Antènor
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Família | Antenòrides |
| Cònjuge | Teano |
| Mare | Cleomestra (en)  |
| Pare | Aesyetes (en) |
| Fills | Coön (en) , Demoleon (en) , Acamant, Agènor, Arquèloc, Helicàon, Ifidamant, Pedaeus (en) , Polybus (en) , Glaucus, Eurymachus, Achelaos (en) , Thersilochus (en) , Antheus (en) , Laodocus (en) , Krino (en) , Licàon (fill d'Antènor) i Laodamas (en) |
Segons la mitologia grega, Antènor (en grec antic: Άντήνωρ; en llatí: Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam. Després del conflicte, el mite el fa emigrar cap a la regió del Vèneto per fundar la ciutat de Pàdua.
Fill dels nobles dardanis Esietes i Cleomestra, Antènor es casà amb la princesa tràcia Teano, hereva dels reis Cisseu i Teleclea, amb qui tingué nombrosos fills, que també lluitaren a la Guerra de Troia:
Posteriorment van instal·lar-se a Troia, on Teano es feu sacerdotessa d'Atenea. Antènor fou aliat i conseller del rei Príam durant la guerra de Troia i es mostrà sempre partidari de negociar la pau amb els grecs, per això els troians en desconfiaven.
En altres temps, havia fet amistat amb alguns cabdills grecs, dels quals havia estat hoste. Abans de començar les hostilitats, Odisseu i Menelau van arribar a Troia en qualitat d'ambaixadors per tal de solucionar el conflicte de forma pacífica. L'assemblea de notables de la ciutat no sols no va autoritzar el retorn d'Helena al seu legítim marit, sinó que decidiren matar els dos ambaixadors. Aleshores Antènor, que abans del conflicte havia hostatjat Odisseu i Menelau a la seva cort, sortí en defensa seva i aconseguí salvar-los la vida. Antènor, molt criticat entre els nobles troians, no dubtava en explicar els seus arguments:
| « | Troians, Dardanis i aliats... escolteu una proposta que em sento obligat a fer. Repensem el que ja hem fet i retornem Helena a l'atrida Menelau, junt amb totes les seves propietats. Lluitant com ho estem fent, ens hem fet perjurs. Cap cosa bona en podrem treure mai d'aquests fets ... | » |
| — Antènor a l'assemblea troiana. Homer, Ilíada 7.347 | ||
Partidari d'arribar a acords, volia aconseguir el fi de les hostilitats mitjançant un duel entre Paris i Menelau. Durant la caiguda de Troia, Odisseu va reconèixer un dels seus fills, Licàon, i el va fer passar entre les files dels aqueus per portar-lo a un lloc segur. Durant el saqueig, els grecs van penjar una pell de lleopard a la porta de la casa d'Antènor per indicar que s'havia de respectar.
En relats posteriors (d'acord amb Dares i Dictis), Antènor canvia de caràcter fins a convertir-se en un traïdor a la seva pàtria. Va ser el que obrí les portes de Troia a l'enemic, i el que ajudà a robar el Pal·ladi. Més tard, segons diverses versions de la llegenda, hauria reconstruït la ciutat de Troia, o s'hauria establert a Cirene, o hauria emprès la marxa en companyia dels seus fills a través de Tràcia, des d'on hauria arribat al nord d'Itàlia, fundant Patavium (actual Pàdua). Se'l considera l'avantpassat dels vènets.
A la Divina Comèdia de Dant, el cercle de l'infern reservat per als traïdors a la pàtria és anomenat Antenora, en "honor" seu.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 35. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 20 (El Cangur / Diccionaris). ISBN 84-297-4146-1.