1906)
  • Nocturnes, poemari Hachette, París, 1907
  • Le sequin d'or novel·la. Hachette, 1908
  • Petite histoire d'Angleterre de Gilbert Keith Chesterton; traducció d'Anne Osmont. G. Crès, París 1922
  • Le mouvement symboliste : Mallarmé, Villiers de l'Isle-Adam, Verlaine, Arthur Rimbaud, Jules Laforgue, René Ghil, Moréas i l'école romane; prefaci de M. Ernest Raynaud. Maison du livre, París 1917 Llegir en línia
  • Entretien compost en el marc del cinquè aniversari de la mort de Frédéric Forthuny, el 25 de juny de 1924. Nogent-el-Rotrou : impr. de Daupeley-Governador 1924.
  • El llenguatge de les formes. H. Durville 1930
    • Le Symbolisme de la coupe, le langage des formes.
    • Le Symbolisme de la croix, le langage des formes.
    • Le Symbolisme du disque, le langage des formes
    • Le Symbolisme du glaive, le langage des formes
    • Le Symbolisme du sceptre, le langage des formes
    • Le Symbolisme du serpent, le langage des formes.
  • Le Rythme, créateur de forces et de formes. Éditions des Champs-Élysées, 1942 -
  • Plantes médicinales et magiques, Éditions des Champs-Élysées. 1944
  • Traité de physiognomonie. Ariane (impr. de Chaix) 1946
  • Clartés sur l'occultisme. París, Dervy 1947[3]
  • Le Pater : commentaires ésotériques Éditions des Champs-Élysées (Impr. de l'Omnium littéraire) 1949
  • Envoûtements et exorcismes à travers les âges : rituel de défense. Precedit de records personals sobre l'autora per Sonia Bentkowski-Levritch / París, Omnium littéraire 1954
  • Soixante années d'occultisme vécu, mes voyages en astral. Éditions des Champs-Élysées 1955

Notes i referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]