Antena d'espira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espira.

Una antena d'espira és, com el nom ho indica, una antena formada per una espira que actua com a conductor. Es pot considerar com un dipol amb els braços replegats fins a formar una espira circular.[1] Totes les antenes d'espira són fortament direccionals, la direcció privilegiada és al pla de l'espira, mentre que la recepció és mínima en la direcció perpendicular al pla de l'espira.[2]

Tipologia[modifica | modifica el codi]

Es distingeixen dos tipus d'antenes espira: aquelles en les quals la circumferència de l'espira és de l'ordre de la longitud d'ona de recepció, i aquelles en les quals la circumferència de l'espira és menor a un quart de la longitud d'ona de recepció : anomenades antenes d'espira curta. La majoria de les antenes de espira utilitzades en recepció, són d'aproximadament un dècim de la longitud d'ona. L

  • Antenes d'espira curta: Les antenes d'espira curta són anomenades també antenes magnètiques, perquè són més sensibles a la component de l'ona electromagnètica. La tensió en borns d'una antena de espira curta pot ser fortament augmentada, si es porta l'antena a la seva ressonància amb l'ajuda d'un condensador variable. Com l'antena de espira curta és petita respecte a la longitud d'ona, el corrent a l'antena està pràcticament en fase. Per tant, les ones que travessen l'antena perpendicularment al pla de l'espira s'anul·laran les unes a les altres, mentre que aquelles que la travessen paral·lelament al pla de l'espira causaran un corrent màxim. Aquest comportament és oposat al de les antenes d'espira de dimensions de l'ordre de la longitud d'ona.
  • Antenes d'espira normal: Les antenes d'espira normals es comporten de manera similar al dipol, exceptuant el fet que els extrems del dipol es toquen. La geometria pot ser variable: un cercle, un triangle (s'anomenen antenes Delta), un quadrat i fins i tot un octògon. Les antena d'espira de geometria circular tenen un guany major que les altres formes, ja que el guany de l'antena és directament proporcional a l'àrea delimitada. No obstant això, les antenes circulars són difícils de construir si el conductor no és rígid. Per aquesta raó, les antenes amb geometria de quadrats o triangles són comunes. Donada la seva directivitat, les antenes d'espira són immunes al soroll. La seva sensibilitat màxima se situa en el pla de l'espira, mentre que la sensibilitat mínima es troba en el pla paral·lel a l'espira.
  • Antenes per ones mitges: Les antenes d'espira per ones mitjanes necessiten captar ones de gran longitud d'ona. Per aquesta raó, de vegades és necessari utilitzar diverses espires. La sintonia es fa amb un condensador variable.

Usos[modifica | modifica el codi]

Antena d'espira usat en l'esport de orientació per ràdio, banda de 80m

Les antenes d'espira, en ser fortament direccionals, permeten fer goniometria i radiolocalització. Per triangulació, amb dos o tres mesures de angles és possible localitzar un transmissor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Low Profile Amateur Radio (A. Brogdon, W1AB)
  2. A Great Shortwave Loop http://antenadx.com.br/?page_id=99
  • Snelling, E. C. (1988), Soft Ferrites: Properties and Applications (second ed.), Butterworths, ISBN 0-408-02760-6
  • The ARRL Antenna Book (15th edition), ARRL, 1988, ISBN 0-87259-206-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]