Anton Batista i Bondat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnton Batista i Bondat
Modifica les dades a Wikidata
Signatura d'Anton Batista el 1796.

Anton Batista i Bondat (Santa Coloma de Gramenet 1751 – Sant Andreu de Palomar 1835) va ser un pagès terratinent i ciutadà honrat de Barcelona que es va instal·lar a Sant Andreu el 1777 i va ser una de les persones més importants i influents del poble de Sant Andreu entre l’últim terç del segle XVIII i el primer terç del XIX.

De família originària de Santa Coloma de Gramenet, va ser batejat en dit poble el 8 d’agost de 1751 amb el nom d’Anton Narcís Joan, fill de Joan Batista Galvany i Eulàlia Bondat.[1]

El 10 de març de 1777 es va casar amb Maria Oriol Tristany,[2] una pubilla d’una de les famílies més importants de Sant Andreu de Palomar. El matrimoni no va durar gaire, ja que Maria va morir jove i sense descendència. Entre 1780 i 1781, Anton Batista es va casar en segones núpcies amb Maria Duran i d’aquest matrimoni van néixer els seus únics fills: Pau, Maria, Caterina i Coloma Batista Duran.

Anton Batista es dedicava a comprar bestiar per abastir de carn a la població, destacant les ventes que feia a les carnisseries de Barcelona. Aquest ofici li va donar grans beneficis i en poc temps es va transformar en un pagès comerciant de renom.

Durant la Guerra Gran (1793-95), Anton Batista va aportar a la causa 400 mules de tir que foren utilitzades entre d’altres coses per moure artilleria, traslladar ferits als hospitals i per aquest fet va ser premiat entre abril i maig de 1796 sent anomenat ciutadà honrat de Barcelona.[1] A partir de 1796 va començar a comprar moltes terres a Sant Andreu passant a ser el terratinent més important a inicis del segle XIX.[3][4][5][6][7][8][9][10]

A partir de 1797 sabem que vivia a la masia de Cal Borni, situada on avui dia està l’escola Turó Blau (Gran de Sant Andreu 2) i això va fer que fos conegut popularment com a Anton Borni.[11] Conegut del Baró de Maldà, surt anomenat en el seu Calaix de Sastre en algunes de les seves visites a Sant Andreu.[12][13][14]

La matinada del 13 de desembre de 1835, entre les sis i les set del matí uns lladres van entrar a robar a la casa d’Anton Batista i van provocar la seva mort als 84 anys.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1796». Inèdit, 20-01-1796.
  2. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1777». Inèdit, 10-03-1777.
  3. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1796». Inèdit, 16-02-1796.
  4. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1796». Inèdit, 13-08-1796.
  5. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1797». Inèdit, 23-04-1797.
  6. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1798». Inèdit, 08-08-1798.
  7. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1800». Inèdit, 18-03-1800.
  8. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1802». Inèdit, 28-07-1802.
  9. AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1803». Inèdit, 19-01-1803.
  10. AHPB Focs Broquetas, Francesc «Manual 1805». Inèdit, 31-07-1805.
  11. AADD. Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques. (en català). Llop Roig, 2014, p. 41-44. ISBN 978-84-616-7016-1. 
  12. D'Amat i de Cortada, Rafel. Calaix de Sastre VIII 1808-1810 (en català). Curial, 1995, p. 94. ISBN 84-7256-826-1. 
  13. Petit Gil, Jordi. Sant Andreu de Palomar durant la Guerra del Francès (en català). CEII, 2013, p. 85-86. ISBN 978-84-616-6758-1. 
  14. «El Baró de Maldà a Sant Andreu de Palomar» (en català), 17-09-2013. [Consulta: 15 juliol 2019].
  15. AHPB Clos i Gualba, Salvador «Manual 1835». Inèdit, 15-12-1835.