Antônio Parreiras

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntônio Parreiras
Antônio Parreiras portrait.jpg
Biografia
Naixement (pt-br) Antônio Diogo da Silva Parreiras
20 gener 1860
Niterói
Mort 17 octubre 1937 (77 anys)
Niterói
Activitat
Ocupació Pintor i professor d'universitat
Modifica les dades a Wikidata
Antônio Parreiras
(data desconeguda, publicada 1920)

Antônio Diogo da Silva Parreiras (Niterói, 20 de gener de 1860 - Niterói, 17 d'octubre de 1937) fou un pintor, dissenyador i il·lustrador brasiler.

Ventania (1888), una de les seves obres més reproduïdes

Fill d'un orfebre d'or, tingué vuit germans. El 1882 ingressà a l'Academia Imperial de Belas Artes de Rio de Janeiro,[1] però al cap de dos anys abandonà els estudis per assistir a les classes llavors ofertes per l'artista alemany Georg Grimm.[2] El 1885, quan Grimm marxà al camp, Parreiras es féu autodidacta.[3] Un any després, una de les seves obres fou adquirida per l'emperador Pere II del Brasil.

Aquest fet li permeté continuar els seus estudis formals i viatjar a Europa el 1888, ingressant a l'Accademia di Belle Arti de Venècia, on tingué com a mestre Filippo Carcano.[1] Al seu retorn a Brasil dos anys més tard va participar en l'«Exposição Gerais de Belas Artes». Més tard aquell mateix any, fou nomenat professor de pintura de paisatge a l'Escola Nacional de Belas Artes (ENBA), on, seguint l'estil de Grimm, introduïa els alumnes a la pintura a l'aire lliure.[3] Disconforme amb alguns canvis en el currículum de l'ENBA, Parreiras va fundar la seva pròpia escola, Escola do Ar Livre.[1]

Molt del seu treball posterior el féu als boscos dels afores de Teresópolis. També rebé nombrosos encàrrecs per pintar escenes històriques i, a partir de 1899, féu decoracions per al govern en edificis públics, tals com Alegoria a Apollo e às Deusas das Horas de 1925 per al Palácio da Liberdade in Belo Horizonte. De 1906 a 1919 mantingué un segon estudi a París i exhibí al Saló d'aquesta ciutat.[2] També fou nomenat delegat de la Société Nationale des Beaux-Arts el 1911.

El 1925 fou escollit el millor artista de Brasil pels lectors de la revista Fon-Fon, publicació creada pel crític d'art Gonzaga Duque. L'any següent publicà la seva autobiografia i fou admès a l'Academia Fluminense de Letras.[1] El 1933 participà en les seves últimes exposicions. Quatre anys després de la seva mort, el seu antic estudi esdevingué el Museu Antônio Parreiras.[3]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Biography and critical commentary @ the Enciclopédia Itaú Cultural
  2. 2,0 2,1 Biography and appreciation @ Pitoresco.
  3. 3,0 3,1 3,2 Biography by Antonio Gasparetto Junior @ InfoEscola.

Obra selecta[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antônio Parreiras Modifica l'enllaç a Wikidata